Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 25 d’octubre del 2014

PROPOSTES SENZILLES QUE AJUDEN A PRACTICAR L’ATENCIÓ PLENA, "MINDFULNESS"



Quantes vegades has fet quelcom de forma automàtica? No recordes on has deixat una cosa, busques les claus i de sobte te n’adones que les tens a la mà , i com aquests, molts d’altres exemples que ens indiquen que no estem en el moment present.  Potser estem capficats per una cosa que ens ha passat, i estem en el passat ,o potser estem pensant en alguna cosa que ens preocupa i ens situem en el futur. Actuar de manera automàtica té un cost.
La pràctica en l’atenció plena ens ajuda a estar en el present , a ser conscients dels nostres pensaments , emocions i sensacions físiques.
Els pares i mares m’han dit sovint que no tenen temps per parar un moment, creieu que és una qüestió de temps o potser és que no s’han proposat buscar-lo?
Una manera fàcil d’entrenar-nos en l’atenció plena és practicar la respiració conscient.  Podem fer respiracions amb plena consciència de quan inhalem i quan exhalem, ens pot ajudar comptar fins a cinc, 1, 2, 3 , 4 ,5 inhalant i 1, 2 ,3 ,4 ,5 exhalant. En  el moment en que ens adonem que estem distrets només cal que tronem a dirigir la nostra atenció a la respiració. Deixar passar el pensament, sense entretenir-nos, ni jutjar-lo ens ajuda a calmar la ment.
Aprendre a relaxar-nos millora la gestió emocional i a reduir la impulsivitat.
Podeu practicar l’atenció plena amb els vostres fills i filles.
Us presento alguns jocs que podeu fer amb els  vostres fills i filles que ajudarà a la pràctica de l’atenció plena d’una manera lúdica.
Poseu-vos en rotllana i col·loqueu un objecte diferent  darrera de cadascú, el joc consisteix en endevinar de que es tracta tocant-lo , sense mirar.
Un altre joc consisteix en posar uns quants objectes en una safata, donem uns 15 segons per poder mirar-los, i  seguidament tapem la safata amb una manta. Haurem d’anotar en un full tots els objectes que recordem. Després tornar a destapar i comprovar els que hem recordat i els que no hem retingut.
Un altre exercici que podem fer és demanar al nen o nena que faci un dibuix de la seva habitació de memòria i després comprovar el què ha fet, quines coses ha dibuixat i quines no.
Un altre joc que us proposo és omplir una safata de llenties seques, cigrons, faves, i pèsols congelats, heu de tenir  també,  quatre recipients, un per cada una de les llegums. Poseu-vos una bena als ulls i sense mirar, heu d’anar diferenciant  cada una de les llegums i col·locar-les en el recipient que els hi toca.
Amb aquests jocs estem entrenant l’atenció plena, i d’aquesta manera estem millorant la capacitat de focalitzar l’atenció, la memòria i les habilitats de control.
Hi ha moltes maneres de fer la pràctica de la respiració amb nens i nenes, amb els més  petits podem aprofitar el moment d’anar a dormir per introduir la respiració,  una manera de fer-ho és que escullin un nino de peluix i se’l col·loquin a la panxa, els animem a que balancegin el nino, agafant aire i deixant-lo anar, així poden notar com el nino es mou. Ho podem fer unes quantes vegades i els podem ajudar repetint les instruccions:  agafa aire, nota com el nino es mou, deixa anar l’aire i observa com la panxa s’infla, després compartim amb ells com se senten.
Us animo que trobeu el moment per practicar l’atenció plena.

divendres, 17 d’octubre del 2014

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC EN EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

El joc afavoreix l’adquisició de nous aprenentatges, tant acadèmics com socials.  A més, el joc també ajuda a equilibrar les emocions.
En aquest cas, quan parlo de joc, em refereixo al joc de tipus espontani, no reglat, popularment conegut com a joc de jugar a “fer veure que...”. Exemples són: jugar a cuinetes, a papes i mames, a professors, jocs amb figures tipus play mòbil, o qualsevol joc sense material en el que els nens imaginen i fan veure que són diferents personatges que viuen diverses situacions.




Ara passarem a parlar dels diferents beneficis que entren en “joc” quan els infants juguen:


Beneficis cognitius:

  • organització: l’habilitat de narrar una historia, amb seqüencies temporals lògiques  i indicacions de causa i efecte. Per exemple fer veure que es celebra l’aniversari d’un nino. Tot i que es fa automàticament, cal pensar una seqüencia lògica en que han d’ocórrer els esdeveniments: convidar a amics, jugar, portar el pastís, donar els regals, etc. Està clar que la narrativa de la historia pot variar en l’elaboració del detall i la complexitat.
  • simbolisme: l’habilitat de transformar objectes ordinaris (una peça de Lego) per representar altres objectes (la peça de Lego pot representar un cotxe).
  • fantasia i imaginació: seria l’habilitat de jugar a fer veure: entre d’altres fer veure que estan en un temps i un espai diferent. Per exemple  jugar a fer veure que es va al metge mentres estan a casa.


Beneficis socials:

  • empatia: quan juguen a representar diferents papers es desenvolupa l’empatia. És l’expressió d’entendre i poder posar-se al lloc dels altres. Per exemple jugar a metges, on a vegades els toca jugar a ser el malalt i d’altres el metge.
  • comunicació: l’habilitat de comunicar-se amb els altres, d’expressar idees i emocions als demes.
  • representar i diferenciar-se un mateix dels altres. A través del joc els nens aprenen a reconèixer en sí mateixos les coses que els agrada. Alhora aprenen que als altres nens no sempre els agraden les mateixes coses que a ells.
  • Afavoreix els conte social.


Beneficis afectius:

  • expressió d’emocions: és l’habilitat d’expressar estats emocionals, tant positius com negatius, des de situacions de joc i de fer veure. Els nens poden expressar per exemple agressió dins del joc. Aquest fet sovint preocupa als pares. Cal tenir en compte que totes les persones sentim en certs moment ràbia i agressivitat, i que és positiu que el nen pugui expressar-los dins del context del joc. Cal procurar però, que el nen no senti que fa mal a ningú, ni a sí mateix, sinó que pugui canalitzar l’agressivitat amb objectes i conductes adequades i que els pares no s’angoixin davant d’aquets jocs. Per exemple, es pot jugar a que s’és un boxejador i donar cops i coces a coixins vells.
  • elaborar els estats emocionals que sorgeixen al llarg del dia. Quan els nens poden representar en el joc de forma simbòlica situacions que els produeixen nervis o angoixa, l’ansietat que hi a al darrera d’aquestes vivències pot anar-se elaborant. El reviure l’escena en un espai i context diferent, invertint o no els papers viscuts, ajuda a regular i modular les emocions. Al elaborar l’ansietat aquesta disminueix, i ajuda controlar en d’altres situacions les idees i impulsos que porten a l’ansietat. Jugar a ser la professora i renyar els ninos pot ajudar a elaborar l’emoció que ha sentit la criatura al matí a l’escola, si la senyoreta li ha cridat l’atenció a ella o a un company.


Per acabar, un dels motius més rellevants per afavorir un espai i un temps per a que els nens juguin, és perquè per a ells és un plaer jugar. Gaudeixen amb totes les experiències físiques i emocionals del joc!

Si tens algun dubte sobre el joc del teu fill no dubtis a preguntar a un professional de la psicologia infantil.




Georgina Vilaplana

 Psicòloga Col. 20859


dijous, 9 d’octubre del 2014

REFLEXIONS D’UNA MARE TERAPEUTA: COM PUC DIFERENCIAR UNA RABIETA D’UNA DEMANDA D’AJUDA?

L’altre dia estàvem en un parc infantil, d’aquests plens d’inflables, pilotes i altres estris on els petits s’ho passen d’allò més bé. Un nen de 3 anys, dalt d’un dels tobogans, cridava: “no puc, no en sé, no puc...”. La mare, decidida a afavorir l’autonomia del seu fill, li contestava: “vinga va, que ets valent, que tu pots!”. Fins que una altra mare que rondava per allà li va dir al nen: “i tant que pots, mira, posa el peu en el quadrat verd (esgraons que hi havia a la rampa), ara el peu en el quadrat vermell.... I així fins que el nen va arribar a mitja rampa. Després, tot victoriós per la fita que havia aconseguit, va girar de nou cap amunt buscant nous reptes. Gràcies Anna, em vas ajudar a recordar la importància de diferenciar entre una rabieta i demanar ajuda. Si sí, la mare era jo! Cada dia aprenc més com a mare i com a terapeuta (quina diferència dels continguts teòrics de la universitat!!!).



Goleman explica que la intel·ligència emocional es pot organitzar en cinc capacitats: conèixer les emocions i sentiments propis, manejar-los, reconèixer-los, crear la pròpia motivació, i gestionar les relacions.

Centrem-nos en conèixer les emocions i sentiments propis i manejar-los. La majoria de nens, des de ben petits, intenten demanar ajuda de maneres ben creatives: alguns plorant, altres enfadant-se, altres amagant-se, altres entossudint-se,... Aquesta mostra d’emocions i actituds no deixen de ser una forma “camuflada” de demanar ajuda desesperadament. 

