Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 27 de febrer del 2014

EL SUCRE, UNA DROGA DE LA NOSTRA SOCIETAT.

El tabac i l’alcohol són drogues legals en la nostra societat i com a tals no les donem als nostres fills. Doncs perquè els donem sucre?. Aquest ve a ser un article perquè reflexionem de tot allò que els donem en el nostre dia a dia als nostres fills.

La sacarosa, comunament denominat "sucre", va ser creada artificialment per l’ésser humà. Actualment és un element de la nostra dieta alimentaria, que deixant de banda el nombre de calories que té, s’hauria de considerar una droga; tal i com afirma el responsable de salut d’Amsterdam Paul van der Velpen.



Doncs el sucre és una forma d’addicció. A diferència d’una grassa i d’altres aliments, el sucre interfereix en la gana del cos creant un desig de seguir menjant sense límits. El sucre actua alterant el mecanisme de l’organisme, quan es menja alguna cosa que porta sucre, el cos en crea una necessitat i en vol més i més. Fet que la indústria alimentaria utilitza per augmentar el consum dels seus productes. Per exemple, si donem ous a alguna persona, aquesta deixarà de menjar en algun moment; en canvi, si li donem galetes en seguirà menjant fins a acabar-se-les.

Actualment es desconeixen els efectes del sucre ens l’organisme dels  mamífers, però si que s'han realitzat estudis que vinculen el consum del sucre amb l’augment de diabetis, càncer i amb determinades malalties cardiovasculars, del sistema nerviós i digestiu. Doncs el seu consum provoca desordres en la funció de les cèl·lules, augmenta el nivell de plaquetes i està relacionat amb el síndrome de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).


Anna Sangrà
Fisioterapeuta i logopeda col. 3723

dijous, 20 de febrer del 2014

EL MIRALL DE QUI ENS ESTIMA: EL VINCLE AFECTIU


El  vincle afectiu, des del naixement,  permet al menor adquirir la seguretat d’una figura estable.  A partir d’aquí se sentirà en condicions per  explorar  l'entorn i , en mica en mica,  anar construint  la seva identitat per arribar  a ser un adult capaç de relacionar-se amb altres persones de forma sana i respectuosa. 
El vincle afectiu permet satisfer les necessitats afectives durant la vida i té com objectiu aconseguir la sensació de protecció i seguretat emocional.
 El tipus  de vinculació que un ha tingut explica i prediu l’estil de vincle emocional que es tindrà d’adult. 
 L’ amor en la parella és semblant al vincle que el menor estableix amb la figura cuidadora principal,  en quan  a la proximitat, la seguretat i l’efecte.



TIPUS DE VINCULACIÓ

VINCLE SEGUR

Les persones amb vincle segur:
·         Viuen les relacions amb alegria i emocions positives.
·         Confien en l’altre.
·         Accepten a la parella amb els  seus defectes.
·         Tenen més capacitat per a resoldre conflictes interpersonals.

VINCLE EVITATIU

Les persones amb  vincle  evitatiu tendeixen a:
·         Rebutjar la intimitat per por a la dependència emocional. Per tant, es mostraran independents i bloquejaran la seva intimitat per una autonomia excessiva.
·         Manca de confiança.
·         Presenten dificultats per a acceptar a l’altre tal com és.
·         Solen tenir dubtes de l’estabilitat de l’amor.
·         Es mostren autosuficients i minimitzen la importància de les relacions.

VINCLE ANSIÒS AMBIVALENT

Les persones amb  vincle  ansiós ambivalent es solen caracteritzar per:
·         Tenir una preocupació obsessiva per la possibilitat de ser abandonada.
·         Ser excessivament dependents.
·         Mostrar un desig  exagerat d’unió i d’exigència de reciprocitat.
·         Sentir desconfiança.
·         Mostrar gelosia.
·         Ser  vulnerable a la soledat.

 VINCLE DESORGANITZAT

·         El vincle desorganitzat és un dels més freqüents en menors  que han patit maltractaments. El menor sent que no existeix cap estratègia organitzada útil per posar fi a les situacions que pateix. A nivell d’estratègies no pot apropar-se ni evitar o escapar-se de la figura de vincle i no els queda més opció que la de congelar-se i dissociar-se com única manera per defendre’s del col·lapse que li genera la situació maltractant.

·         Aquesta desorganització interioritzada dels models parentals contribuirà també a desenvolupar vincles controladors    ( punitius o complaents) que tenen com objectiu tenir sota control la figura de vincle i l’entorn que l’envolta.

·         En Siegel en el seu llibre “el cerebro del niño”[1] diu que un vincle desorganitzat suposa tenir una dificultat per a integrar la coherència de la ment, la qual cosa es mostra en una elevada dificultat per a regular las emociones i la conducta.

·         En José Luis Gonzalo Marrodán[2]  opina que és lògic  plantejar que aquells que  han estat criats per un cuidador sensible i empàtic, presentarà un estil de vincle segur - o amb més probabilitat, un menys insegur, i una capacitat de regulació emocional basada en la minimització del desplaer, l‘acceptació  i modificació de les emocions negatives, reforçant les positives. Es a dir, mostraran una alta Intel·ligència Emocional (IE) i una vivència   d’afectivitat positiva i satisfacció amb ells mateixos.    


1. El cerebro del niño” de Siegel & Payne. Ed Alba

2. http://www.buenostratos.com/ José Luis Gonzalo Marrodán.


Montserrat Soler Roca. Psicòloga. Col·legiada 3310

dijous, 13 de febrer del 2014

EL TEU FILL/A DIU MENTIDES?



EL TEU FILL/A DIU MENTIDES?



Quasi tots els nens menteixen alguna vegada; alguns ho fan amb molta freqüència i això preocupa a pares i educadors.

Els més petits solen dir mentides del tipus “demà és el meu aniversari”. Així, entre els 3 o 4 anys confonen la fantasia i la realitat i fan expressions que no són falses sinó que responen a algun desig “demà el pare em comprarà una bicicleta”.

Entre els 4 i 5 anys ho utilitzen com a forma d’agradar als adults o per no fer-los enfadar, per això menteixen encara que els enxampis “amb les mans a la massa” En aquests casos, neguen allò evident: acaben de pintar la paret o trencar alguna cosa i diuen “jo no he estat!”.

A partir dels 5 anys, la mentida és un mecanisme de defensa o evitació de situacions; evitar un càstig, una responsabilitat, és a dir, aconseguir alguna cosa és la funció més important que té la mentida.

Cap als 10 anys és quan poden dir coses diferents del que realment ha passat, per exemple, mentir sobre fets que han passat a l’escola “No tinc deures!”, quan en realitat si que en tenen.

És important ensenyar-los a corregir la mentida, entenent que la confiança és un dels pilars bàsics de les relacions humanes començant per les persones més properes: pares, germans, educadors..





                                        

http://familiaycole.files.wordpress.com/2011/12/mentiroso-800x600.jpg
                                                         


Com els hi ensenyem?


- Diferenciar entre veritat i mentida:

Jugar a “això és veritat i això és mentida”. Li puc dir “ara jo estic parlant amb tu, això és veritat. Si et dic que estic al carrer, t’estic dient una mentida. Pot servir per als més petits.

-Ensenyar-los les conseqüències de mentir. En els nens fins als 7 anys pot servir el conte “del pastor mentider”, que va cridant de mentida EL LLOP!! EL LLOP!! Fins que ho diu de veritat i ningú li fa cas i el llop es menja tot el ramat.

-Donar bon exemple, els nens aprenen per imitació.







                                                                                                                                 Cristina Marquès Solé

Psicòloga col. 1858

dijous, 6 de febrer del 2014

LIDERES REUNIONS ÀGILS I PRODUCTIVES?

La setmana passada ens vam reunir amb l’equip. Vaig recordar la importància de preparar una reunió.

T’ha passat estar enmig d’una reunió i quan et toca exposar el teu projecte o idea et tallen constantment? Aquesta situació és més comuna del que ens imaginem. I no malpensis!! Moltes vegades les interrupcions sorgeixen de la manca de mètode i de l’entusiasme dels participants. Els equips de treball assumeixen responsabilitats i rols que, a vegades, estan poc definits. Això provoca xocs i malentesos fent que no s’avanci no en el tema ni el l’objectiu a assolir.




Què pots fer com a líder?

1. LÍMIT 1H: a partir de l’hora es converteix en una xerrada i es difuminen els temes a tractar. Si teniu ganes d’estar conversant, aneu a fer un toc mentre compartiu inquietuds, això afavorirà la confiança i comunicació dins l’equip.

2. ORDRE DEL DIA: defineix bé els punts a tractar. Fes-la arribar als col·laboradors abans de la reunió perquè puguin preparar-se. Se sentiran més segurs i implicats.

3. GESTIONA ELS TEMPS: abans de la reunió preveu quina estona dedicareu a cada tema. Durant la reunió controla aquesta previsió i garanteix que tothom pugui participar. Els col·laboradors se sentiran reconeguts.

4. MÈTODE: concreta un mètode d’exposició dels continguts. Tots estareu tranquils perquè sabreu quin és el moment de parlar, d’escoltar i de preguntar.

5. CIRCULA LA INFORMACIÓ: abans d’arribar a un acord, assegura’t que tothom ha dit la seva! Pensa que l’equip està format per professionals que has escollit, per tant, deuen tenir opinions útils!

6. TANCA RESUMINT: fes un resum d’uns 5 minuts en el que quedin clars els acords i les responsabilitats de cada membre de l’equip. És tan tranquil·litzador saber què s’espera d’un mateix!

7. FES UN RECULL: escriu els acords i penja-ho en un lloc visible! La memòria és una aliada ineficaç. Si el tema que tractes és important i requereix de la teva concentració, delega la tasca d’escriure i et mantindràs enfocat en allò que vols transmetre. 


Segurament n’hi ha d’altres, ja hi rumiaré. El que sé és que un equip entusiasmat i liderat avança cap a un mateix rumb. Gràcies equip!

Àngels Martí Pérez
Coach personal
Terapeuta familiar
Psicòloga col. 9917