Sovint ens preocupem perquè el nostre fill, alumne o infant que coneixem no
té una bona parla o el seu llenguatge és immadur per l’edat que té. Donem molta importància a la comunicació i no
tenim en compte com ha sigut el seu desenvolupament motor, la seva evolució (el
seu joc i aprenentatges). És com si un cotxe no s’engega i només ens preocupem
de si té o no gasolina i no tenim en compte per exemple, el seu manteniment.
No
hem d’oblidar que quan naixem no sabem parlar, sinó que és amb el temps que ho
fem; i prèviament passem per unes etapes de desenvolupament motor (volteig,
rastreig, gateig...) gràcies a les quals el cervell va creant noves connexions
neuronals i madura. Permetent, entre d’altres, l’aparició del llenguatge.
L’ésser humà neix amb conductes innates, formades per mecanismes genètics i
reflexes primitius (moviments esteriotipats), que ens facilitaran i
desencadenaran els aprenentatges sempre hi quan els reflexes primitius
s’integrin i donin pas als reflexes posturals (regulats des de parts superiors
del cervell); fet que permet un desenvolupament neurològic. Però també té uns
coneixements específics, superiors (llenguatge oral i escrit, intel·ligència...),
els quals depenen dels estímuls que rebem del món exterior i és gràcies a la
percepció que els anem incorporant. Però la percepció no és possible sense
l’experimentació, la qual comporta un procés de relació–acció entre la persona
i el medi que l’envolta; podríem dir que per evolucionar i desenvolupar-nos cal
que experimentem amb l’entorn. Doncs la natura és molt sabia i es basa amb la
llei de la selva (o la llei del més fort), és a dir, la llei de la
supervivència. Per poder sobreviure hem d’integrar els coneixements i així
aconseguir desenvolupa’ns, fet que aconseguim mitjançant l’aprenentatge i
l’experiència.
Però perquè aquests processos superiors (cognitius) es puguin duu a terme,
és necessari un correcte desenvolupament dels aprenentatges bàsics a nivell corporal,
espacial i pràxic (gràcies a les conductes innates, als reflexos primitius:
doncs la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat). Així
com també disposar d’una societat capaç de transmetre’ls i d’estimular. Per
tant, és necessari que tothom passi per unes correctes etapes del
desenvolupament motor, perquè qualsevol alteració en alguna comporta que els
aprenentatges superiors no puguin progressar. Per exemple, pot comportar, entre
d’altres, trastorns de comunicació (del llenguatge i/o parla).
A través del joc és com els nens fan els seus aprenentatges, és com es
mouen i com interaccionen amb l’entorn que els envolta. És mitjançant el joc
com experimenten i per tant evolucionen. Per tant, la motricitat és necessària
per tal d’actuar sobre el medi exterior. Aprendre és actuar i no existeix
l’aprenentatge sense cap moviment que l’integri. Schilder deia “la primera
forma de coneixement és el moviment”.
A continuació els adjunto un enllaç d’ un nen bebè jugant al terra durant 4
hores, tot i que el vídeo ho resumeix en 2 minuts. Ens mostra la importància de
deixar els infants des de ben petits lliures al terra, sense tenir-lo assentats
al cotxet o a la cadireta. (http://www.youtube.com/watch?v=8vNxjwt2AqY)
També els adjunto uns links on podreu trobar una breu explicació de les
etapes del desenvolupament motor dels nens, per tal de tenir una idea del que
hauria de fer cada infant atenent la seva edat. Cal tenir en compte però que
cadascú té el seu procés evolutiu i que les edats marcades per a cada etapa són
orientatives.
Anna Sangrà
Logopeda i
fisioterapeuta Col. 3723
