QUÈ ÉS LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I REFLEXES PRIMITIUS?

Des de la concepció, els nadons viuen en un medi aquós dins de l’úter matern (lloc on es desenvolupa i comença la nova vida). Per tal de sobreviure al llarg de la gestació i posteriorment, en néixer, puguin respondre de manera immediata al nou entorn, els bebès realitzen uns moviments automàtics que estan dirigits des del tronc de l’encèfal i mitjançant els quals les diferents parts del cervell es connecten per tal d’aconseguir una estimulació i maduració cerebral. Aquests moviments són els reflexes primitius. És gràcies a aquests moviments que el bebè pot descendir pel canal del part, succionar o augmentar el to muscular per tal d’elevar el cap i el seu tronc per exemple.

Però aquests reflexes primitius han de tenir una vida limitada i s’han d’inhibir durant el primer any de vida per tal de donar lloc als reflexes posturals, els quals estan controlats des de parts superiors del cervell. Fet que permet un desenvolupament neurològic. Pel contrari, si un reflex es manté actiu aleshores hi haurà una immaduresa cerebral que podrà evitar un correcte desenvolupament dels reflexes posturals i causar una mala organització i presència de baixes habilitats motores grosses i/o fines. A més a més, tot i que existeixi una adequada habilitat intel·lectual, el procés d’aprenentatge pot estar afectat i ser ineficient; donant lloc a problemes de percepció sensorial, cognició i expressió entre d’altres.

Per tant, els reflexes primitius són respostes musculars involuntàries a estímuls sensorials que apareixen en l’edat fetal. Estan presents en el naixement i són necessaris pel desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. A més a més d’ésser la base de les habilitats motores i dels reflexes posturals. Per tant, la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat.

Però a vegades, si no s’aconsegueix que aquests processos tinguin lloc de manera automàtica, s’ha de realitzar un esforç de manera continua i conscient i aquest fet comporta un esgotament prematur.

Kerstin Linde, és la responsable d’iniciar i desenvolupar la Teràpia dels Moviments Rítmics (TMR). Va descriure una sèrie de moviments actius i passius del cos després d’observar els moviments espontanis realitzats pels bebès. Es tracta d’exercicis que causen un estímul per diferents sentits amb la finalitat d’estimular el cervell i per tant afavorir el desenvolupament neurològic i motor de la persona. Per tant, si els moviments no s’han fet o no s’han realitzat suficient, els reflexes primitius estaran actius. Motiu pel qual gràcies a la TMR i integració dels reflexes primitius es dóna una segona oportunitat al cervell i es permet integra’ls. Observant resultats a nivell motor, emocional, acadèmic o de coordinació entre d’altres.

Si els reflexes no estan ben integrats, poden aparèixer els diferents símptomes (entre d’altres):

- Problemes d’atenció i concentració

- Hiperactivitat

- Dislèxia i dificultats d’aprenentatge

- Enuresis i problemes per controlar els esfínters

- Males postures

- Pobra coordinació mà-ull

- Poc equilibri

- Problemes de lateralitat i moviments creuats

- Problemes de comportament

- Mala lletra

- Problemes per fer la tombarella, saltar o anar en bicicleta...

Es tracta d’una teràpia dirigida tant a nens com a adults, doncs a vegades es mantenen els reflexes al llarg de la vida o es poden tornar a activar després de patir un accident de trànsit, un traumatisme cranial o un conflicte emocional, entre d’altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç: 

http://www.reflejosprimitivos.es/2.html.

Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col.3723

CON EL CARIÑO NO BASTA. COMO EDUCAR CON EFICACIA. 2ª PART

Us proposo un exercici:

Anotar les ordres que donem al llarg del dia als nostres fills i filles

Observa que passa, segurament la  llista és llarga. T’imagines que des de que et llevessis fins que anessis a dormir t’anéssim donant ordres? Potser no és estrany que els nens i nenes es facin els sords.

Anem a veure formes no apropiades de comunicació: hem de tenir en compte que quan utilitzem el sermó o el consell,  a les quatre paraules que estem dient ,el menor ja desconnecta. Amb aquest tipus de comunicació, que és bilateral, estem invitant al menor a ignorar-nos o desafiar-nos.

ORDRES INAPROPIADES:

·       Posar adjectius des qualificatius

Ex: Recull la motxilla de terra, ets un desastre, no saps que la motxilla es deixa a

l’habitació?

·       Amenaces: 

           Són  símbol de debilitat i els menors ho saben. Rol de poder, la figura forta amenaça a la dèbil.      S’interpreta com un repte. T’hi vols tornar

ALTERNATIVA DE LA COMUNICACIÓ:

·       L’EMPATIA: 

     Connectar amb les emocions del menor, encara que ens mostrem estrictes amb el seu comportament. Millorar la cooperació, reduir les nostres respostes negatives i la d’ells. Cal que tinguem en compte que si parlem menys  probablement aconseguirem que els menors escoltin l’ordre, podem utilitzar una sola paraula, i sobretot que sigui impersonal.

Ex: La motxilla a la teva habitació

·       

      TERMES DE COL·LABORACIÓ:

Tant aviat com hagis fet.... farem.....

         Quan.... farem....

·     

          OFERIR POSSIBILITAT D’ELECCIÓ:

Quan vols banyar-te, ara o després de sopar

Et pots posar la quantitat de menjar al plat , tu esculls quant en vols, ara bé tot el que t’has posat s’ha de menjar.

RECONÈIXER ELS SEUS SENTIMENTS:

Afavoreix que el menor se senti comprés

Ex: el fet que el nen o nena estigui enfadat perquè no pot aconseguir allò que vol no vol dir que sigui dolent.

·        El reconeixement i l’acceptació s’aplica als sentiments no al comportament.

·        Repetir el que pensem que els hi passa, sense jutjar

·        Comunicar els nostres sentiments

            Ex. Ja ser que vols fer allò però estic cansada i tinc ganes d’arribar a casa

RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE:

No es tracta d’intentar evitar el conflicte ja que  som persones diferents, pensem de diferent manera i les necessitats del nen o nena i les nostres poden ser oposades i per tant es pot donar el conflicte. Els conflictes estan intrínsecs en les relacions. Per tant, una de les tasques és l’aprenentatge en la resolució de conflictes. És important tenir en compte que si les paraules que diem als nostres fills i filles afavoreixen al determinisme, “ és que ets......” Et podria ajudar a practicar, preguntant-te:  si diria el que vaig a dir si es tractés d’un altre nen o nena?

També  ens pot ajudar explicar els nostres sentiments i animar al nen o nena a col·laborar.

         Ex: L’Anna té tres anys, quan arriba el pare de treballar la nena vol que el seu pare jugui amb ella. El pare necessita asseure’s un moment i descansar, la nena se li posava a sobra reclamant la seva atenció. El pare va parlar amb la nena dels seus sentiments i li va suggerir que busquessin una solució adequada pels dos. El pare li va dir a la nena que jugaria amb ella si ella esperava que ell hagués descansat un moment.

Hi ha pares i mares que creuen que se’ls ha de fer veure als menors qui mana, per tant ja estant marcant una lluita de poder. Una de les maneres de resoldre el conflicte és que els petits aprenguin  les seves conseqüències del seu comportament o actitud per ells mateixos.

Ex:

Si arriben tard a taula, el menjar està fred

Si no fan els deures no sabrà que respondre a la mestra.

Espero que aquell recull d’idees us sigui útil!

Montse Soler Roca

Psicòloga col. 3310

Font: CON EL CARIÑO NO BASTA. COMO EDUCAR CON EFICACIA. Nancy Samalin. Ed. Medici

TALLER D’ENTRENAMENT PSICOEDUCATIU PER A NOIS/ES D’ESO

Hem pensat en un taller grupal dirigit als nois/es de secundària per a POTENCIAR/ESTIMULAR habilitats  que des de l’experiència i la demanda de les families que atenem, són molt importants en el desenvolupament i/o creixement acadèmic/personal/social dels joves en aquestes edats.

Per una banda, el nivell d’exigència en quan a l’estudi dels continguts escolars és cada cop major, per tant, aspectes com la ORGANITZACIÓ, HÀBITS i TÈCNIQUES D’ESTUDI, ATENCIÓ, MEMÒRIA…repercuteixen i són bàsics per a l’èxit acadèmic. I per altra banda, la importància dels amics: les relacions d’iguals van prenent més força i protagonisme en la vida dels pre-adolescents o adolescents. És per això que pensem que és important entrenar habilitats com l’ASSERTIVITAT, entesa com  “l’habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a la dels altres”.  

Aprendre a ser assertiu, en contraposició d’un estil agressiu o passiu, condicionen la qualitat de les  relacions i el benestar emocional dels joves. O dit d’una altra manera, saber dir NO davant alguna cosa que no vols, fer valer la teva opinió, saber transmetre una queixa sense ofendre etc…són aspectes bàsics per no sentir-te exclòs d’un grup o fer coses que et fan sentir malament o no fer allò que no voldries fer o dir.

En aquest taller proposem activitats repartides en 10 sessions on posarem en pràctica:

-TÈCNIQUES D’ESTUDI: hàbits i organització. Passos a seguir per a un bon estudi. Com afrontar un exàmen abans/durant i després.

-ATENCIÓ: Completar codis, trajectòries, lectura xifrada i números, tatxar i rodejar segons instruccions, tatxar els que són igual al model etc.

-MEMÒRIA: Mirar paraules durant un temps determinat i intentar recordar-les, repetir xifres, mirar imatges durant un temps determinat i intentar recordar-los, reproduir dibuixos de memòria, repetir paraules en ordre directe i invers.

-VELOCITAT DE PROCESSAMENT: Buscar figures repetides, dir les paraules que es demanen, càlcul mental, realitzar les tasques o dibuixos que es demanen, tatxar seguint les instruccions i llegir seguint les instruccions. Cronometrar quan triga fent l’activitat.

-ASSERTIVITAT: “I tú, què faries?”. Sota diferents situacions pensar com actuaria. Defensar els propis drets.“El lleó, la rata i la persona", explicar els diferents estils de comunicació davant el fet de voler transmetre una queixa.

Cristina Marquès Solé.

Psicòloga col.18058

ELS BONS HÀBITS: RECUPERA LA TEVA ENERGIA

T’has trobat alguna vegada bevent una tassa de cafè darrera d’una altra en un moment de tensió laboral? Sovint recorres a begudes estimulants per mantenir el ritme de treball? Acostumes a picar entre hores aliments rics en hidrats de carboni per mantenir-te actiu?

Tots aquests recursos que tenim a mà i que estan tan consolidats en els nostres hàbits no deixen de ser costums que ens resten benestar i que amb el seu abús ens arrastren a situacions indesitjables. Alguns senten migranyes, problemes estomacals, augment de pes o senzillament, variacions extremes en la capacitat d’estar atents i concentrats, passant per pics de molta energia i de la mateixa manera, pics importants de desgast i cansament. Allò que acostumem a dir entre els companys de feina i/o amics  “tinc una baixón” i acte seguit, ingerim una beguda estimulant o mengem una bossa de patates fregides. Ja que de no fer-ho, no podem continuar amb la feina. Aquesta és la senyal d’haver entrat en una roda que se retroalimenta. Podem dir que aquell hàbit s’ha convertit en una "addicció".

Una manera d’aconseguir un canvi d’hàbits és fent ús d’un calendari. Per vèncer la temptació, por ser útil confiar aquest canvi d'hàbit a algún amic proper, de manera que en moments de fallida es converteixi en el teu animador. Proposa’t fermament allò que vols canviar, busca quelcom que ho supleixi, i registra-ho en algun lloc visible. Pot ser el mateix calendari. Cada dia que passi i que hagis vençut “l’addicció”, fes una marca que et serveixi de reforçador. Per exemple, un gomet del teu color preferit, un signe de victòria... Es tracta de tenir-ho a la vista i que et sigui motivador per seguir amb el teu propòsit. Pots canviar la beguda estimulant per una infusió o un got d’aigua, i la bossa de patates per una fruita, per exemple. Si aconsegueixes mantenir-ho durant un mes, podem dir que has fet un gran pas. Per celebrar-ho, pots premiar-te d'alguna manera, rebent un massatge descontracturant, sortint amb bicicleta en algun lloc que t'ha cridat l'atenció, convidant a sopar a un grup d'amics... 

 Pels que encara no us heu engrescat a provar-ho, alliberar-se d’aquests hàbits es converteix en una gran font energètica, en el sentit que millora la teva capacitat de concentració, no deixes la tasca que tens entre mans, aconsegueixes millor salut física evitant migranyes, mal d’estómac o augment de pes, i al contrari del què s’acostuma a pensar, el teu rendiment es manté més estable i durador en el temps. Això no implica no moure’t de la teva cadira en tot el matí ni renunciar a una tassa de cafè. És necessari descansar 10 minuts després de dues hores seguides de feina i una tassa de cafè de tant en tant, pot ser més apreciada. Ara bé, canvia un hàbit que et resta energia per un de bo. El què et sorprendrà és que et reincorpores més fresc i renovat, amb l’energia necessària per seguir amb la feina i mantenir el ritme de treball.  

Font: Coaching para el éxito, Talane Miedaner.

Àngels Martí Pérez

Psicòloga col. 9917

Psicoterapeuta Familiar- Coach personal