CLASSIFICACIÓ ETIOLÒGICA DE LES DISLÀLIES

En l’anterior article vaig explicar el què són les dislàlies i vaig fer referència a diferents conceptes com són “procés evolutiu”, “problema segons una determinada franja d’edat”o “consells” entre altres. Doncs bé, a continuació faig una breu classificació de les dislàlies segons la seva etiologia, és a dir, segons la seva causa d’origen. Cal tenir en compte però que existeixen moltes classificacions de les dislàlies, la més coneguda és l’etiològica de Pascual (1988); la qual explico seguidament:

Dislàlia evolutiva: és el trastorn de la parla que té lloc durant el llenguatge infantil, fins aproximadament els 4 anys. En aquest cas l’infant no és capaç de repetir les paraules de manera correcta. Per evitar una futura dislàlia, és important que durant aquest període es donin pautes a la família del nen com per exemple eliminar l’hàbit de dirigir-se als nens utilitzant un llenguatge infantil. D’aquesta manera assegurem que el nen capti un patró de la parla correcte per part del seu entorn.

Dislàlia audiògena: és deguda a un dèficit auditiu. Com a conseqüència, el nen/a no articula correctament els sons de la parla perquè no hi sent bé, no té una correcta discriminació auditiva. És a dir, confon els fonemes que tenen una semblança (per exemple /d-t/, el nen entèn “/cata/ enlloc de /cada/”).

Dislàlia orgànica: els trastorns en l’articulació dels sons de la parla són de causa orgànica. Pot ser que existeixin malformacions dels òrgans de la parla (aleshores els anomenem disglòssies) o que es trobi afectat el sistema nerviós central (SNC, en aquest cas s’anomenen disàrtries; i formen part d’alteracions del llenguatge dels deficients motors).

Dislàlia funcional: és la més freqüent. Consisteix en un trastorn en el desenvolupament de l’articulació dels sons de la parla que es pot donar en qualsevol fonema degut a un funcionament incorrecte dels òrgans perifèrics  de la parla (llengua, llavis o paladar entre d’altres); sense que existeixi cap lesió o malformació d’aquests. Per tant la dislàlia té lloc perquè el nen no utilitza adequadament els òrgans de la parla per tal d’articular un fonema en concret. Els processos que tenen lloc són la substitució d’un so per un altre, la deformació i/o la omissió d’un so. Aquest tipus de dislàlia pot ser deguda a diferents factors:

• Falta de control en la psicomotricitat fina. Es necessita que el nen presenti una gran habilitat motora ja que l’articulació dels fonemes requereix d’un gran control dels òrgans articulatoris, d’entre els quals destaca la llengua.

• Dèficit en la discriminació auditiva. En la qual el nen decodifica erròniament els fonemes i no en pot percebre les diferències fonològiques que els diferencien (com per exemple un so sord o sonor /s-z/).

• Dèficit en l’estimulació lingüística.

• Dèficit intel·lectual

• De causa psicològica: per sobreprotecció o traumes.

• Errors perceptius i impossibilitat d’imitar moviments.

                                                             Anna Sangrà

Logopeda i fisioterapeuta col. 3723