Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 26 de setembre de 2013

COM PARLAR ALS NENS? ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ

La definició de diccionari de comunicació és la “transmissió de senyals mitjançant un codi comú entre l’emissor i el receptor”, és “l’intercanvi de sentiments, opinions, o qualsevol altre tipus d’informació mitjançant la parla, escriptura o altres tipus de senyals”.  Per tant, la comunicació no consisteix només en l’ús de paraules, sinó que també hi intervé l’expressió corporal: mirades, somriures, gests, silencis, etc.; en fi, no només es té en compte el QUÈ es diu sinó també COM es diu. 

                    COMUNICACIÓ

A grans trets, podem dir que en tota comunicació es precisa d’un emissor (persona que vol transmetre alguna cosa, un missatge) i un receptor (persona que rep i a qui va destinat el missatge i el descodifica per tal de proporcionar una resposta). Per tal d’establir una comunicació amb l’infant, cal que el fem partícip del diàleg i assegurar-nos que ens escolta; així com també escolta’l amb molta atenció.Cada persona és diferent i les tècniques utilitzades per establir una comunicació no seran les mateixes, sinó que seran adaptades a cada situació i persona. Tot i així, a continuació hi ha alguns consells per tal de facilitar la comunicació i el vincle amb el nen.

  1. ESCOLTAR: el fet d’escoltar i parar atenció ha de ser recíproc. Ens hem d’assegurar que el nen ens escolta. Si pel contrari està distret fent alguna altra cosa, l’hem de cridar pel seu nom i esperar que ens miri i ens presti atenció per poder-li parlar.Per altra banda, també cal que nosaltres el sapiguem escoltar quan vulgui compartir amb nosaltres les seves històries, descobriments i idees. Doncs parlar els serveix per coneixes a sí mateixos.
  2. CONTACTE VISUAL: hem de mirar-lo als ulls mentre li parlem i evitar parlar-li d’esquena. Posant-nos al seu nivell aconseguim que l’infant no ens vegi com un gegant i establim una comunicació  més propera, a més a més que pot observar millor els gests dels quals s’acompanya la nostra parla.
  3. DEIXAR TEMPS: hem de deixar-li temps per saber què ha entès i si ho ha entès. Per altra banda, també hem d’evitar respondre per ell i interrompre’l quan parla, deixant-lo acabar el què ens vol explicar.
  4. MISSATGE CONCRET: el nostre missatge ha de ser concret i senzill; perquè la manera de pensar de l’infant és menys abstracta que la de l’adult. Per exemple: sovint diem “portat bé” enlloc de “no tiris la joguina al terra”, missatge que és més concret i entenedor pel petit.
  5. SER CORRECTE AL PARLAR: no hem de perdre de vista que els infants es fixen en els patrons dels adults, els imiten. Per tant és necessari que les paraules que utilitzem siguin correctes i actuem educadament, evitant l’ús d’un llenguatge infantilitzat. D’aquesta manera es senten bé i els ensenyem de manera indirecta com s’ha de parlar i comportar. Pel contrari, les paraules grolleres i mal sonants els faran sentir malament, afectant també el seu caràcter i tarannà.
  6. DIALOGAR: hem d’evitar les amenaces i afavorir el diàleg. Amelia Fuentes Valenzuela explica que “una amenaça és una cosa que segurament com a adult no compliré, fet que sé jo i també el nen i per tant no ens prendrà en serio”; en canvi, una conseqüència és alguna cosa que tant l’adult com l’infant saben que és el resultat d’una acció i que per tant tindrà lloc si s’actua d’una manera determinada. Partint d’aquí, podem afirmar que cal donar oportunitats als nens i evitar les amenaces, per això és molt important explicar-li i anticipar-li les conseqüències dels seus actes. És a dir, si el nen no rep cap explicació en el moment que se li demana de fer o no alguna cosa, la decisió li pot semblar arbitrària i per tant generar el desig de desobeir. En canvi, quan la demanda va acompanyada d’una explicació (si fas això passarà allò) aleshores ja sabrà el perquè i podrà entendre la part bona i la dolenta de la seva conducta.
  7. GRATIFICAR AL NEN QUAN ES PORTI BÉ: hem de felicitar al nen davant d’un comportament correcte mitjançant gests d’aprovació i d’afecte. Però pel contrari, si el nen no obeeix, aleshores ha de tenir lloc la conseqüència què se li havia advertit. D’aquesta manera es reforça la conducta positiva i s’evita que tingui lloc de nou la desobediència. 
Anna Sangrà
Logopeda col.3723


“Estrategias exitosas para hablar con niños pequeños” de Valia Vincell (especialista en el desenvolupament dels nens).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada