Va arribar a les meves mans un article d’ El
Stéphanie Noble que es titula les
emocions com a convidats d’honor. En aquest article compara les emocions com si
fossin convidats que vénen de visita.
L’autor ens diu que quan parlem d’emocions,
el primer pas és identificar l’emoció i mantenir-nos en certa distancia,
l’emoció és un remolí que travessa el nostre cos-ment. Nosaltres la co-creem i
mentre estàs pendent d’ella hi afegeixes energia o potser que la teva reacció
sigui negar-la, en tots dos casos el que estàs fent és exigir la seva atenció.
El que ens planteja Stéphanie Noble és que
tractem a l’emoció com un convidat d’honor, suggereix preguntar-li:
D’on vens?
Quina és la teva intenció?
Que és el que em vols dir?
Que puc fer jo perquè et sentís més còmode?
Explora l’emoció convidat o convidada amb curiositat amorosa, permet que vingui i
que marxi. No t’aferris a ella , ni la retinguis.
Igual com quan tens convidats vols que
aquests segueixin les normes de la casa, no t’has d’encarregar de la seva vida
o conducta.
Si els teus veïns es queixen de les festes que
fas a la nit, no els hi pots dir: “ jo no puc ajudar-lo”, els meus convidats
els hi agrada la gresca i em va fer convidar totes les meves amistats”. No, tu
ets el responsable del que passa a casa teva, de la mateixa manera tu ets el
responsable de la teva conducta. Aprèn a honrar a les teves emocions-invitats
sense permetre que s’imposin. Tu organitzes.
Quan ve una persona convidada a casa no
t’impacientis, no diràs : Oh tu aquí una altra vegada¡¡¡. No ha vingut per torturar-te,
només ha vingut per informar-te. Només tu pots convertir l’experiència en una
tortura.
Sempre honora el teu convidat, decideix si
la seva companyia et fa sentir incòmode, tu pots utilitzar estratègies per fer
més curta la visita. El teu convidat té certes necessitats així com certa
informació per a tu. Com més ràpidament aconsegueixis l’intercanvi de
necessitats informació menys temps tens que estar amb l’emoció. Com més temps
estiguis patint la seva companyia més temps trigarà abans que marxi. Tu pots
decidir
Per exemple, quan un enuig toca a la teva porta, en vés de dir-te, oh com soc ,
sempre estic enfadat o enfadada, o qualsevol altra cosa que et diguis, tant
sols et pots dir: Hola enuig, que has vingut a fer? Que m’has de dir? D’aquesta
manera tindràs informació de l’enuig i et permetrà sortir d’aquesta emoció.
Us animo posar en pràctica aquesta manera
de veure les emocions,
The
Emotional Intelligence Newsletter.
