Us proposo un exercici:
Anotar les ordres que donem al llarg del dia als nostres fills i filles
Observa que passa, segurament la llista és llarga. T’imagines que des de que et llevessis fins que anessis a dormir t’anéssim donant ordres? Potser no és estrany que els nens i nenes es facin els sords.
Anem a veure formes no apropiades de comunicació: hem de tenir en compte que quan utilitzem el sermó o el consell, a les quatre paraules que estem dient ,el menor ja desconnecta. Amb aquest tipus de comunicació, que és bilateral, estem invitant al menor a ignorar-nos o desafiar-nos.
ORDRES INAPROPIADES:
· Posar adjectius des qualificatius
Ex: Recull la motxilla de terra, ets un desastre, no saps que la motxilla es deixa a
l’habitació?
· Amenaces:
Són símbol de debilitat i els menors ho saben. Rol de poder, la figura forta amenaça a la dèbil. S’interpreta com un repte. T’hi vols tornar
ALTERNATIVA DE LA COMUNICACIÓ:
· L’EMPATIA:
Connectar amb les emocions del menor, encara que ens mostrem estrictes amb el seu comportament. Millorar la cooperació, reduir les nostres respostes negatives i la d’ells. Cal que tinguem en compte que si parlem menys probablement aconseguirem que els menors escoltin l’ordre, podem utilitzar una sola paraula, i sobretot que sigui impersonal.
Ex: La motxilla a la teva habitació
·
TERMES DE COL·LABORACIÓ:
Tant aviat com hagis fet.... farem.....
Quan.... farem....
·
OFERIR POSSIBILITAT D’ELECCIÓ:
Quan vols banyar-te, ara o després de sopar
Et pots posar la quantitat de menjar al plat , tu esculls quant en vols, ara bé tot el que t’has posat s’ha de menjar.
RECONÈIXER ELS SEUS SENTIMENTS:
Afavoreix que el menor se senti comprés
Ex: el fet que el nen o nena estigui enfadat perquè no pot aconseguir allò que vol no vol dir que sigui dolent.
· El reconeixement i l’acceptació s’aplica als sentiments no al comportament.
· Repetir el que pensem que els hi passa, sense jutjar
· Comunicar els nostres sentiments
Ex. Ja ser que vols fer allò però estic cansada i tinc ganes d’arribar a casa
RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE:
No es tracta d’intentar evitar el conflicte ja que som persones diferents, pensem de diferent manera i les necessitats del nen o nena i les nostres poden ser oposades i per tant es pot donar el conflicte. Els conflictes estan intrínsecs en les relacions. Per tant, una de les tasques és l’aprenentatge en la resolució de conflictes. És important tenir en compte que si les paraules que diem als nostres fills i filles afavoreixen al determinisme, “ és que ets......” Et podria ajudar a practicar, preguntant-te: si diria el que vaig a dir si es tractés d’un altre nen o nena?
També ens pot ajudar explicar els nostres sentiments i animar al nen o nena a col·laborar.
Ex: L’Anna té tres anys, quan arriba el pare de treballar la nena vol que el seu pare jugui amb ella. El pare necessita asseure’s un moment i descansar, la nena se li posava a sobra reclamant la seva atenció. El pare va parlar amb la nena dels seus sentiments i li va suggerir que busquessin una solució adequada pels dos. El pare li va dir a la nena que jugaria amb ella si ella esperava que ell hagués descansat un moment.
Hi ha pares i mares que creuen que se’ls ha de fer veure als menors qui mana, per tant ja estant marcant una lluita de poder. Una de les maneres de resoldre el conflicte és que els petits aprenguin les seves conseqüències del seu comportament o actitud per ells mateixos.
Ex:
Si arriben tard a taula, el menjar està fred
Si no fan els deures no sabrà que respondre a la mestra.
Espero que aquell recull d’idees us sigui útil!
Montse Soler Roca
Psicòloga col. 3310
Font: CON EL CARIÑO NO BASTA. COMO EDUCAR CON EFICACIA. Nancy Samalin. Ed. Medici