El diàleg
Us proposo llegir la primera part d'un grup de quatre escrits que tenen com a fil conductor les relacions.
Les relacions
entre pares i fills, entre la parella, entre companys de feina,... són una
realitat quotidiana plena de reptes. Els pares, i els adults, tenim la
oportunitat de transmetre als nostres fills i nens, recursos i eines que els
ajudaran a desenvolupar-se com a persones responsables i felices. Tal i com escriu Pedro Núñez Morgades, en el projecte “Educa, no pegues", els experts en educació proposen el diàleg, l’escolta activa, la tolerància
i l’empatia com eines implícites en el procés d’educar i en les relacions
personals en el seu conjunt. Aquestes eines prenen importància en els moments
més difícils, els de conflicte.
http://www.imagenes-gratis.net
Sovint trobem a
la consulta situacions de conflicte o malentesos que provoquen malestar,
desunió i crispació entre les persones implicades. Us heu fixat quan la vostra
parella o un fill, després d’una jornada intensa, els preguntem què tal el dia
i contesten amb un simple: “bé”. Volem saber més, alguns tendeixen a insistir i
acaben provocant una discussió. Aquest desenllaç es podria haver evitat tenint
en compte que el silenci de l’altre pot significar moltes coses com per
exemple: “ara estic cansat per parlar, potser demà em sentiré amb més ànim”, o
bé “he tingut un dia molt difícil a l’ institut, m’he barallat amb els amics i
ara em sento irritable”. Us proposo reflexionar sobre el diàleg i els aspectes per
el que es veu influït tot procés comunicatiu. Paul Watzlawick, en la Teoria de
la Comunicació Humana junt amb els seus col·laboradors (1967), explica que hi
ha 5 axiomes de la comunicació i que determinen el tipus d’interacció que
tindrem:
1.
És impossible no comunicar: el silenci
també és comunicació.
2.
Tota
comunicació té un nivell de contingut (missatge) i un nivell de relació (ambient que envolta el missatge i
relació entre els que parlen), de manera que en funció de la relació
interpretaré el contingut. Ex: un pare li diu a un fill: “com tornis a tirar
les joguines al terra, et penjo” s’interpreta un càstig metafòric, mentre que
si un estrany diu això a un nen, es pot interpretar com una agressió real.
3.
La naturalesa
d’una relació depèn de com s’ordeni la seqüència dels actes comunicatius. Ex: “parlo
fort perquè crides” / ”crido perquè parles fort”. La dona diu que el seu to de
veu és una defensa contra els crits constants del seu home mentre que aquest
dirà que crida degut a que la seva dona no controla el to de veu.
4.
La comunicació
humana és verbal (el què dic amb paraules) i no verbal (el què dic amb el to de
veu, amb la postura, amb els gestos...).
5.
La interacció
en la comunicació és simètrica (al mateix nivell) o complementària.
En la nova edició
del butlletí parlarem de l’escolta activa, com la podem practicar i quins
beneficis ens aporta per millorar les relacions pares-fills, de parella,
relacions laborals, amb amics...
Àngels Martí Pérez
Psicòloga col. 9917
En aquest procés cap a la construcció de la
seva identitat la interacció amb els iguals passarà a ser prioritària i aquests
passaran a ser el seu punt de referència. 
