IDEES QUE ENS PROPOSA L’AUTORA NANCY SAMALIN EN EL SEU LLIBRE:
Quan vaig llegir aquest llibre vaig
pensar que era molt útil per poder ajudar als pares i mares en la seva tasca
educativa. Vaig fer un resum pràctic de les seves idees que m’ha servit per fer
tallers amb pares i mares. Algunes de les idees bàsiques són les següents:
BARALLES QUATIDIANES
Situació: just
aquell dia que tenim presa perquè estem fem tard a la feina, el nostre fill o
filla decideix que es vol canviar de roba.
La nostra reacció
segurament serà un seguit de “afanya’t, farem tard” “ets tant lent” “sembla que
em vulguis amargar el dia” “sempre em fas el mateix”…
Segurament el
nostre fill o filla actuarà de manera inversa al que li estem demanant i
probablement arribarem tard a la feina.
Només cal que ens
fixem amb el que li hem anat dient per
detectar certes dosis d’acusacions, de culpabilitzacions, de menyspreus o
ràbia… i és clar, els menors tenen un radar especial per detectar els
sentiments negatius.
El que estem
aconseguint és minar la seva autoestima i aconseguir que multipliqui per mil el
seu comportament “inadequat”.
Quina és la
possible manera alternativa d’actuar?
Explicar els
nostres sentiments, animem al nostre fill o filla a col·laborar amb nosaltres,
ex: “Fill per la mare és molt important arribar puntual a la feina i tu em pots
ajudar, com creus que ho podries fer?. Segurament el nen trobarà maneres
d’ajudar a la mare, deixar el joc per més tard, afanyar-se a esmorzar,
conformar-se amb la roba que s’ha posat.
La gran
diferència entre les dues maneres d’actuar és que en lloc d’imposar-nos, li
demanem la seva col·laboració i li donem l’oportunitat de sentir-se bé. A
vegades els menors tenen més recursos dels que ens imaginem.
ELS
SEUS SENTIMENTS HI SÓN
Avui en dia els
pares i mares tenim masses coses al cap i lògicament, de vegades les “tonteries”
dels nostres fills i filles són una molèstia afegida a totes aquestes
preocupacions.
Així és normal
que quan el petit de casa fa una marranada, perquè està enfadat amb el seu
amic, ens acusa que estimem més al seu germà que a ell, o és nega en rodó de
fer un petó a l’àvia. Aquest comportament del menor ens treu de polleguera i
intentem fer-li veure que per nosaltres seria més fàcil que no es mostres amb
tantes tonteries. I li podem dir
Per ex: “Això no és res, avui no sou amics i
demà si”
“Estimo al teu germà igual que a tu”
“És la teva àvia i li has de fer
un petó”
Com ens sentiríem
si algú a qui, a més estimem molt, minimitzes els nostres sentiments, restes
importància el que ens passa? Probablement ens sentiríem com els nostres fills
i filles, quan els responen d’aquesta manera:
enrabiats, perquè no se’ns té en compte, perquè sembla com que no ens
entenen, potser ens sentim malament perquè ens estant dient que no ens hauríem
de sentir d’aquella manera.
Reconèixer els sentiments
dels menors significa entendre el que li passa al nostre fill o filla, entendre
que té sentiments i que pot ser molt legítim el que sent. D’aquesta manera
evitarem que potser se senti com un “bitxo rar”.
LES NORMES I ELS LÍMITS
Cal que siguem coherents
amb les normes, quan aquestes no es compleixen cal actuar. Hem de tenir en
compte de no caure en el parany que per evitar un conflicte cedim a la norma.
Aquests moments de debilitat ens jugaran males passades en un futur.
Les normes han de
ser clares. Depèn de la norma aquesta es pot pactar amb el menor, si el menor
contribueix en la norma serà més fàcil que la compleixi.
Càstigs:
Sovint quan
castiguem als nostres fills o filles pel seu comportament inadequat no
aconseguim que reflexionin sobre el que han estat fent, sinó que fan que
s’enfadin amb nosaltres i potser es portaran pitjor.
Quan utilitzem el
càstig és perquè segurament s’ha transgredit una norma i per tant ens sentim
dolguts o furiosos. El càstig es converteix en una venjança que no canviarà el
comportament del nen o nena, ni ens farà sentir millor, sinó el contrari.
Alternatives per
fer-li veure al menor que el comportament que té es inadequat:
- Ajudar als menors a buscar solucions i deixar que intervinguin en
el procés de resolució del problema o conflicte.
-
Deixar que el menor assumeixi la conseqüència el seu comportament.
Normalment
no acostumem a felicitar als menors quan
tenen un comportament adequat, perquè esperem o pensem que ha de ser així. Si
reforcem aquestes actituds positives estem motivant que es repeteixi el
comportament adequat.
Ex: si el nen ha
recollit les seves joguines quan ha acabat de jugar, sense que nosaltres li
haguem demanat, podem dir-li: que ha fet molt bé de recollir les joguines.
Dir-li que la seva actitud és molt positiva i ens ha agradat.
Evitar de parlar
de nosaltres, sinó remarcar el que ha fet ell. No dir per exemple, la mare està
molt contenta de tu.
Tècnica “d’una
vegada al dia”: consisteix en buscar, com a mínim un cop al dia, alguna cosa
que el nostre fill o filla hagi fet bé. Amb això aconseguirem no fixar-nos
només amb allò que es negatiu, sinó, en allò que és positiu. També ajudarà, al
menor, que s’adoni que fa coses bé i a sentir-se valorat, i per tant provarà de
repetir allò que li hem destacat com a positiu.
Quan els nostres
fill o filles ens fan enfadar podem arribar a un punt de perdre “els nervis”.
Davant d’aquestes situacions podríem trobar alternatives com:
- Paraules: expressar els nostres sentiments. En lloc de referir-nos
al seu caràcter o a la seva personalitat pot ser útil fer-los saber com ens
sentim, exemple: “estic molt decebuda”
- També podem dir frases curtes sobre les
nostres expectatives, com:
“espero que pengis
l’abric i no el deixis a terra”.
-
No és convenient dir res sobre el caràcter o
la personalitat del nen, com per exemple: “Ets un desastre”
-
Marxar: Pot ser útil sortir de l’escena del conflicte i estar un
moment allunyat del menor. Això ens permetrà asserenar-nos i pensar allò que li
podem dir.
-
Fer les paus: quan la discussió ha acabat podem tornar a
mostrar-nos afectuosos i fer saber al menor que les discussions i estar
enfadats és una situació temporal.
CRÍTICA CONSTRUCTIVA. COM FORMAR
L’AUTOESTIMA DEL NEN O LA NENA?
Les crítiques
poden portar que el menor se senti pitjor. Es pot arribar a sentir com un
perdedor, pot adoptar una actitud desafiant o se li poden treure les ganes de
tornar intentar allò que no li ha sortit bé.
La millor
alternativa en lloc de centrar-nos en criticar el menor i la seva actitud és
centrar-nos en la situació. Ex: “ets un desastre, mai aprendràs, sempre has de
deixar l’abric a qualsevol lloc”. Pots dir:
“ l’abric es
penja al penjador de l’entrada”
Montse Soler Roca
Psicòloga col 3310
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada