Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 10 d’abril del 2014

ENSENYAR HÀBITS D'AUTONOMIA ALS FILL/ES.



Saps que el teu fill/a se sap vestir, rentar-se les mans o menjar sol però  per pressa o inseguretat ho prefereixes fer tu?
A la llarga aquesta forma d’actuar provoca que els nens no tinguin autonomia i a la llarga, efectivament, quan vulguis que ho faci sol, o ja no ho sabrà fer o es negarà.

El desenvolupament de l’autonomia personal és un objectiu prioritari en l’educació i el desenvolupament d’un nen.
Com a norma general tot allò que pugui fer sol, sempre que no posi en risc la seva seguretat, ha de fer-ho sol.


                 
  
    
Quins són aquests hàbits?
Tot el que té a veure amb el menjar, la higiene o cura personal, vestir-se i hàbits referents a les relacions amb els altres, per exemple: saludar a la gent coneguda, demanar si us plau, donar les gràcies, respectar els torns de joc, endreçar joguines etc.

Com els hi ensenyem?
És important que aquests hàbits es converteixen en rutines, així els nens funcionen millor.

1- Decidir què li exigim evitant el pensament “ja ho faig jo així ho faré més ràpid i més bé”. Que sigui adequat per a la seva edat, fer-ho sempre i en tots els llocs. Pare i mare han d’anar “a la una”, no s’hi val “amb el pare ho haig de fer però amb la mare no”. Preparar tot allò necessari per a que ho pugui fer.
2- Explicar-li què ha de fer i com “ara ja ets gran i et rentaràs tu sol el cap, sé que ho faràs molt bé”. Primer ho fem nosaltres i li expliquem com si parlés ell: “primer em  mullo el cap, després em poso una mica de sabó a la mà…”Ens em d’assegurar que compren bé les instruccions. Li podem demanar que ens les repeteixi.
3- Practicar! És important oferir-li moltes situacions de pràctica, recordar-li els passos que ha de fer i és aquí on ja li comencem a REFORÇAR els primers avenços. Poc a poc anirem disminuint l’ajuda i recorda: “anda despacio que tengo prisa!!”
4- Supervisar: Quan hagi acabat em de revisar que ho hagi fet bé. L’elogiem i valorem que ho hagi fet sol. Si no ho ha fet bé del tot, li podem dir que pot millorar.

És important que li oferim fer tots aquests hàbits com un PRIVILEGI: “JA ETS GRAN!” sempre ho acceptarà millor que no pas si ho fem com una ordre o perquè ho ha de fer sense més.
Si no ho vol fer per comoditat, li em de dir que ho ha de fer per sí sol, que ja es gran i IGNORAR les queixes.

Ells VOLEN fer les coses “ELLS SOLS!”, aprofiteu-ho per impulsar i animar-lo en l’autonomia personal.



Cristina Marquès Solé 
Psicòloga col.18058

dijous, 3 d’abril del 2014

COM SER MARE TREBALLADORA I NO MORIR EN L'INTENT

Dedicat a totes les dones que fan de mares i treballen (fora i/o dins de casa), i a tots els pares amb els que compartim l'aventura d'educar un fill (o més!)

Vols saber què he recordat aquest dies essent mare treballadora per no morir en l'intent?





El meu fill està malalt fa, quasi bé, tres setmanes. En resolem una i comencem amb una altra. Què hi farem! Una oportunitat per recordar que els nens ens ajuden a donar valor a allò que realment és important. Et poso en situació:

A la dreta, un nen de 2 anys i 9 mesos, amb evidents signes de l'arribada de la primavera i constipat fins a les celles. A l'esquerra, una mare que fa llistes de "TOT PER AVUI", que anul-la l'agenda perquè la cangur és de viatge, i que és aspirant a superwoman. 

Ara, llegeix i respon amb tota la sinceritat que la superwoman que duus a dins et permet...
  • T'has vist alguna vegada contestant una trucada de feina mentre el teu fill et dona un tren exclamant el popular "XuXuuuuu"?
  • Et proposes una llista de tasques per fer i quan arriba l'hora d'anar a dormir descobreixes que, en els millors dels casos, en pots marcar una o dues?
  • Tens prou dits a les mans (les dues!) per comptar les vegades que li has dit al teu fill/a, "ara vinc!" o "de seguida estic aquí, que tinc feina!" durant una tarda?
Has contestat que si, oi? T'entenc perfectament, és esgotador fer malabars entre el rol de mare i el de treballadora. Sobretot, si pretens tirar endavant amb tots dos sense renunciar a res.

3 RAONS PER RENUNCIAR A LA FEINA QUAN EL TEU FILL ESTÀ MALALT:
  • EL JOC DE FALDA: cantar, ballar agafats, seguir una cançó amb coreografia... És una oportunitat d'or per retrobar-vos en un espai de joc, relació i vincle. Us permetrà sentir-vos units emocionalment. El contacte físic que hi ha en aquest tipus de joc us proporciona seguretat, complicitat, diversió i unió. I a més, podràs deixar anar la nena que duus a dins! 
  • VACANCES "FORÇADES": tenir un descans imprevist pot ser aquella parada que necessitaves fer i aplaçaves. Aprofita per fer conscient la crescuda del teu fill, les noves paraules que ha après, els nous amics que ha fet a l'escola, ... I recorda, aparca el mòbil, el whatsapp i el correu. Veuràs com pots sobreviure!
  • PRACTICA L'ESCOLTA ACTIVA: considerada com una eina de valor en les relacions, és el moment ideal per practicar-la amb el teu fill. Col·locat a la seva alçada, manté el contacte ocular, toca'l si cal, i presta molta atenció a allò que fa, que et diu... Faràs que el teu fill se senti estimat, valorat i tingut en compte. La seva autoestima quedarà enfortida. I com a mare sabràs que estàs fent el millor pel teu fill.
Ara ja saps alguna raó per ser mare treballadora i no morir en l'intent! 


Àngels Martí
Psicòloga & Coach de Terapeutes