Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 21 de juny del 2014

POSAR NOM A LES EXPERIÈNCIES EMOCIONALS

Estratègia del cervell ple núm.  2 

...Veníem dient que el cantó dret del nostre cervell processa les nostres emocions i records autobiogràfics. Ara bé, és el cantó esquerra el que dóna sentit aquests sentiments i records. Així doncs, quan el cervell esquerra actua amb el dret permet explicar i superar experiències difícil. 

Com adults tenim una tasca important a fer, que és la de permetre i afavorir que el menor relati el que li ha passat

Seguint amb les dues parts del cervell, el cantó esquerra serà l’encarregat de poder expressar amb paraules el que li ha passat al menor i ordenar els detalls i el cantó dret permetrà connectar amb les emocions que ha tingut. D’aquesta manera el que estem afavorint  és la integració del cervell.

Posar nom a les  emocions és un primer pas per dominar-les.

Cal tenir en compte que no sempre els menors ens volen explicar el que els hi ha passat o com se senten. Cal que no insistim i ho respectem. Ara bé, pot haver-hi la possibilitat que si l’adult comença a explicar el que li ha passat al menor, aquest es motivi  i  afegeixi els detalls. 

Val la pena tenir en compte que quan el menor està jugant o fent una cosa que l’abstrau pot ser  un bon moment per entrar en el diàleg. Segons ens diu Siegel en el seu llibre: -“els pares experimentats i els terapeutes infantils dirien que algunes de les millors converses amb els menors han estat mentre està passant una altra cosa.”

Posar un nom al que sentim redueix el circuit emocional i a més, ajuda a entendre les emocions i el que ens passa.



Una reacció probable dels pares i mares pots ser la de pensar que poder és millor no parlar amb el nen o nena del que li ha passat per no incidir amb  les emocions desagradables. Aquesta reacció és errònia, ja que el que necessiten els nens i nenes és explicar el que els  hi passat i  d’aquesta manera podran donar un sentit allò que experimenten.

Un altre reacció desafortunada té que veure amb la d’esperar que el menor ja no se’n recordi de les experiències doloroses que ha viscut. Esperar que se’n oblidi és perdre una oportunitat. Quan és permet que el menor parli del que li ha passat i de com s’ha sentit l’estem ajudant a que  aprengui de si mateix.




En la tasca educativa és de cabdal importància que l’adult faci l’exercici d’observar la manera com acostuma a reaccionar amb el menor. Si predomina els seu cantó dret i es desborda en les seves emocions o  predomina el cantó esquerra i reacciona amb rigidesa i li costa connectar amb les emocions.

Continuarà....




Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar



dijous, 12 de juny del 2014

ALTES CAPACITATS



Des de finals del segle XIX fins als nostres dies el concepte d’altes capacitats ha vist canvis conceptuals i de definició molt destacables.

Podríem dir que les altes capacitats es relaciona amb una eficiència superior de les àrees funcionals reguladores del pensament que fa que el cervell no treballi més sinó que seleccioni millor els estímuls i les estratègies, inhibint les irrellevants i potenciant les rellevants.

En el sentit més ampli podríem afirmar que entre un 8 i un 12 % de les persones reuneixen els criteris per tenir altes capacitats. Habitualment aquest percentatge passa totalment desapercebut i ignorat.

Les altes capacitats són  multidimensionals amb components de caràcter lògic i deductiu, verbal i no verbal, i amb més o menys creativitat que resulten d’una constant interacció entre les estructures neurobiològiques, l’estimulació de l’entorn i un conjunt de variables personals com les actituds, la personalitat, el temperament, les emocions, la socialització i la sort o l’atzar en un moment concret de la vida.









A la nostra societat existeixen una sèrie de MITES al voltant dels nens amb Altes Capacitats, que sovint distorsionen la imatge i la realitat d’aquests nens. Us comento algunes de les afirmacions que solen donar-se i que no sempre son certes, potser en algun cas si però no sempre és així:



- Només són resultat d’entorns rics culturalment.

- Són fràgils, orgullosos, inestables i solitaris.

- Presenten comportaments semblants que permeten la identificació.

- Destaquen en tot.

- Són superiors intel·lectualment.

- Solen presentar problemes emocionals.

- Tendeixen a l’avorriment.

- No precisen ser ajudats, se’n surten sols.

- Tenen un QI superior a 130.

- Calen docents també amb altes capacitats.

- Sempre tenen molta motivació per sobresortir.

- Tenen o tindran èxit escolar i professional.


Les Altes Capacitats s’expressen de formes diferents: Superdotats i Talents.
-De Talents n’hi ha varis: Acadèmic, artístic, lògic, creatiu, lingüístic, matemàtic, motriu i  social. Destaquen de forma superior en una d’aquestes àrees.

-El Superdotat presenta un rendiment superior en totes les variables cognitives:

Raonament lògic, creativitat, gestió de la memòria, gestió perceptiva, habilitats lingüístiques, habilitats matemàtiques, aptitud espacial, aptitud motora.



Hi ha una sèrie d’indicadors que ens indiquen la possible presència d’Altes Capacitats i que mestres i pares en poden fer ús per a detectar nens amb aquest perfil. Si es detecta que el nen presenta algunes d’aquestes característiques d’aprenentatge o de conducta es recomana poder acudir a un professional que faci la valoració corresponen. Exemple d’indicadors:



- Aprèn ràpidament i comprèn amb facilitat tòpics d'edat avançada.

- Té intuïció i presenta una habilitat superior per veure relacions entre objectes, successos o situacions.

- Mostra gran capacitat per persistir fins a completar una tasca.

- Identifica ràpidament els problemes i pren la iniciativa.

- Aprèn habilitats bàsiques de forma ràpida i amb poca pràctica.

- Es resisteix a practicar destreses ja adquirides perquè les troba inútils.

- És capaç de seguir fàcilment instruccions complexes.

- Construeix i maneja nivells elevats d'abstracció.

- Pot afrontar més d'una idea a la vegada.

- S'imposa a estàndards elevats i és perfeccionista.

- Està orientat a l'èxit i pot inhibir-se en tasques en les que dubta o pot fracassar.

- Demostra tenir sentit de l’humor i gaudeix amb les incongruències i els acudits.

- Pot ser manualment menys destre que els seus companys, cosa que sol ser una font de frustració.

- Pot tenir una autoimatge negativa i patir per una escassa acceptació social per part dels seus companys d’edat.

- Sol presentar estats de concentració passiva (com si d’una desconnexió es tractés o una mena de somnolència)  que li dóna un aire d'estar en un altre món.

-Escolta parcialment les explicacions i sembla no estar concentrat però sempre sap el que està passant. Quan se li pregunta normalment sap les respostes.





Aquests nens a l’escola poden tenir dificultats i no se’ls considera nens amb necessitats educatives especials, però formen part d’un grup que necessiten suport educatiu.

Es necessari establir un pla de treball on aquests nens trobin cobertes les seves necessitats i puguin adaptar-se al context acadèmic, social i personal satisfactòriament.






Cristina Marquès Solé
Psicòloga col.legiada 18058


dijous, 5 de juny del 2014

PER QUÈ CRITIQUES I QUÈ POTS FER PER EVITAR-HO

Quantes vegades t’has vist carregant contra el teu cap, un company o un pacient? Quants cops aquesta setmana? I avui?

La crítica és el factor patogen més influent en una relació, G. Ausloos.

Estem educats sota la mirada del judici negatiu. Acostumem a fixar-nos en el què l’altre falla. I sovint sota l’etiqueta de “ho fa perquè em vol amargar la vida”, “només pensa en ell”, “no té miraments cap a mi”, “passa dels meus consells”... Aquestes reflexions es converteixen en mines contra la relació entre dues o més persones.




Com creus que influirà un pensament així en la relació amb el teu cap, o amb un company o amb un pacient? Seguim!

Així, per què critico?

Tenir una imatge negativa de la persona és la forma més còmoda i menys eficaç de relacionar-te amb ella. I ho fas perquè et mantens en la zona de confort, aquella que t’aporta comoditat i seguretat, però no sempre benestar. T’has creat un “AVATAR” del teu cap, company o pacient i tot ho filtres segons aquest motllo.

I què puc fer ara?

Tranquil@, no està tot perdut! Canviar la mirada que tenim de l’altre és una aposta cap a una relació sana. Necessites passar-t’he a la zona d’aprenentatge, aquella que t’aporta la motivació pel canvi i et sents insegur perquè la desconeixes. L’objectiu? Donar una nova oportunitat a la relació des de la mirada positiva. Potser hi ha quelcom que se t’ha passat per alt?

3 IDEES PER PRACTICAR LA MIRADA POSITIVA:

1. Crea el teu AVATAR POSITIU: Desprèn-t’he de la imatge negativa de la persona. Busca el que té de bo, el què fa millor,... Potser és un cap que t’atén poc perquè no sap com motivar-te. Potser és un company que no es comunica perquè se sent insegur. Potser és un pacient que necessita més temps per confiar amb tu.

2. Passat a la reflexió empàtica: en comptes de criticar al teu company perquè arriba tard, interessat per ell. No des del “safareig” sinó des de la posició d’escoltar sense jutjar. Potser té algun problema que no sap com plantejar-lo.

3. Abandona el mal hàbit: Et proposo un experiment. Deixa de criticar durant una setmana i comprova els resultats. Estic segura que et sorprendràs!


Tal i com diu Ausloos, és imprescindible fer-nos una representació mental positiva de l’altre per invertir en relacions sanes!

Àngels Martí
Psicòloga & Coach de terapeutes