Ara bé, les mames i els papes que, amb el xip de que els fills s’espavilin, se superin, aprenguin... poden oblidar que, en realitat, a vegades una rabieta no és res més que una demanda d’ajuda. Solem pensar que està cansat, que ens reclama exageradament, que només fa que cridar l’atenció, o que ens rebutja totalment, que ens absorbeix tota l’energia, que s’avorreix i per això “molesta”, fins i tot, en una apassionada conversa, arribem a pensar que ens la volen boicotejar! 

COM PUC DIFERENCIAR UNA RABIETA D’UNA DEMANDA D’AJUDA?

1. DRET A EXPRESSAR LES EMOCIONS: Si acabes de posar un límit, el nen sol mostrar el seu acord o desacord, expressat a través d’emocions i conductes (està enrabiat i pica de peus). 

2. ATAC DEL MONSTRE DEL CANSAMENT I L'ABORRIMENT: Si el nen fa hores que juga, no ha menjat massa bé, heu estat tot el dia tancats a casa... 


3. NOVES AVENTURES: quan ha d’assolir un repte com menjar un plat nou, iniciar l’escola, començar una nova activitat, ... Es converteixen en oportunitats per conèixer les emocions i sentiments propis del nen/a i manejar-los. Totes aquestes situacions poden generar certa confusió i angoixa en el nen que ho transformarà en plor, desobediència, inhibició... Et sonen aquestes reaccions?
  • Respira, compta fins a 3, no! Millor fins a 10
  • Amable i afectuosament posa’t a la seva alçada.
  • Mantén el contacte ocular  i/o físic
  • Explica-li què passa i què esperes d’ell
  • I sobretot, evita enviar missatges negatius del tipus: ets un feble, que pesat, que inconformista... Totes aquestes etiquetes limiten el nen i les seves possibilitats d’adaptar-se a noves situacions.
Endavant mares i pares, que les dificultats són oportunitats per aprendre i créixer!

Àngels Martí
Psicòloga & Coach de Terapeutes
www.angelsmarti.com 


dissabte, 21 de juny del 2014

POSAR NOM A LES EXPERIÈNCIES EMOCIONALS

Estratègia del cervell ple núm.  2 

...Veníem dient que el cantó dret del nostre cervell processa les nostres emocions i records autobiogràfics. Ara bé, és el cantó esquerra el que dóna sentit aquests sentiments i records. Així doncs, quan el cervell esquerra actua amb el dret permet explicar i superar experiències difícil. 

Com adults tenim una tasca important a fer, que és la de permetre i afavorir que el menor relati el que li ha passat

Seguint amb les dues parts del cervell, el cantó esquerra serà l’encarregat de poder expressar amb paraules el que li ha passat al menor i ordenar els detalls i el cantó dret permetrà connectar amb les emocions que ha tingut. D’aquesta manera el que estem afavorint  és la integració del cervell.

Posar nom a les  emocions és un primer pas per dominar-les.

Cal tenir en compte que no sempre els menors ens volen explicar el que els hi ha passat o com se senten. Cal que no insistim i ho respectem. Ara bé, pot haver-hi la possibilitat que si l’adult comença a explicar el que li ha passat al menor, aquest es motivi  i  afegeixi els detalls. 

Val la pena tenir en compte que quan el menor està jugant o fent una cosa que l’abstrau pot ser  un bon moment per entrar en el diàleg. Segons ens diu Siegel en el seu llibre: -“els pares experimentats i els terapeutes infantils dirien que algunes de les millors converses amb els menors han estat mentre està passant una altra cosa.”

Posar un nom al que sentim redueix el circuit emocional i a més, ajuda a entendre les emocions i el que ens passa.



Una reacció probable dels pares i mares pots ser la de pensar que poder és millor no parlar amb el nen o nena del que li ha passat per no incidir amb  les emocions desagradables. Aquesta reacció és errònia, ja que el que necessiten els nens i nenes és explicar el que els  hi passat i  d’aquesta manera podran donar un sentit allò que experimenten.

Un altre reacció desafortunada té que veure amb la d’esperar que el menor ja no se’n recordi de les experiències doloroses que ha viscut. Esperar que se’n oblidi és perdre una oportunitat. Quan és permet que el menor parli del que li ha passat i de com s’ha sentit l’estem ajudant a que  aprengui de si mateix.




En la tasca educativa és de cabdal importància que l’adult faci l’exercici d’observar la manera com acostuma a reaccionar amb el menor. Si predomina els seu cantó dret i es desborda en les seves emocions o  predomina el cantó esquerra i reacciona amb rigidesa i li costa connectar amb les emocions.

Continuarà....




Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar