Des del naixement fins que som
grans passem per una maduració cerebral i de l’aparell fonoarticulador, per
tant, per una etapa d’adquisició i de desenvolupament de la parla entre altres.
Al llarg d’aquest procés hi ha una fase del desenvolupament del llenguatge en
que mostrem certes dificultats en l’articulació d’alguns sons o fonemes, els
distorsionem. Però aquest fet és normal, és a dir, es tracta d’un procés
evolutiu fins aproximadament els 4-5 anys (tot i que alguns sons poden
adquirir-se fins i tot més tard, per exemple la /r/); i normalment aquestes
dificultats desapareixen amb el temps. Tot i així, molts són els pares que es
preocupen per la parla dels seus fills. En aquests casos, la millor intervenció
que es pot duu a terme és el consell. Doncs s’han d’eliminar els mals hàbits:
evitar dirigir-se als nens utilitzant un llenguatge infantil, així com eliminar
l’ús del xumet i del biberó.
Si l’edat del nen/a és superior a
la franja d’edat citada, aleshores ja es considera un problema i cal ser intervingut per un
logopeda. En el cas que no es realitzi un tractament logopèdic adequat, la
correcció de la dislàlia serà més dificultosa al llarg dels anys perquè els
òrgans fonatoris perden plasticitat amb el temps.
Per tant, independentment de
l’edat de l’infant si aquest presenta un trastorn en l’articulació d’algun o
alguns fonemes o sons de la parla, ja sigui per absència o alteració d’aquests o
per la substitució per altres fonemes; se l’etiqueta de dislàlia. Podent arribar a ésser inintel·ligible el llenguatge del
nen/a si es presenta una parla molt dislàlica. Per altra banda, la dislàlia pot produir
ansietat, desesperació i desànim en tots aquells nens que no es senten
compresos pel seu entorn.
Les característiques principals dels nens que
presenten dislàlia són:
- La presència d’errors en l’articulació dels sons de la parla. Ja sigui al principi, al mig o al final de les paraules; i tant en el llenguatge espontani com en la repetició d’un model.
- Generalment l’edat del nen/a és superior als 4 anys d’edat.
- No existeix cap dels següents problemes: trastorns neurològics, dèficit mental, hipoacúsia, canvi d’idioma.
Pel que fa al seu tractament,
aquest es basa en dues parts: la intervenció indirecta, en la qual el seu
objectiu consisteix en la maduració dels òrgans fonatoris; i la intervenció
directa, en la qual es treballa l’articulació del fonema i la seva generalització
en el llenguatge espontani del nen. Cal tenir en compte que no deixen de ser
nens i que per tant el seu tractament ha de ser lúdic i divertit.
Anna Sangrà
Logopeda i
fisioterapeuta col. 3723
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada