Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de març del 2014

EL TDAH I LA SEVA RELACIÓ AMB LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I L’ALIMENTACIÓ.

Avui dia ha augmentat el nombre de nens i nenes diagnosticats de Trastorn de Dèficit Atencional amb Hiperactivitat (TDAH) i cada vegada està més de comú sotmetre’ls a un tractament mèdic sense estudiar cada cas de manera particular ni busca’n una possible causa. Segons un estudi, en Estats Units al voltant d’un 9% dels nens han sigut diagnosticats de TDAH, a Xile al voltant d’un 5% i en canvi a França, tant sols un 0’5%. Els psiquiatres francesos veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psio-socials i situacionals; és a dir, enlloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, es centren en el context del nen 


A vegades, el fet que el nen/a es comporti d’una determinada manera, pot ser degut a una pobra estimulació cerebral durant el seu desenvolupament. Tal i com ja vam explicar en articles anteriors, la Teràpia en Moviments Rítmics (TMR) i reflexes primitius es basa en moviments actius o passius del cos sencer que venen a imitar els moviments realitzats pels bebès per tal d’estimular i desenvolupar les diferents parts del cervell, així com augmentar el nombre de connexions neuronals.

Són molts els nens i nenes diagnosticats de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat i que pateixen inestabilitat emocional amb atacs d’ira. Es considera que en molts casos és produeix per una falta d’integració dels lòbuls prefrontals (implicats en els components motivacionals, conductuals, de planificació i seqüenciació dels nostres actes), que no són capaços de controlar o inhibir la sobreactivitat per part del sistema límbic (part del cervell encarregada de gestionar les respostes fisiològiques davant d’estímuls emocionals i també està relacionat amb la memòria, l’atenció, la conducta entre d’altres). El que es vol aconseguir mitjançant la TMR és augmentar el flux d’impulsos als lòbuls frontals i connecta’ls amb la resta del cervell, així com també estimular la mielinització de les connexions neuronals.

Un altre punt que cal tenir en compte en tots aquests nens, és el  tipus d’alimentació que reben. Doncs la ingesta de determinats additius i grasses provoquen reaccions inflamatòries agreujant la hiperactivitat.

Existeixen diferents tipus d’aliments que convé eliminar de la nostra dieta, però tot i així, el més convenient seria dur a terme un anàlisi alimentari personalitzat per saber si existeix alguna altra al·lèrgia o intolerància alimentaria.  Tot seguit els deixo uns enllaços d’articles i estudis realitzats, en els quals es descriu el tipus d’aliments que s’han d’eliminar de la dieta (mercuri, aspartam, colorants artificials...). Així com també algunes recomanacions alimentaries que fan de cares a nens amb TDAH, com per exemple la ingesta de vitamines C, E i el complex B; el peix blau o l’oli d’oliva. Doncs s’ha trobat que millora el seu comportament, regulant-ne la irritabilitat i els estats nerviosos.


Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723

dijous, 13 de març del 2014

JUGAR AMB ELS FILLS/ES




La gran majoria de pares  juga amb els seus fills: Com us sentiu jugant? Com us respon el vostre fill? Considereu que és una pèrdua de temps?

Ens podem plantejar si ho estem fent bé o no, si aprofitem l’ocasió per a que el nostre fill aprengui coses o per a què és important aquesta estona tant valuosa que compartim amb els nostres fills.


QUINS BENEFICIS APORTA?


Jugar amb el teu fill/a beneficia de moltes maneres.  Ajuda a crear experiències i sentiments positius entre la família que més endavant ajudarà en moments de conflicte.  A través del joc es desenvolupa el vocabulari i el nen aprèn a comunicar els seus sentiments , pensaments i necessitats. Els ensenya a  esperar i respectar el torn, com respondre als sentiments dels altres etc.

                        





ALGUNS CONSELLS….


- El joc dels nens no ha de ser perfecte el més important és crear, experimentar i no tant el producte final. 

- Eviti criticar, corregir o indicar com es fan les coses quan el nen està jugant.

- El joc és una oportunitat per afavorir la fantasia i la creativitat, deixi’s portar, permet que una caixa sigui un vaixell, les nines es converteixin en familiars etc.


- És  aconsellable mostrar-li varies opcions de joc i joguines i que sigui el nen qui el triï. No importa si juguen a alguna cosa diferent a el que el joc/joguina està destinat. Que sigui el nen qui porti la iniciativa, que sigui ell qui organitzi el joc. Els pares es poden limitar a imitar les seves accions i fer els hi demana.


- Els nens més petits tendeixen a repetir la mateixa activitat una i una altre vegada. És el nen qui marca el ritme del joc. Encara que sigui avorrit pels pares, és aconsellable esperar a que sigui ell que decideixi fer alguna cosa per sí mateix.


- Sovint els nens volen marcar les seves normes i les fan de manera que els hi permetin guanyar. Millor no competir, si coopera amb les normes en aquell moment, això farà més probable que ell també segueixi les normes que tú li proposaràs en altres situacions.


- Els pares serien el públic que està tractant d’apreciar allò que fa el nen i elogia els seus esforços i diu tot allò bé que està fent.


- És aconsellable fer comentaris descriptius de tot allò que fa en comptes de bombardejar amb preguntes mentre juga.


- Si el nen no pot obrir una caixa, encaixar una peça etc el paper dels pares ha d’estar encaminat a fomentar la seva confiança, l’anima a intentar-ho, li dona pistes o ajuda per a que ho resolgui ell mateix.


- Si el nen juga de manera inadequada, crida etc  el millor es deixar de donar-li atenció p.exemple: deixar de mirar el nen i girar-te. Quan torni a jugar correctament, se li torna a donar l’atenció.
 

- Quan el joc és destructiu, pot parar el joc dient simplement : “quan et portes així, em de deixar de jugar”.


- Si tots els dies dedica una estona a jugar  amb ells, el moment de finalitzar no hauria de ser conflictiu, perquè sap que podrà tornar a jugar demà.


- Un cop finalitza el joc , el nen recull les joguines i se’l pot ajudar i animar a fer-ho i felicitar-lo quan està tot recollit.


En conclusió, DIVERTEIX-TE I DISFRUTA amb elS teuS fillS!!!



Cristina Marquès Solé

Psicòloga col. 18058

dijous, 6 de març del 2014

PERQUÈ UNA CONSULTA AÏLLADA NO AJUDA?

Avui et parlo com a terapeuta i com a pacient...

T’ha passat sentir-te angoixat per alguna raó i demanar ajuda a un terapeuta desesperadament? Has entrat creient que amb una sessió de consulta resoldries tots els teus problemes? A mi si! I et puc assegurar que no m’ha funcionat!



Com a pacient, arribes a la consulta amb el cap ple d’idees. Vols explicar-les molt bé per què el terapeuta t’entengui a la perfecció. Saps que tens uns 60 minuts i ha arribat el teu moment. Creus que el terapeuta resoldrà totes les teves preocupacions en els últims 5 o 10 minuts que es reserva pel final. Necessites creure que el terapeuta que has triat trobarà algun remei miraculós per ajudar-te. Són tantes les coses que vols dir que tu mateix t’entrebanques amb les paraules... S’acaba la sessió, tens un munt d’eines i idees valuoses que pots aplicar per solucionar el què et passa. I passades tres hores ja no en recordes la meitat. Pots riure si et veus reflectit, si, però quin estrés!! A mi, la meva osteòpata em va dir: Àngels, respira!

Com a terapeuta, que estimes el què fas i t’apassiona ajudar els altres, saps que tens uns 60 minuts per escoltar activament. Saps que t’han demanat una consulta aïllada i vols ajudar amb tots els teus recursos. Vols que el teu pacient marxi amb eines. Amb idees de valor que l’ajudin a trobar la solució al què li passa. Estàs tant capficat en ajudar-lo durant els 60 intensos minuts que se’t contagia l’angoixa. Tens 5 minuts, com a molt 10, per transmetre tot el què creus que l’ajudarà. I ho fas. S’acaba la sessió i et compromets a escriure un mail. Allà hi escrius llibres, pel·lícules o alguna recomanació que saps de ben segur que seran útils. I el pacient ha marxat i t’adones que amb més trobades, el podries haver ajudat més i millor.

Aquesta setmana he recordat que per poder ajudar més i millor a les persones que ens trien, el primer pas és establir el vincle terapèutic. Es basa en una relació de confiança. Com a pacient confio en tot allò que saps i fas i em sento lliure per seguir les teves recomanacions. Com a terapeuta confio en que acceptes la meva ajuda i em sento lliure de recomanar-te el que et pot ajudar. Per molt bo que siguis, per molt bé que ajudis, per molts estudis que tinguis, és imprescindible la CONFIANÇA.  I tu saps que no és qüestió de 60 minuts.

RECOMANACIONS DE CONFIANÇA:

Per a tu pacient:

·         Accepta propostes d’exploració: quan el terapeuta t’ofereix un número de sessions per entendre el què et passa, vol dir que fa bé la seva feina. Que sap que et pot ajudar i que això vol dir un temps de treball. Realment creus que allò que fa un any que et preocupa es pot resoldre amb 60 minuts?
·        Oblidat de que el terapeuta és màgic: la màgia és aquella que es desprèn de tota relació de confiança on pacient i terapeuta sintonitzen i avancen, un solucionant el seus problemes, l’altre compartint els seus coneixements i eines. Això vol dir temps.

Per a tu terapeuta:

·  Ofereix un temps d’exploració: de 2-3-4 sessions, les que saps que necessites per a ajudar més i millor al pacient.
·   Permet-te temps: temps per comprendre i temps per decidir la millor intervenció.
·     Dóna valor al pacient i donaràs valor al vincle: tractar al pacient com a responsable i capaç donarà credibilitat a la teva manera d’ajudar, perquè si ets dels meus, no volem relacions de dependència sinó ajudar a l’altra a trobar les pròpies solucions. Perquè sabem que poden si volen.

Avui he anat a una xerrada i la conferenciant ha dit el següent: "algú es posa en forma contractant a un entrenador personal per un dia?" 

Pensa-hi, a mi m’ha fet rumiar...

Àngels Martí Pérez
Coach de terapeutes