Ja
fa dies que el meu fill, quan és
hora d’anar a l’escola, s’angoixa perquè
diu que s’ha de posar la jaqueta tot sol i que no ho farà bé.
A
mi, com a mare novell i psicòloga,
el que em surt és “tirar d’arguments
pro-autoestima” . Així que li explico que segur que ho farà bé, que és molt
trempat, que cada dia aprèn coses noves, que aprendre vol dir equivocar-se... i
bla bla bla...
Què em passa
com a mare?
Vull que el meu fill se senti segur i
deixi de patir.
Què li passa al
meu fill? Està sentint una emoció que no reconeix i rep arguments que encara
no entén.
Tot
d’una me n’adono que em salto un pas important i, m’atreviria a dir, que decisiu. Acollir la seva emoció. Encara ric quan em veig donant arguments
racionals d’adult al meu fill de 3 anys i desatenc l’emoció que ell sent, la por a no saber-se posar la jaqueta quan
arribi l’hora. Perdona Jan, la mama està aprenent a fer de mare!
Així
que el nostre repte a casa, i a l’escola, és que el nen vagi agafant autonomia
en els hàbits de vestir. D’acord!
I
començo a fer un viatge al passat per recordar algun moment en el que he sentit
por per alguna cosa que havia de fer. I li
faig la confidència al meu fill. Si, la
mama també sent por a vegades. I em respon, i què fas? I li dic, planto
cara a la por! Què vol dir això mama? Doncs si sento por per una nova recepta
de cuina que vull fer a uns convidats, la practico unes quantes vegades fins
que veig que em surt prou bona. El meu fill em mira perplex i se’n va.
Al
matí següent, només despertar-se, el meu fill agafa la roba i li diu al seu
pare: papa, ajuda’m molt poc eh? Que ho
vull fer tot sol! I d’això ja fa uns dies!
Us
asseguro que com a mare és una tranquil·litat comprovar que els nostres fills i
filles, per petits que siguin, tenen més recursos dels que ens imaginem. I que
sovint cal acollir l’emoció i acompanyar en la solució.
5
PASSES QUE M’HAN FUNCIONAT:
1. Ajuda’l a reconèixer l’emoció que està sentint.
2. Comparteix amb ell alguna experiència teva en la que t’hagis sentit
semblant.
3. Reforça-li els intents per
superar-se
amb mostres d’afecte i expressions del tipus: estic molt orgullosa de tu! Em
poso contenta quan t’esforces per fer bé una cosa.
4. Evita el MOLT BÉ: a casa no
cola... El
meu fill diu: perquè em dius “molt bé” si no ho estic fent bé? Sentit comú oi?
5. Ho aplico a totes les edats.
Àngels Martí Pérez
Psicòloga, Terapeuta
Familiar & Coach Personal
Especialista en les relacions
dins l,àmbit escolar, familiar i laboral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada