Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 30 de gener del 2014

COM D’IMPORTANTS SÓN ELS DIFERENTS MOVIMENTS QUE TENEN LLOC DURANT EL DESENVOLUPAMENT?

4,7 milions de connexions neuronals es van generant en cada minut de vida d’un recent nascut. Gràcies a l’estimulació que rep a través dels diferents sentits: auditiu, visual, tàctil...; en ser agafat o acariciat entre d’altres. Però també hi té un paper molt important els moviments que fa per si sol de manera espontània i que li permeten aconseguir una estimulació i un desenvolupament neurològic i motor. Què tal i com ja vam explicar en l’article anterior (què és la Teràpia de Moviments Rítmics i reflexes primitius?), si el bebè no ha realitzat els determinats moviments, aleshores poden estar actius alguns reflexes i donar simptomatologia. La qual es pot solucionar mitjançant la TMR. Doncs aquests moviments són necessaris per tal que el bebè adquireixi la suficient estimulació dels diferents sentits i perquè s’estimuli el cervell (tronc de l’encèfal, sistema límbic, neocórtex, córtex prefrontal), creant noves connexions neuronals i així pugui desenvolupar-se.



Per exemple, els moviments rítmics del bebè realitzen una estimulació vestibular que augmenta el to dels músculs extensors. Fet que comporta un augment del to muscular i permet al bebè elevar el cap i el tronc i així observar el seu entorn quan està boca terrosa. A més a més, en realitzar aquest moviment, realitza una acomodació visual en mirar al terra (punt proper) i alluny (punt distant). Moviment visual molt important, per exemple ens permet copiar de la pissarra a la llibreta.
És molt important que l’infant passi per totes les etapes del desenvolupament motor i en les edats que són més o menys corresponents; ni abans ni després. Doncs si no realitza alguna de les etapes (volteig, rastreig, gateig...) o el període destinat a cada una d’elles és inferior, aleshores l’estimulació i per tant el desenvolupament; no seran els adequats i poden aparèixer determinats símptomes. Però mai hem de forçar que tingui lloc una determinada etapa, sinó que hem de deixar que el bebè vagi madurant i evolucionant. Doncs quan el seu cos estigui preparat i hagi adquirit els mecanismes i postures suficients ja ho realitzarà. A més a més, cal tenir en compte que cada etapa del desenvolupament motor va lligada a determinades característiques, com per exemple de la parla, de la visió, així com també a nivell emocional entre d’altres.

En els següents enllaços, trobaran una breu explicació de les etapes del desenvolupament psicomotor del nen:

- http://psicomotricidadinfantil.blogspot.com.es/2008/05/desarrollo-psicomotor-segn-piaget.html;

- http://www.bebesymas.com/desarrollo/las-cuatro-etapas-del-desarrollo-del-nino-segun-piaget-i

A continuació els deixo un petit vídeo on es veu una nena a una classe de ballet, durant la qual ha d’estar en una determinada posició, però aquesta li és impossible de realitzar.

http://www.youtube.com/watch?v=tdylQeg5B9I

Anna Sangrà
Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723

dijous, 23 de gener del 2014

COM ENS COMUNIQUEM?

Segons la  teoría de la comunicación de Watzlawick cal tenir en compte els següents principis de la comunicació:



·       És impossible no comunicar, de la mateixa manera que no és possible la no conducta.
·       La comunicació va més enllà del contingut; és la relació la que dóna sentit allò que és comunica.
·       La comunicació es basa en lo verbal i en lo no verbal, els estudis sobre aquesta qüestió indiquen que ens comuniquem en un 80% en lo no verbal: el gest, el to de veu, la postura, la mirada, etc.
·       Un altre dels factors que inclou la teoria de la comunicació és que en base a com establim la  interacció en la comunicació poden establir una relació simètrica o complementaria, basada en la diferència o en la igualtat. Per exemple: quan algú t’interromp, et pot molestar i la reacció pot ser que ja no tinguis ganes de continuar. D’aquesta manera entraries en una relació simètrica. “ ja que m’has interromput ara no parlo”
·       Quan ens comuniquen tant l’emissor com el receptor estructuren la comunicació de manera que cada part contribueix a la continuïtat de l’intercanvi.

Cal també tenir en compte els errors comunicatius com pot ser la interpretació o la suposició ja que poden portar a la confusió. Per tant, és d’ajuda practicar l’assertivitat, que és la capacitat d’expressar el que sents, penses i necessites. Si prens consciència de com et comuniques pots evitar mostrar-te passiu o agressiu en la relació.

La comunicació no violenta és una metodologia desenvolupada per  Marshall Rosenberg que permet una comunicació que posa la èmfasis en expressar de manera clara allò que  observem, sentim i necessitem sense utilitzar judicis ni crítiques i poder demanar a l’altra allò que ens interessa comunicar. Un exemple;

Quan et molesta que el teu fill o filla deixi la roba o les sabates pel terra de l’habitació, li podríem expressar de la següent manera:” em molesta que deixis la roba, o les sabates pel terra, a mi m’agrada entrar a l’habitació i no entrebancar-me amb les teves sabates o els teus mitjons”.
Després passaríem a fer  la demanda: “Vols fer el favor de recollir els mitjons del terra i posar-les al cosí de la roba bruta i les sabates al seu lloc?”

Aquesta manera de comunicar evita que jutgis, tant sols dius el que sents i necessites i fas una  demanda. L’entrenament en la comunicació no violenta permet una comunicació més efectiva.

Montserrat Soler Roca
Psicòloga col.3310
Terapeuta familiar-coach personal

dimecres, 15 de gener del 2014

PORS INFANTILS




PORS INFANTILS


Les pors en general i qualsevol de les seves modalitats en l'etapa infantil suposen un fenomen universal i omnipresent en totes les cultures i temps. L'única explicació a aquesta regularitat és que la por ha de tenir un important component de valor adaptatiu per a l'espècie. A petita escala, aquestes sensacions que es viuen com desagradables per part del nen o adolescent poden complir una funció de supervivència en el sentit d'apartar-lo de situacions de perill potencial (no acostar-se a certs animals, no entrar en llocs foscos, etc.).
Tanmateix, quan aquesta por és desadaptativa (no obeeix a cap causa real de perill o es sobrevaloren les possibles conseqüències) el resultat és un gran patiment per part del nen que la pateix i els seus pares. Tot i ser una por "irreal" pot arribar a condicionar el funcionament del nen i alterar sensiblement la seva capacitat per afrontar situacions quotidianes (anar a dormir, anar a l'escola, quedar-se sol, etc...).
No hi ha dubte que les pors són evolutives i "normals" a certa edat, canviant l'objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquests vagin desapareixent progressivament.
Establir la frontera entre un i altre (normalitat-patologia) no sempre és fàcil i dependrà molt de l'edat del nen, la naturalesa de l'objecte temut i les seves circumstàncies, així com la intensitat, freqüència, patiment i grau d'incapacitació que es produeix en el nen.

                             
                                                          


 Els pares de la Sara, una nena de 7 anys, expliquen com un dia mentre sopava va anar plorant cap a la seva mare espantada perquè deia que s’havia escanyat amb el menjar. Des d’aquell dia, la Sara va anar agafant por a empassar perquè creia que es podia morir i poc a poc, va anar deixant de menjar. Quan la Sara deia que no volia menjar, els seus pares primer la intentaven consolar dient “tranqui-la, no passa res!” però el pare també s’enfadava amb ella perquè no volia menjar.

Davant d’una experiència així, em de tenir en compte que, el nen/a l’està vivint com a real, per tant, és important que no li intentem negar el que està sentint, amb la idea d’estalviar-li el patiment, possiblement li estarem reforçant i incrementant.

A la Sara se li va explicar el que eren les preocupacions, comparant-les amb un arbre, de manera que com més es cuiden, reguen etc.. més grans es fan.Va ser fantàstic com la Sara, cada cop que pensava que es podia morir al empassar, enviava aquesta preocupació a una caixa imaginària que ella es va inventar.

Cristina Marquès Solé

Psicòloga Infantil col.18058

dijous, 9 de gener del 2014

MOTIVAT O AVORRIT?

T’has vist algun cop fent la teva feina i preguntant-te: què estic fent aquí? Això que faig no em representa cap repte, m’avorreixo … I la desgana s’apodera de tu? Ets dels que fas la teva feina per vocació i se’t queda petita?


La falta de motivació a la feina és una constant avui dia, sobretot quan fa temps que fas la mateixa tasca i et sents capaç de desenvolupar activitats més complexes, assumir nous reptes o tenir més responsabilitats.

Moltes persones expliquen a sessió que la feina no els omple com abans i acte seguit deixen anar una idea relacionada amb el que fan que els engresca i els apassiona. Són persones-professionals de vocació, que han fet un creixement professional i necessiten marcar-se nous objectius per tal de sentir-se a ple rendiment.

Si et trobes en aquesta situació, la “mala” notícia (o bona!!) és que necessites fer un canvi i la bona notícia (o fantàstica!!) és que aquest canvi és possible. I no t’atabalis, si la teva feina és vocacional, no cal fer un canvi de sector!

Alegra’t! Has arribat a aquest punt perquè t’apassiona la teva professió i et sents capaç d’aconseguir una millora laboral. No caiguis en paranys i limitacions emocionals del tipus: sóc indecis/a, inconformista, ja no sóc el que era,...  La teva capacitat per créixer professionalment està activa, de tu depèn atendre-la o silenciar-la!

Com llegia fa pocs dies en un post, la motivació = MOTOR EN ACCIÓ!

Àngels Martí Pérez
Psicòloga col.9917

Coach Personal per a professionals en relació d’ajuda

dijous, 2 de gener del 2014

2014

Benvolguts/des seguidors/ores,

Em complau donar-vos la bona entrada al 2014! Aprofito per comunicar-vos que ETIC segueix creixent. Ens consolidem com a equip i diferenciem la nostra tasca i àmbit d'actuació. 

Montserrat Soler: Psicòloga especialista en Teràpia Familiar i Coaching Personal.

Cristina Marquès: Psicòloga especialista en trastorns del desenvolupament i dificultats d'aprenentatge en la infància i l'adolescència.

Anna Sangrà: Fisioterapeuta i logopeda especialista en dificultats de la parla, el llenguatge i l'escriptura.

Àngels Martí: Psicòloga especialista en Coaching Personal en professionals en relació d'ajuda i Coaching d'equips.




L'equip d'ETIC us desitgem un nou any ple de noves oportunitats per seguir aprenent i creixent.


Àngels Martí
Psicòloga col. 9917

EL DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL... EL NOSTRE GRAN ORDINADOR


Quan naixem, totes les parts del cervell s’han creat però no funcionen. Han de desenvolupar-se i unir-se entre elles mitjançant el creixement de ramificacions de les cèl·lules nervioses (neurones) i la mielinització de les fibres nervioses. Per tal que tingui lloc aquest desenvolupament és necessària l’estimulació dels sentits i respectar per tant, les diferents etapes del desenvolupament dels bebès.


El científic nord-americà Paul Mc Lean va proposar la teoria del “cerebro triuno”. Segons ell, el cervell humà consta de tres capes que controlen el xassís nerviós central o cervell de peix; el qual està format per la medul·la espinal i el tronc cerebral. Aquestes tres capes són el cervell reptilià, el cervell mamífer i el neocòrtex.





El cervell reptilià es localitza sobre el xassís nerviós (cervell de peix), i aquest cervell en els humans equival als ganglis basals. Les funcions del qual són controlar els reflexes posturals, és a dir, l’habilitat per posar-se de peu, caminar i mantenir l’equilibri. També s’encarrega d’inhibir les reflexes primitius (patrons innats controlats des del tronc encefàlic) i de regular el nivell d’activitat dels nens. Per damunt del cervell reptilià (ganglis basals) es situa el cervell mamífer o sistema límbic, el qual controla les emocions, la memòria, l’aprenentatge i el joc entre d’altres. Finalment, per damunt hi trobem el neocòrtex o cervell humà, la qual ens permet estar al cas de la informació sensorial i el món que ens envolta per tal d’actuar de manera conscient. En la part més frontal del neocòrtex, localitzem el còrtex prefrontal, el qual és molt important per les funcions executives com són l’atenció, la planificació, el judici, el control dels impulsos, el pensament abstracte i la capacitat d’iniciativa.

A continuació els deixo uns enllaços de vídeo o en text on s’explica el desenvolupament del cervell i la teoria del científic Mc Lean.

http://www.youtube.com/watch?v=rw3YiWdH8tM 

http://www.youtube.com/watch?v=McljSubWvr4

http://www.asociacioneducar.com/monografias-docente-neurociencias/r.bidoglio.pdf

http://blogdecatedratecnologiaeducativa.blogspot.com.es/2010/10/el-cerebro-triunotres-cerebros-en-uno.html (en aquest enllaç hi trobareu un vídeo on s’explica breument l’evolució del cervell)

Anna Sangrà
Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723