El vincle afectiu, des del naixement, permet al menor adquirir la seguretat d’una
figura estable. A partir d’aquí se
sentirà en condicions per explorar l'entorn i , en mica en mica, anar construint la seva identitat per arribar a ser un adult capaç de relacionar-se amb
altres persones de forma sana i
respectuosa.
El vincle afectiu permet satisfer les necessitats afectives durant la vida i té com
objectiu aconseguir la sensació de protecció i seguretat emocional.
El tipus de vinculació que un ha tingut explica i
prediu l’estil de vincle emocional que es tindrà d’adult.
L’ amor en la parella és semblant al vincle
que el menor estableix amb la figura cuidadora principal, en quan a la proximitat, la seguretat i
l’efecte.
TIPUS
DE VINCULACIÓ
VINCLE SEGUR
Les persones amb vincle segur:
·
Viuen les relacions amb alegria
i emocions positives.
·
Confien en l’altre.
·
Accepten a la parella amb
els seus defectes.
·
Tenen més capacitat per a
resoldre conflictes interpersonals.
VINCLE EVITATIU
Les persones amb vincle evitatiu tendeixen a:
·
Rebutjar la intimitat per por a
la dependència emocional. Per tant, es mostraran independents i bloquejaran la
seva intimitat per una autonomia excessiva.
·
Manca de confiança.
·
Presenten dificultats per a
acceptar a l’altre tal com és.
·
Solen tenir dubtes de
l’estabilitat de l’amor.
·
Es mostren autosuficients i
minimitzen la importància de les relacions.
VINCLE ANSIÒS AMBIVALENT
Les persones amb vincle ansiós ambivalent es solen caracteritzar per:
·
Tenir una preocupació obsessiva
per la possibilitat de ser abandonada.
·
Ser excessivament dependents.
·
Mostrar un desig exagerat d’unió i d’exigència de
reciprocitat.
·
Sentir desconfiança.
·
Mostrar gelosia.
·
Ser vulnerable a la soledat.
VINCLE DESORGANITZAT
·
El vincle desorganitzat és un
dels més freqüents en menors que han
patit maltractaments. El menor sent que no existeix cap estratègia organitzada
útil per posar fi a les situacions que pateix. A nivell d’estratègies no pot
apropar-se ni evitar o escapar-se de la figura de vincle i no els queda més opció que la de congelar-se i dissociar-se com única manera per defendre’s del
col·lapse que li genera la situació maltractant.
·
Aquesta desorganització
interioritzada dels models parentals contribuirà també a desenvolupar vincles
controladors ( punitius o complaents)
que tenen com objectiu tenir sota control la figura de vincle i l’entorn que
l’envolta.
·
En Siegel en el seu llibre “el
cerebro del niño”
diu que un vincle desorganitzat suposa tenir una dificultat per a integrar la
coherència de la ment, la qual cosa es mostra en una elevada dificultat per a
regular las emociones i la conducta.
·
En José Luis Gonzalo Marrodán opina que és lògic plantejar que aquells
que han estat criats per un cuidador
sensible i empàtic, presentarà un estil de vincle segur - o amb més probabilitat,
un menys insegur, i una capacitat de regulació emocional basada en la
minimització del desplaer, l‘acceptació
i modificació de les emocions negatives, reforçant les positives. Es a
dir, mostraran una alta Intel·ligència Emocional (IE) i una vivència d’afectivitat positiva i satisfacció amb
ells mateixos.
1. El cerebro del niño” de Siegel & Payne. Ed Alba
Montserrat Soler Roca. Psicòloga. Col·legiada 3310
