Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 21 d’octubre del 2012

FÒBIA SOCIAL: DETECCIÓ PRECOÇ I COM HO ABORDEM EN TERÀPIA?


Durant l’etapa escolar els nostres fills comencen a fer activitats extraescolars, van de colònies, d’excursió, fan amics nous, es queden a dormir a casa d’un altre nen, etc... Per a la gran majoria d’ells són activitats on poden divertir-se, distreure’s i créixer en  diferents entorns.

Aquestes activitats són molt importants per els nens donat que fa que estiguin en contacte amb d’altres nens i visquin noves experiències amb els seus companys, més enllà de l’entorn familiar.

Potser que el nostre fill no vulgui fer aquest tipus d’activitats, les rebutja totalment o manifesta malestar (mal de panxa/cap, plors) quan ho ha de fer. Davant d’aquestes reaccions és important valorar el motiu d’aquesta insatisfacció i el grau de desadaptació que li genera, per a poder aportar-li recursos i suport per a afrontar aquestes situacions de forma saludable i que no l’acompanyi durant l’etapa adolescent, on es fa més patent i l’etapa adulta.

Quan aquest malestar continua i s’allarga fins etapes adolescents i adultes, parlem de Fòbia Social que es sol iniciar al voltant dels 14-15 anys i l’entenem com a POR desproporcionada  a situacions d’interacció social, és a dir, situacions que d’entrada no tenen cap perill on és imprescindible relacionar-nos amb d’altres persones, com per exemple:  demanar informació, conèixer gent nova, parlar per telèfon, anar a festes o reunions, activitats extraescolars, colònies, etc...

En aquestes situacions les persones poden  tenir la CREEENÇA que la seva actuació serà inadequada, ridícula o humiliant i que a més, els altres se n’adonaran i el desqualificaran o rebutjaran.

Davant d’aquestes creences hi sol haver una activació fisiològica intensa, és a dir, l’exposició a situacions  d’interacció provoquen ANSIETAT.

En conseqüència a aquesta ansietat,  la resposta  de la persona sol ser d’ EVITACIÓ de l’estímul/situació temuda. Sovint es tarda anys a demanar ajut.
 És important detectar-ho quan abans millor, per tant, cal estar alerta durant la infantesa.

Les causes que estan al darrera són vàries, per una banda factors constitucionals com un temperament ansiós però també factors ambientals com mals models d’habilitats socials, vincles, situacions traumàtiques, aprenentatge de creences disfuncionals, falta d’autoestima, complexos, etc...

COM HO TREBALLAREM EN CONSULTA AMB EL PSICÒLEG? ABORDATGE TERAPÈUTIC:

-Entrenament en Habilitats Socials: iniciar converses, fer una invitació, demanar per entrar en algun grup, dir quelcom positiu als altres, proposar jocs, donar la pròpia opinió a les converses, comunicació no verbal, saber dir “no”, expressar sentiments, controlar la vergonya etc.

-Detectar i millorar pensaments com: “Perquè no li dic res?”,”Estic quedant fatal”,”Quin silenci”,”S’adonarà que no se que dir”,”quina vergonya” etc.

-Exposar-se a les situacions temudes per tal que es produeixi un canvi en les expectatives temoroses del nen. Ex: demanar coses, parlar per telèfon., continuar converses, etc i no reforçar l’evitació.

-Relaxació, tècniques encaminades a la desactivació fisiològica que provoca l’ansietat.

Cristina Marquès Solé
Psicòloga col. 18058

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada