PAUTES GENERALS PER TAL D’ESTIMULAR EL LLENGUATGE DELS INFANTS

Avui en dia la nostra societat està molt basada en la nova tecnologia (ordinadors, tablets, mòbils...). Quantes vegades hem vist un infant amb un mòbil o una tablet a la mà? És cert que la tecnologia avança, però no hem de perdre de vista les relacions socials ni la comunicació! Penseu que quan un nen juga sol no està utilitzant el llenguatge i per tant no és un moment que el desenvolupi.

En les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge, el més important és crear situacions en les quals els nens gaudeixin  amb diferents tipus de sons; especialment de les veus dels adults i de la seva pròpia veu. D’aquesta manera aconseguirem una comunicació basada en gestos i sons vocàlics. El més important és APRENDRE A ACTUAR en les diferents situacions, per això cal:

•          posar-se al mateix nivell que el nen, és a dir, hem de col·loca’ns davant del nen a la seva alçada i l’hem de buscar i ajudar-lo a mantenir la mirada (establir contacte visual).
•           transmetre positivisme i parlar-li amb un to de veu agradable. Doncs una cara expressiva sempre és més atractiva alhora de relacionar-s’hi, pel contrari, una cara trista o fins i tot neutra, els pot resultar avorrida.
•           és important imitar els sons que fa el nen perquè veurà que les vocalitzacions que ha fet tenen un sentit per l’adult i que li interessen. Així aconseguirem que el nen entri en una dinàmica d’imitar i repetir, la qual és molt beneficiosa.
•           és molt important anar comentant i explicant el què fa o mira el nen, perquè es donarà compte també ens interessa el que fa i diu i pot ser que ens arribi a respondre.

Qualsevol tipus d’aprenentatge es basa en la repetició i el mateix passa en el desenvolupament del llenguatge. Per tant, cal que aprofitem les diferents situacions de la vida quotidiana i hàbits dels nens: vestir-se, banyar-se, menjar... . Es tracta d’hàbits molt repetitius i propers a ell, viscuts en primera persona, i el fet d’utilitzar cada dia les mateixes paraules farà que el nen comprengui i valori el llenguatge i a la vegada s’interessi per comunicar.

Per tant, hem de vigilar amb el tipus de joguines que donem als infants. Els jocs i les joguines que  absorbeixen als nens sense companyia per part de l’adult i que no creen situacions de comunicació s’han d’evitar. Cal que seleccionem joguines que puguin compartir adult i nen i que ambdós hi estiguin interessats.

Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723

COM EDUCAR DES DE LA PERSPECTIVA DEL CERVELL?

Conèixer el cervell ajuda a que la tasca educativa sigui més fàcil i més eficaç.

Aquest escrit és un resum del que ens aporta el Dr. Daniel J. Siegel i Tina Payne Brysonen el seu llibre “El cerebro del niño”. Us ofereixo la primera part.

Els nous coneixements sobre el cervell ens poden ajudar a que la tasca educativa sigui més fàcil i tingui més sentit.

El cervell està modulat en gran part de les experiències que oferim com a pare i mare. Actualment sabem que el cervell canvia segons la manera que exercim la nostra tasca educativa. Entendre i reaccionar d’una manera més eficaç en les situacions complicades, permet construir una base per la salut social, emocional i mental als nostres fills i filles.

El cervell  està format per l’hemisferi esquerre, que és el que ens ajuda a pensar d’una manera lògica i a organitzar els pensaments per construir frases i l’hemisferi dret  ens ajuda a experimentar les emocions i a interpretar les senyals no verbals.

Alhora també tenim un cervell rèptil que ens permet actuar intuïtivament i prendre decisions relacionades amb la sobre vivència. I un cervell mamífer que ens orienta cap a la connexió i les relacions.

És com si el cervell tingues múltiples personalitats: unes racionals, altres irracionals, unes reflexives i altres reactives. La clau per progressar està en ajudar a  integrar aquestes personalitats o sigui a que treballin juntes com un tot.

Quan els nostres fills i filles se senten superats per les emocions, confusos i actuen de manera caòtica. Quan fan pataletes, rebequeries o mostren agressivitat, en definitiva conductes desafiants, podem dir que hi ha una pèrdua d’integració de les parts del cervell.

Podem saber que el menor es troba en un estat de manca d’integració quan  està en el  caos i/o la rigidesa,i  en canvi quan està en un estat d’integració es  mostra flexible, adaptable, estable icapaç d’ entendres a sí mateix i el mon que l’envolta.

MÈTODE DE CONNECTAR I REDIRIGIR:

1. Primer pas: connectar amb el cantó dret del cervell

Quan un nen està alterat, la lògica no acostuma a ser eficaç fins que no haguem respòs a les necessitats emocionals del cervell dret. Aquesta connexió emocional l’anomenen “sintonització” i és la que permet a l’altra persona “sentir-se sentida”.

Quan el teu fill o filla està desbordat emocionalment, primer de tot connecta amb les seves emocions, utilitza el llenguatge no verbal com abraçades, mirades, gestos empàtics i quan s’hagi controlat, calmat després redirigeix. Responent d’aquesta manera  pots evitar la confrontació i arribar a la simetria.

Després, un cop hagis connectat emocionalment i mostris que l’entens, “et sents frustrat, oi?  Pots imposar els límits; “les mossegades fan mal, per favor vés en compte”, i finalment dirigeix l’atenció cap a una alternativa adequada o canvia de tema.

2. Segon pas. Redirigir  amb el costat esquerra, es quan podem explicar des de la lògica, el raonament, la reflexió.

O sigui que quan el teu fill o filla estigui malhumorat, connecta primer emocionalment, cervell dret  amb cervell dret i després quan hagi recuperat el control i es mostri més receptiu, reflexiona i imposa disciplina, raona des del cervell dret.

Al fomentar la integració en el nostre fill o filla i desenvolupar el seu cervell superior, el preparem per poder identificar les emocions, sensacions, sentiments i pensaments, i d’aquesta manera, controlar-se i connectar amb els demés. En definitiva, fomentar el benestar.

Tingués en compte que les discussions desagradables són també una oportunitat  per connectar amb la ment dels demés i aprendre.

Continuarà...

Montserrat Soler Roca

Psicoterapeuta Familiar

EL TEU FILL/A ES PORTA MALAMENT PER CRIDAR L'ATENCIÓ?

"El nostre fill té 6 anys i fa un temps ha empitjorat el seu comportament. No para de portar-se malament, no fa cas i últimament sempre el renyem i castiguem. A l'escola ha començat a deixar de treballar i la mestra diu que no es porta bé. A casa no hi ha cap problema, creiem que es porta malament, simplement perqué vol cridar l'atenció! Què podem fer?".

Us sona? sol ser una demanda habitual i amb un diagnòstic afejit del que està passant: la causa de portar-se malament és voler cridar l'atenció dels seus pares.

EN QUÈ CONSISTEIX EL PROBLEMA?

Com s'acaba d'indicar, sembla que el comportament negatiu del nen el que busca és atreura l'atenció dels seus pares. 

L'Atenció és un dels "premis" més potents en la regulació de la conducta infatil.

Alguns pares expressen amb certa desesperació: "ja no sabem què fer, ho em probat tot i res funciona, el castiguem i sembla que no li importa".  

Això és així perqué el nen aconsegueix l'Atenció: el premi. El càstig li importa menys.

QUÈ FER?

1-DONAR ATENCIÓ:

Vol dir atendre'l, que en determinats moments tingui la teva atenció exclusiva. Molts nens ho podrien explicar d'aquesta manera: "que em porti o em vingui a busca de l'escola", "que miri com jugo", "que m'escolti quan li explico alguna cosa que m'ha passat", "que respongui a les meves preguntes, també a les complicades i compromeses", "que m'esenyi coses", "que es llenci al terra com jo", etc.

2. IGNORAR CONDUCTES INADEQÜADES:

La idea bàsica és que descobreixin i aprenguin que la mare/pare els fa cas, els atén, quan realitzen les conductes adeqüades. Així, sempre que sigui possible, davant d'una conducta inadeqüada del nen, sempre no es posi en risc, és aconsellable ignorar la conducta.

Tots necessitem la nostra dosi d'Atenció i els nens també i estaràn disposats a fer el que faci falta per aconseguir-ho!.

Cristina Marquès Solé

Psicòloga col.18058

QUAN JUGAR ÉS CRÉIXER EMOCIONALMENT: Els beneficis dels jocs de falda per a nens i adults!

QUAN JUGAR ÉS CRÉIXER EMOCIONALMENT: Els beneficis dels jocs de falda per a nens i adults!

Qui no ha cantat alguna vegada “arri arri tatanet” o “ralet, ralet”?

Els Jocs de falda són cançons acompanyades d’expressions corporals. Formen part de la nostra cultura popular i moltes d’elles les aprenem dins l’àmbit familiar. Acostumem a cantar-les amb l’infant assegut a la falda, d’aquí el nom. Aquests jocs són eines de relació i vinculació entre els qui juguen, sobretot durant els primers anys de vida. I tenen una funció extraordinària tant pels pares i mares o cuidadors, com per els infants.

ELS BENEFICIS DELS JOCS DE FALDA:

PER ALS NENS:

1. AUGMENTEN LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT: Mentre fem els jocs de falda, els acariciem, els gronxem, riem junts i ens mirem. Aquest contacte ocular permet que el nen estigui atent i se senti atès. Aconseguim un clima afectiu únic on la presència de l’adult aporta confiança i seguretat al nen.

2. AFAVOREIXEN L’AUTOESTIMA: el fet de que estiguem presents i disponibles durant el joc (no s´hi val anar a remenar l’olla o contestar el telèfon!), afavoreix que el nen se senti estimat, important i tingut en compte.

3. PERMETEN LA DESCOBERTA DEL COS: acostumen a ser cançons on els protagonistes poden ser parts del cos, com “el joc dels dits”: “aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest diu: piu piu! què no n'hi ha pel caganiu?”. O “si vas a la carnisseria...” Si et falla la memòria degut a les mils coses que tens al cap, no et preocupis, pregunta-li a la teva mare o a alguna àvia!!

4. ESTIMULEN EL LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL: el nen aprèn paraules que incorporarà en el seu vocabulari. A més, són jocs que ens permeten fer pessigolles, mantenir el contacte ocular, utilitzar diferents tons de veu, gesticular...

5. ENTRENEN LA MEMÒRIA: a mesura que anem cantant les cançons, és divertit callar de cop i veure com el nen o la nena segueixen amb la paraula o gest que toca, això els engresca doncs s’adonen que aprenen a més de que poden participar activament!

6. DESPERTEN LA SENSIBILITZACIÓ MUSICAL: els jocs de falda aporten dansa, ritme, moviment i música.  

PER ALS PARES-MARES I CUIDADORS:

1. TRANSMETEM AFECTE: Tenim l’oportunitat de transmetre i compartir tot l'afecte que sentim cap als menuts. A més de deixar anar el nen que portem dins, cantant, ballant, fent ganyotes...

2. ALLIBEREM TENSIONS: arribar a casa i estar disposats a jugar amb els nostres fills és una oportunitat única d’afavorir el vincle afectiu. A més, cantar és una gran eina per alliberar les tensions, d’aquí la popular frase: “qui canta, els mals espanta”. Proveu-ho!

I ara, una confidència de mare a mare, els jocs de falda són de gran ajuda per despistar alguna rabieta, tot i que no sempre funcionen!!

Àngels Martí

Psicòloga & Coach de Terapeutes