Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de desembre del 2013

LA INTERACCIÓ EN L'EDUCACIÓ: RELACIÓ DE PODER VERSUS EMPATIA

La família té una impotència cabdal en el desenvolupament emocional i l’autoestima de l’infant.

En la parentalitat, J.L. Linares, comenta que destaquen dos tipus de funcions: la socialitzant i la nutrient. En la primera hi ha les funcions normatives i protectores i en les segona hi ha el reconeixement, l’estima i la valoració.

Les habilitats com l’escolta activa, l’empatia i  el recolzament afavoreixen la funcionalitat de la família a diferencia  de les critiques o l’abús de poder que provoquen el distanciament , el rebuig i generen incomprensió. Els patrons de comunicació que s’estableixen en la interacció estan relacionats amb la competència familiar.

Cal tenir en compte com poder reduir la interacció des del poder, Jane Nelsen en suggereix canviar les ordres per preguntes que convidin a la reflexió, per exemple en vés de dir : ordena l’habitació, potser podries dir: que pots fer perquè la teva habitació estigui més ordenada?

Un altra manera per evitar la rivalitat és oferir opcions i demanar al menor la seva col·laboració o ajuda. D’aquesta manera el menor sentirà que pot escollir. La gran diferencia és que no imposes, et poses al seu lloc i l’hi ofereixes l’oportunitat de sentir-se bé.

Quan  castiguem per un comportament inadequat no aconseguim que el menor reflexioni sobre el que ha fet, segurament el que aconseguim és que s’enfadi amb nosaltres i probablement es comportarà pitjor.


Les alternatives que proposa Nancy Samalin, en el seu llibre “Con el cariño no basta”, són  ajudar als menors a buscar solucions i permetre que intervinguin en el procés de resolució del conflicte amb l’objectiu que assumeixi la conseqüència del seu comportament.

Montserrat Soler
Psicòloga col. 3310

dimecres, 11 de desembre del 2013

L’AUTISME

És una alteració del neurodesenvolupament de caràcter crònic. En els últims temps el concepte d’autisme ha adoptat una nova visió. Ara, quan parlem que un nen/a presenta les dificultats pròpies de l’autisme, hem de tenir en compte que això avarca un continu que va des d’una afectació molt profunda en alguns nens a d’altres que el seu funcionament social i personal és força adaptat. Podem dir que hi ha una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar.


                 
   A U T I S M E - T E A

Des de l’ infància precoç, abans dels 12 primers mesos de vida ja podem veure alguns comportaments: nens molt irritables, no tenen contacte visual, no imiten gestos ni somriures etc. A mida que el nen/a es va fent més gran veiem com els hi costa iniciar relacions amb els altres nens, no entenen les emocions que poden sentir els altres etc., amb la qual cosa resulten poc eficaços socialment. A més, el seu llenguatge literal, és a dir, tenen molta dificultat per entendre dobles sentits, bromes etc. Com el cas d’un nen que s’asseu davant meu, i li pregunto, “com estàs?” I em respon: “assegut!”. El seu llenguatge també és peculiar, pot fer sorollets estranys o repetir la última paraula que li acabes de dir.

El que també és molt comú en aquests nens són els interessos restringits i preocupacions inusuals i intenses. Per exemple: en Marc de 7 anys es passava hores i hores llegint llibres de minerals. La informació que reben la processen de forma diferent, els hi costa molt donar importància a allò més rellevant i donen excessiva importància als detalls.

Davant d’emocions intenses, quan es posen nerviosos, poden fer moviments ràpids amb els braços com si fossin ales, donar saltets etc.Les reaccions que poden tenir davant de qualsevol canvi poden ser exagerades.

A mida que van creixent, a l’adolescència es torna molt complex, resulten peculiars, es veuen diferents però no saben perquè, hi ha un desinterès per a comunicar-se, el seu to de veu no sol ser l’adequat.

El que es coneix com La Síndrome d’Asperger és quan comparteixen símptomes que hem comentat anteriorment, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (presenten un nivell d’intel·ligència normal o superior) i sense cap tipus de retard del llenguatge.

El joc simbòlic, consisteix en fer que alguna cosa que no existeix, i es considera com quelcom que existeix realment. Els nens sense autisme no tenen problema en el joc simulat, els sembla divertit donar-li la volta a la realitat i mantenir-se distanciat. Els hi agrada interpretar el paper de pare/mare o jugar “a metges”.A continuació veurem com un nen amb autisme intenta establir un joc simbòlic amb la seva germana:

L’Anna té 9 anys i en Joan 7:

-Anna: Vinga Joan! anem a construir una casa per les meves nines.
-Joan: D’acord, anem a construir una casa per les teves nines.
En Joan va a buscar uns coixins i uns llençols, però per ell, quan la seva germana ho té tot a punt per començar, veu al seu germà, estirat a terra amb el cap sobre el coixí.
-Anna: Mira, l’estanteria és la nostra casa i l’armari serà l’habitació de les nines. I ara, anirem a buscar una caixa de sabates per a que les nines puguin dormir.
-Joan: Dormir en caixes? Però si són per sabates!.
-Anna: Si! És veritat, però ara les caixes seran per a que hi dormin les nines. Les tovalloles seran els llençols. Que més Joan?
En Joan se’n va a la cuina i agafa un plat:
-Joan: I aquest plat, serà el nostre plat!


Cristina Marquès Solé
Psicòloga col. 18058





              

dimecres, 4 de desembre del 2013

LIDERATGE VITAL: JA VIUS LA VIDA QUE REALMENT VOLS?

Fa uns dies va venir a la consulta una noia amb malestar emocional. Deia sentir-se trista, buida i a vegades, angoixada, sobretot quan estava a la feina. Per un instant, les seves paraules em van fer connectar en un moment en el que professionalment em vaig trobar fa uns anys i l’empatia va dinamitzar la resta de la sessió.


Em dedicava a la psicologia en l’àmbit sociosanitari i ho vaig començar a combinar amb la pràctica privada ( 3 ó 4 hores a la setmana), que em representava un gran repte. Els primers anys van resultar plaents, engrescadors i plens d’aprenentatges significatius que em permetien avançar en el meu fer diari. 

L’últim any vaig començar a experimentar les emocions i estats d’ànims que la noia m’explicava l’altre dia. Buscava la manera d’afrontar-ho i la solució que buscava era poc constructiva, o em carregava la culpa a mi o als altres(context laboral). En el sentit que em deia a mi mateixa, “no saps apreciar la gran comoditat que la feina et dóna, mira que no adonar-te’n de la sort que tens, aquesta feina la voldria tothom, tens estabilitat econòmica, un bon horari... I seguia sentint-me desmotivada. O bé, la culpa la tenia el context laboral, “no donen valor al què fem, només pensen en estalviar, no escolten...”. I la desmotivació seguia creixent!

El moment decisiu va ser després d’un accident de trànsit, quan al tenir la suficient distància emocional, vaig prendre consciència que el que realment volia fer amb la meva vida era dedicar-me a la pràctica privada, atenent nens, adults i famílies. I quin vertigen!!! Encara ho recordo! M’espantava la idea de fer-me autònom, assumir riscos, buscar la feina... Si, però a on! I com que tots sabem que després de la tempesta sempre arriba la calma, amb el suport de grans persones a les que aprecio, i sortint de la zona de confort assumint el risc que una vida plena té, vaig liderar el meu canvi laboral fent que cada dia fos únic, engrescador i vital.

Gràcies per la sessió! Em va permetre recordar la importància de viure la vida que vols, la que realment vols. T’ho has preguntat alguna vegada?

Àngels Martí
Psicòloga col.9917

Terapeuta Familiar- Coach personal

dimecres, 27 de novembre del 2013

QUÈ ÉS LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I REFLEXES PRIMITIUS?

Des de la concepció, els nadons viuen en un medi aquós dins de l’úter matern (lloc on es desenvolupa i comença la nova vida). Per tal de sobreviure al llarg de la gestació i posteriorment, en néixer, puguin respondre de manera immediata al nou entorn, els bebès realitzen uns moviments automàtics que estan dirigits des del tronc de l’encèfal i mitjançant els quals les diferents parts del cervell es connecten per tal d’aconseguir una estimulació i maduració cerebral. Aquests moviments són els reflexes primitius. És gràcies a aquests moviments que el bebè pot descendir pel canal del part, succionar o augmentar el to muscular per tal d’elevar el cap i el seu tronc per exemple.



Però aquests reflexes primitius han de tenir una vida limitada i s’han d’inhibir durant el primer any de vida per tal de donar lloc als reflexes posturals, els quals estan controlats des de parts superiors del cervell. Fet que permet un desenvolupament neurològic. Pel contrari, si un reflex es manté actiu aleshores hi haurà una immaduresa cerebral que podrà evitar un correcte desenvolupament dels reflexes posturals i causar una mala organització i presència de baixes habilitats motores grosses i/o fines. A més a més, tot i que existeixi una adequada habilitat intel·lectual, el procés d’aprenentatge pot estar afectat i ser ineficient; donant lloc a problemes de percepció sensorial, cognició i expressió entre d’altres.

Per tant, els reflexes primitius són respostes musculars involuntàries a estímuls sensorials que apareixen en l’edat fetal. Estan presents en el naixement i són necessaris pel desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. A més a més d’ésser la base de les habilitats motores i dels reflexes posturals. Per tant, la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat.

Però a vegades, si no s’aconsegueix que aquests processos tinguin lloc de manera automàtica, s’ha de realitzar un esforç de manera continua i conscient i aquest fet comporta un esgotament prematur.

Kerstin Linde, és la responsable d’iniciar i desenvolupar la Teràpia dels Moviments Rítmics (TMR). Va descriure una sèrie de moviments actius i passius del cos després d’observar els moviments espontanis realitzats pels bebès. Es tracta d’exercicis que causen un estímul per diferents sentits amb la finalitat d’estimular el cervell i per tant afavorir el desenvolupament neurològic i motor de la persona. Per tant, si els moviments no s’han fet o no s’han realitzat suficient, els reflexes primitius estaran actius. Motiu pel qual gràcies a la TMR i integració dels reflexes primitius es dóna una segona oportunitat al cervell i es permet integra’ls. Observant resultats a nivell motor, emocional, acadèmic o de coordinació entre d’altres.

Si els reflexes no estan ben integrats, poden aparèixer els diferents símptomes (entre d’altres):

- Problemes d’atenció i concentració
- Hiperactivitat
- Dislèxia i dificultats d’aprenentatge
- Enuresis i problemes per controlar els esfínters
- Males postures
- Pobra coordinació mà-ull
- Poc equilibri
- Problemes de lateralitat i moviments creuats
- Problemes de comportament
- Mala lletra
- Problemes per fer la tombarella, saltar o anar en bicicleta...

Es tracta d’una teràpia dirigida tant a nens com a adults, doncs a vegades es mantenen els reflexes al llarg de la vida o es poden tornar a activar després de patir un accident de trànsit, un traumatisme cranial o un conflicte emocional, entre d’altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç: 

http://www.reflejosprimitivos.es/2.html.

Anna Sangrà
Fisioterapeuta i Logopeda col.3723

dimarts, 19 de novembre del 2013

CON EL CARIÑO NO BASTA. COMO EDUCAR CON EFICACIA. 2ª PART

Us proposo un exercici:

Anotar les ordres que donem al llarg del dia als nostres fills i filles
Observa que passa, segurament la  llista és llarga. T’imagines que des de que et llevessis fins que anessis a dormir t’anéssim donant ordres? Potser no és estrany que els nens i nenes es facin els sords.


Anem a veure formes no apropiades de comunicació: hem de tenir en compte que quan utilitzem el sermó o el consell,  a les quatre paraules que estem dient ,el menor ja desconnecta. Amb aquest tipus de comunicació, que és bilateral, estem invitant al menor a ignorar-nos o desafiar-nos.

ORDRES INAPROPIADES:

·       Posar adjectius des qualificatius
Ex: Recull la motxilla de terra, ets un desastre, no saps que la motxilla es deixa a
l’habitació?

·       Amenaces: 
           Són  símbol de debilitat i els menors ho saben. Rol de poder, la figura forta amenaça a la dèbil.      S’interpreta com un repte. T’hi vols tornar

ALTERNATIVA DE LA COMUNICACIÓ:

·       L’EMPATIA: 
     Connectar amb les emocions del menor, encara que ens mostrem estrictes amb el seu comportament. Millorar la cooperació, reduir les nostres respostes negatives i la d’ells. Cal que tinguem en compte que si parlem menys  probablement aconseguirem que els menors escoltin l’ordre, podem utilitzar una sola paraula, i sobretot que sigui impersonal.
Ex: La motxilla a la teva habitació
·       
      TERMES DE COL·LABORACIÓ:
Tant aviat com hagis fet.... farem.....
         Quan.... farem....
·     
          OFERIR POSSIBILITAT D’ELECCIÓ:
Quan vols banyar-te, ara o després de sopar
Et pots posar la quantitat de menjar al plat , tu esculls quant en vols, ara bé tot el que t’has posat s’ha de menjar.

RECONÈIXER ELS SEUS SENTIMENTS:

Afavoreix que el menor se senti comprés
Ex: el fet que el nen o nena estigui enfadat perquè no pot aconseguir allò que vol no vol dir que sigui dolent.
·        El reconeixement i l’acceptació s’aplica als sentiments no al comportament.

·        Repetir el que pensem que els hi passa, sense jutjar

·        Comunicar els nostres sentiments
            Ex. Ja ser que vols fer allò però estic cansada i tinc ganes d’arribar a casa

RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE:

No es tracta d’intentar evitar el conflicte ja que  som persones diferents, pensem de diferent manera i les necessitats del nen o nena i les nostres poden ser oposades i per tant es pot donar el conflicte. Els conflictes estan intrínsecs en les relacions. Per tant, una de les tasques és l’aprenentatge en la resolució de conflictes. És important tenir en compte que si les paraules que diem als nostres fills i filles afavoreixen al determinisme, “ és que ets......” Et podria ajudar a practicar, preguntant-te:  si diria el que vaig a dir si es tractés d’un altre nen o nena?

També  ens pot ajudar explicar els nostres sentiments i animar al nen o nena a col·laborar.
         Ex: L’Anna té tres anys, quan arriba el pare de treballar la nena vol que el seu pare jugui amb ella. El pare necessita asseure’s un moment i descansar, la nena se li posava a sobra reclamant la seva atenció. El pare va parlar amb la nena dels seus sentiments i li va suggerir que busquessin una solució adequada pels dos. El pare li va dir a la nena que jugaria amb ella si ella esperava que ell hagués descansat un moment.

Hi ha pares i mares que creuen que se’ls ha de fer veure als menors qui mana, per tant ja estant marcant una lluita de poder. Una de les maneres de resoldre el conflicte és que els petits aprenguin  les seves conseqüències del seu comportament o actitud per ells mateixos.

Ex:
Si arriben tard a taula, el menjar està fred
Si no fan els deures no sabrà que respondre a la mestra.

Espero que aquell recull d’idees us sigui útil!

Montse Soler Roca
Psicòloga col. 3310

Font: CON EL CARIÑO NO BASTA. COMO EDUCAR CON EFICACIA. Nancy Samalin. Ed. Medici

dilluns, 11 de novembre del 2013

TALLER D’ENTRENAMENT PSICOEDUCATIU PER A NOIS/ES D’ESO

Hem pensat en un taller grupal dirigit als nois/es de secundària per a POTENCIAR/ESTIMULAR habilitats  que des de l’experiència i la demanda de les families que atenem, són molt importants en el desenvolupament i/o creixement acadèmic/personal/social dels joves en aquestes edats.

Per una banda, el nivell d’exigència en quan a l’estudi dels continguts escolars és cada cop major, per tant, aspectes com la ORGANITZACIÓ, HÀBITS i TÈCNIQUES D’ESTUDI, ATENCIÓ, MEMÒRIA…repercuteixen i són bàsics per a l’èxit acadèmic. I per altra banda, la importància dels amics: les relacions d’iguals van prenent més força i protagonisme en la vida dels pre-adolescents o adolescents. És per això que pensem que és important entrenar habilitats com l’ASSERTIVITAT, entesa com  “l’habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a la dels altres”.  

Aprendre a ser assertiu, en contraposició d’un estil agressiu o passiu, condicionen la qualitat de les  relacions i el benestar emocional dels joves. O dit d’una altra manera, saber dir NO davant alguna cosa que no vols, fer valer la teva opinió, saber transmetre una queixa sense ofendre etc…són aspectes bàsics per no sentir-te exclòs d’un grup o fer coses que et fan sentir malament o no fer allò que no voldries fer o dir.

En aquest taller proposem activitats repartides en 10 sessions on posarem en pràctica:

-TÈCNIQUES D’ESTUDI: hàbits i organització. Passos a seguir per a un bon estudi. Com afrontar un exàmen abans/durant i després.

-ATENCIÓ: Completar codis, trajectòries, lectura xifrada i números, tatxar i rodejar segons instruccions, tatxar els que són igual al model etc.

-MEMÒRIA: Mirar paraules durant un temps determinat i intentar recordar-les, repetir xifres, mirar imatges durant un temps determinat i intentar recordar-los, reproduir dibuixos de memòria, repetir paraules en ordre directe i invers.

-VELOCITAT DE PROCESSAMENT: Buscar figures repetides, dir les paraules que es demanen, càlcul mental, realitzar les tasques o dibuixos que es demanen, tatxar seguint les instruccions i llegir seguint les instruccions. Cronometrar quan triga fent l’activitat.

-ASSERTIVITAT: “I tú, què faries?”. Sota diferents situacions pensar com actuaria. Defensar els propis drets.“El lleó, la rata i la persona", explicar els diferents estils de comunicació davant el fet de voler transmetre una queixa.

Cristina Marquès Solé.

Psicòloga col.18058

dilluns, 4 de novembre del 2013

ELS BONS HÀBITS: RECUPERA LA TEVA ENERGIA

T’has trobat alguna vegada bevent una tassa de cafè darrera d’una altra en un moment de tensió laboral? Sovint recorres a begudes estimulants per mantenir el ritme de treball? Acostumes a picar entre hores aliments rics en hidrats de carboni per mantenir-te actiu?


Tots aquests recursos que tenim a mà i que estan tan consolidats en els nostres hàbits no deixen de ser costums que ens resten benestar i que amb el seu abús ens arrastren a situacions indesitjables. Alguns senten migranyes, problemes estomacals, augment de pes o senzillament, variacions extremes en la capacitat d’estar atents i concentrats, passant per pics de molta energia i de la mateixa manera, pics importants de desgast i cansament. Allò que acostumem a dir entre els companys de feina i/o amics  “tinc una baixón” i acte seguit, ingerim una beguda estimulant o mengem una bossa de patates fregides. Ja que de no fer-ho, no podem continuar amb la feina. Aquesta és la senyal d’haver entrat en una roda que se retroalimenta. Podem dir que aquell hàbit s’ha convertit en una "addicció".


Una manera d’aconseguir un canvi d’hàbits és fent ús d’un calendari. Per vèncer la temptació, por ser útil confiar aquest canvi d'hàbit a algún amic proper, de manera que en moments de fallida es converteixi en el teu animador. Proposa’t fermament allò que vols canviar, busca quelcom que ho supleixi, i registra-ho en algun lloc visible. Pot ser el mateix calendari. Cada dia que passi i que hagis vençut “l’addicció”, fes una marca que et serveixi de reforçador. Per exemple, un gomet del teu color preferit, un signe de victòria... Es tracta de tenir-ho a la vista i que et sigui motivador per seguir amb el teu propòsit. Pots canviar la beguda estimulant per una infusió o un got d’aigua, i la bossa de patates per una fruita, per exemple. Si aconsegueixes mantenir-ho durant un mes, podem dir que has fet un gran pas. Per celebrar-ho, pots premiar-te d'alguna manera, rebent un massatge descontracturant, sortint amb bicicleta en algun lloc que t'ha cridat l'atenció, convidant a sopar a un grup d'amics... 

 Pels que encara no us heu engrescat a provar-ho, alliberar-se d’aquests hàbits es converteix en una gran font energètica, en el sentit que millora la teva capacitat de concentració, no deixes la tasca que tens entre mans, aconsegueixes millor salut física evitant migranyes, mal d’estómac o augment de pes, i al contrari del què s’acostuma a pensar, el teu rendiment es manté més estable i durador en el temps. Això no implica no moure’t de la teva cadira en tot el matí ni renunciar a una tassa de cafè. És necessari descansar 10 minuts després de dues hores seguides de feina i una tassa de cafè de tant en tant, pot ser més apreciada. Ara bé, canvia un hàbit que et resta energia per un de bo. El què et sorprendrà és que et reincorpores més fresc i renovat, amb l’energia necessària per seguir amb la feina i mantenir el ritme de treball.  

Font: Coaching para el éxito, Talane Miedaner.

Àngels Martí Pérez
Psicòloga col. 9917
Psicoterapeuta Familiar- Coach personal

dilluns, 28 d’octubre del 2013

EL DESENVOLUPAMENT MOTOR, UNA IMPREMTA PER TOTA LA VIDA . ... A JUGAR S’HA DIT!

Sovint ens preocupem perquè el nostre fill, alumne o infant que coneixem no té una bona parla o el seu llenguatge és immadur per l’edat que té.  Donem molta importància a la comunicació i no tenim en compte com ha sigut el seu desenvolupament motor, la seva evolució (el seu joc i aprenentatges). És com si un cotxe no s’engega i només ens preocupem de si té o no gasolina i no tenim en compte per exemple, el seu manteniment. 


No hem d’oblidar que quan naixem no sabem parlar, sinó que és amb el temps que ho fem; i prèviament passem per unes etapes de desenvolupament motor (volteig, rastreig, gateig...) gràcies a les quals el cervell va creant noves connexions neuronals i madura. Permetent, entre d’altres, l’aparició del llenguatge.

L’ésser humà neix amb conductes innates, formades per mecanismes genètics i reflexes primitius (moviments esteriotipats), que ens facilitaran i desencadenaran els aprenentatges sempre hi quan els reflexes primitius s’integrin i donin pas als reflexes posturals (regulats des de parts superiors del cervell); fet que permet un desenvolupament neurològic. Però també té uns coneixements específics, superiors (llenguatge oral i escrit, intel·ligència...), els quals depenen dels estímuls que rebem del món exterior i és gràcies a la percepció que els anem incorporant. Però la percepció no és possible sense l’experimentació, la qual comporta un procés de relació–acció entre la persona i el medi que l’envolta; podríem dir que per evolucionar i desenvolupar-nos cal que experimentem amb l’entorn. Doncs la natura és molt sabia i es basa amb la llei de la selva (o la llei del més fort), és a dir, la llei de la supervivència. Per poder sobreviure hem d’integrar els coneixements i així aconseguir desenvolupa’ns, fet que aconseguim mitjançant l’aprenentatge i l’experiència. 

Però perquè aquests processos superiors (cognitius) es puguin duu a terme, és necessari un correcte desenvolupament dels aprenentatges bàsics a nivell corporal, espacial i pràxic (gràcies a les conductes innates, als reflexos primitius: doncs la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat). Així com també disposar d’una societat capaç de transmetre’ls i d’estimular. Per tant, és necessari que tothom passi per unes correctes etapes del desenvolupament motor, perquè qualsevol alteració en alguna comporta que els aprenentatges superiors no puguin progressar. Per exemple, pot comportar, entre d’altres, trastorns de comunicació (del llenguatge i/o parla).

A través del joc és com els nens fan els seus aprenentatges, és com es mouen i com interaccionen amb l’entorn que els envolta. És mitjançant el joc com experimenten i per tant evolucionen. Per tant, la motricitat és necessària per tal d’actuar sobre el medi exterior. Aprendre és actuar i no existeix l’aprenentatge sense cap moviment que l’integri. Schilder deia “la primera forma de coneixement és el moviment”.

A continuació els adjunto un enllaç d’ un nen bebè jugant al terra durant 4 hores, tot i que el vídeo ho resumeix en 2 minuts. Ens mostra la importància de deixar els infants des de ben petits lliures al terra, sense tenir-lo assentats al cotxet o a la cadireta. (http://www.youtube.com/watch?v=8vNxjwt2AqY)

També els adjunto uns links on podreu trobar una breu explicació de les etapes del desenvolupament motor dels nens, per tal de tenir una idea del que hauria de fer cada infant atenent la seva edat. Cal tenir en compte però que cadascú té el seu procés evolutiu i que les edats marcades per a cada etapa són orientatives.

Anna Sangrà

Logopeda i fisioterapeuta Col. 3723