Avui dia ha augmentat el nombre de nens i nenes diagnosticats de Trastorn
de Dèficit Atencional amb Hiperactivitat (TDAH) i cada vegada està més de comú
sotmetre’ls a un tractament mèdic sense estudiar cada cas de manera particular
ni busca’n una possible causa. Segons un estudi, en Estats Units al voltant
d’un 9% dels nens han sigut diagnosticats de TDAH, a Xile al voltant d’un 5% i
en canvi a França, tant sols un 0’5%. Els psiquiatres francesos veuen el TDAH
com una condició mèdica que té causes psio-socials i situacionals; és a dir,
enlloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, es centren en
el context del nen
A vegades, el fet que el nen/a es comporti d’una determinada manera, pot
ser degut a una pobra estimulació cerebral durant el seu desenvolupament. Tal i
com ja vam explicar en articles anteriors, la Teràpia en Moviments Rítmics
(TMR) i reflexes primitius es basa en moviments actius o passius del cos sencer
que venen a imitar els moviments realitzats pels bebès per tal d’estimular i
desenvolupar les diferents parts del cervell, així com augmentar el nombre de
connexions neuronals.
Són molts els nens i nenes diagnosticats de dèficit d’atenció amb o sense
hiperactivitat i que pateixen inestabilitat emocional amb atacs d’ira. Es
considera que en molts casos és produeix per una falta d’integració dels lòbuls
prefrontals (implicats en els components
motivacionals, conductuals, de planificació i seqüenciació dels nostres actes),
que no són capaços de controlar o inhibir la sobreactivitat per part del
sistema límbic (part del cervell encarregada de gestionar les respostes
fisiològiques davant d’estímuls emocionals i també està relacionat amb la
memòria, l’atenció, la conducta entre d’altres). El que es vol aconseguir
mitjançant la TMR és augmentar el flux d’impulsos als lòbuls frontals i
connecta’ls amb la resta del cervell, així com també estimular la mielinització
de les connexions neuronals.
Un altre punt que cal tenir en compte en tots aquests nens, és el tipus d’alimentació que reben. Doncs la
ingesta de determinats additius i grasses provoquen reaccions inflamatòries agreujant
la hiperactivitat.
Existeixen diferents tipus d’aliments que convé eliminar de la nostra
dieta, però tot i així, el més convenient seria dur a terme un anàlisi
alimentari personalitzat per saber si existeix alguna altra al·lèrgia o
intolerància alimentaria. Tot seguit els
deixo uns enllaços d’articles i estudis realitzats, en els quals es descriu el
tipus d’aliments que s’han d’eliminar de la dieta (mercuri, aspartam, colorants
artificials...). Així com també algunes recomanacions alimentaries que fan de
cares a nens amb TDAH, com per exemple la ingesta de vitamines C, E i el
complex B; el peix blau o l’oli d’oliva. Doncs s’ha trobat que millora el seu
comportament, regulant-ne la irritabilitat i els estats nerviosos.
Anna Sangrà
Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723
