MAMAAAAA TINC POR: RECURSOS I COM EVITAR PATINADES DE MARES I PARES:

Ja fa uns mesos que el meu fill, de gairebé 4 anys, té por a l’hora d’anar a dormir. Diu que té malsons “terribles”.  A mi, d’entrada, em desperta tendresa, un gran somriure i un “homeeee, no n’hi ha per tant!”... Sí, ja ho sé, patinada grossa!! Explica que apareixen dracs ferotges, de color vermell, negre, verd... que treuen foc per la boca. O que hi ha uns guerrers que s’amaguen a la foscor i lluiten amb monstres... Sona aterrador, oi?

RECURSOS PER FER FRONT A LA POR:

1. LA FADA DELS SOMNIS: no tinc clar si s’ho ha inventat el pare de la criatura o existeix! Algú n’ha sentit a parlar? Quan és hora d’anar a dormir el pare li explica que la fada està volant per les habitacions dels nens, repartint somnis meravellosos. Us he de confessar que aquesta idea engresca tant el meu fill,  que es posa al llit d’un bot, encuriosit i content pel somni que rebrà. Per acabar-ho d’arrodonir, li preguntem: “escolta tresor, quin somni t’ha enviat la fada?”, i el meu fill respon: “que aniré volant fins a Mallorca, a casa dels tetes!” o “que jugo amb la pilota i xuto ben fort”!  Preguntar-li, a més d’implicar-lo, li permet expressar el seu desig i el predisposa a adormir-se en positiu. I val a dir que al matí es desperta millor, més tranquil. Benvinguda a casa Fada dels somnis!

2. EL PUNT DE LLUM: un clàssic que, a casa, funciona a dies. A vegades necessita una llum més intensa per poder-se adormir. T’animo a que t’estalviïs la baralla quotidiana de : “no et deixo la llum oberta que gasta”, “hem de cuidar el medi ambient” concepte abstracte per la ment d’un nen de 4 anys, oi?, “ja està bé, cada dia el mateix”... Estàs segur que ens arruïnarem per deixar la llum del passadís una estoneta més oberta?

3. OBJECTES AMB PODERS: en el nostre cas hem utilitzat unes ampolles d’aigua que hi ha dibuixats uns guerrers. El meu fill els hi ha donat el títol de guerrers de la nit. Ell se sent invencible i acompanyat! A la consulta he proposat peluixos, el preferit del nen. Amb el missatge que el seu estimat peluix necessita d’un guardià que el cuidi i el protegeixi. És genial veure com els nens superen part del problema, a més de que milloren l’autoestima i la confiança en sí mateixos pel fet d’estar responsables de quelcom.

COM EVITAR LES PATINADES DAVANT LA POR DELS NOSTRES FILLS:

1. CONNECTA: evita renyar-lo o ridiculitzar-lo, sentir por és desagradable i el nen/a el que més necessita és que el pare i/o la mare es posin al seu lloc, l’entenguin i reconeguin que sentir por és un rotllo!

2. CONSOLA: quan ens sentim espantats, ens reconforta que ens acompanyin amb les paraules, amb el contacte físic, amb la presència de l’altre. Als més petits també!

3. VALIDA L’EMOCIÓ DE LA POR: el teu fill/a se sentirà valorat, estimat, tingut en compte. Això afavoreix la seva autoestima ja que el que li preocupa és tractat amb respecte i tendresa.

4. BUSQUEU, JUNTS, ALTERNATIVES PER FER FRONT A LA POR: ni la minimitzis ni la neguis, això només porta a confusió i no reconeixement del nen. Proposa-li alternatives, estimularàs la presa de decisions i contribuiràs al desenvolupament de les àrees del cervell encarregades de les funcions executives.

ÀNGELS MARTÍ

Psicòloga & Terapeuta Familiar

Relacions simètriques o complementàries

Segons la teoria de la comunicació de Watzlawick, les relacions poden ser simètriques o complementaries.

La relació simètrica és aquella en que les persones que estableixen la relació tendeixen a rivalitzar, i entrar en competència.
En la relació complementaria, la conducta d’un complementa a la de l’altre, i alhora, una tendeix a afavorir l’altre.

Biberó i Xumet, els grans problemàtics

En la lactància materna el bebè s’alimenta gràcies a uns moviments que realitza amb els llavis i la llengua (reflex de succió) per tal d’extreure l’aliment de la mare. En canvi, en l’alimentació mitjançant el biberó l’esforç que ha de fer el bebè per succionar és inferior, perquè la llet surt fàcilment pel forat de la tetina. Per tant el procés de succió és diferent entre ambdós casos, amb la qual cosa el desenvolupament de la musculatura orofacial (lingual, labial, etc) i el creixement ossi també es veu modificat.

Per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de l’infant, en el suposat cas que s’utilitzin tetines (biberó i/o xumet), és necessari retirar-les com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos; d’aquesta manera prevenim principalment:

• Deformacions del paladar per la pressió errònia que exerceixen les tetines
• Hipotonicitat degut a la falta de desenvolupament de la musculatura orofacial (llengua, llavis, maxil·lars...)
• Dificultats en la masticació
• Dificultats den la deglució
• Posició lingual incorrecta (en repòs i/o en les funcions parlar, deglutir...)
• Problemes en les peces dentàries (càries, maloclusions)
• Retard en el desenvolupament de la parla
• Retard en el desenvolupament del llenguatge
• Dificultats per pronunciar un o diferents fonemes (sons de la parla, dislàlies)
• Parla inintel·ligible

Per altra banda, alguns nens duen el xumet a totes hores la qual cosa comporta que aquest esdevingui un focus d’infecció. Perquè és difícil controlar l’infant en les diferents situacions del seu dia a dia i per tant controlar que el xumet estigui en les condicions òptimes d’higiene per tal d’evitar el risc d’infecció. A més a més, amb l’ús de les tetines estem atorgant a l’infant un rol de bebè que ja no li pertoca per edat.

Acompanyem-los en el seu desenvolupament i no els ho fem difícil!

Anna Sangrà Puig

Logopeda & Fisioterapeuta

MAMA, FEM UN PACTE?

Fa uns mesos vaig anar a un seminari d'en Guy Auloos, terapeuta familiar. Em va entusiasmar la idea que va compartir amb els assistents: en el món existeixen les grans normes i les petites normes. I afegia: permet que el teu fill “guanyi” en les petites normes ja que en lo demés guanyen els pares, i va matissar, fins l’adolescència clar!

Aquestes petites normes són importants perquè són negociables i permeten al nen guanyar. A mesura que el nen surt victoriós en les petites normes, cap els 8-9 anys va desenvolupant l’autoseguretat i la confiança en sí mateix, afavorint una adolescència de menys risc.

Explicava que les petites normes estan relacionades amb les adquisicions mentre que les grans normes, amb els valors i la visió del món de la família.

Un exemple de petita norma ens deia: menjar xocolata abans de dinar, no cada dia però si deixar que el nen guanyi el dissabte. I un exemple de gran norma: no picar, no insultar,... Aquesta és innegociable.

El meu fill de 3 anys i mig negocia amb tot allò que és del seu interès. Li encanta negociar sobre si jugar una estona més abans d’anar a la dutxa, si fer dutxa o bany, si mirar un capítol més dels dibuixos preferits...

SITUACIONS QUE A CASA ENS FUNCIONEN:

Permet que “venci” en alguna situació quotidiana concreta, sobretot aquella que us porta al conflicte: allargar l’estona de joc, triar dutxa o bany, menjar un tros de xocolata,... I acorda amb ell quant temps més o quina quantitat. Per exemple 5 minuts més, i li dius: quan acabi de fer la trucada, el temps de posar l’olla al foc i posar-hi la verdura,... I compleix-ho! Els nens són grans detectors de la mentida.

BENEFICIS DE LA NEGOCIACIÓ EN LES PETITES NORMES:

1. T’estalvies enfrontaments, que a la llarga només porten malestar, frustració, incomprensió i desesperació a totes les parts, nens i adults. Segur que et ve de 5 minuts més que acabi de jugar o prefereixi la dutxa al bany?
2. El nen aprèn que les petites normes són flexibles. Viu en primera persona que la vida és flexible i canviant i que cal trobar maneres d’adaptar-nos-hi des del saber arribar a acords i no des de la imposició.
3. Evita caure en el parany de “el fill no mana, què s’ha pensat!”: res més lluny de la realitat, el nen/a busca petites victòries que li donen un cert control sobre la seva vida, fet que el fa sentir més responsable, segur de sí mateix i autònom.

Ja ho saps! No es tracta de delegar la responsabilitat d’educar en els nostres fills però sí implicar-los en el procés, encara que sigui “vencent” en alguna petita norma! 

Àngels Martí Pérez

Psicòloga, Terapeuta Familiar & Coach Personal

Especialista en les relacions dins l,àmbit escolar, familiar i laboral

EL MEU FILL VOL SER AUTÒNOM

Ja fa dies que el meu fill, quan és hora d’anar a l’escola, s’angoixa perquè diu que s’ha de posar la jaqueta tot sol i que no ho farà bé.

A mi, com a mare novell i psicòloga, el que em surt és “tirar d’arguments pro-autoestima” . Així que li explico que segur que ho farà bé, que és molt trempat, que cada dia aprèn coses noves, que aprendre vol dir equivocar-se... i bla bla bla...

Què em passa com a mare? Vull que el meu fill se senti segur i deixi de patir.

Què li passa al meu fill? Està sentint una emoció que no reconeix i rep arguments que encara no entén.

Tot d’una  me n’adono que em salto un pas important i, m’atreviria a dir,  que decisiu. Acollir la seva emoció. Encara ric quan em veig donant arguments racionals d’adult al meu fill de 3 anys i desatenc l’emoció que ell sent, la por a no saber-se posar la jaqueta quan arribi l’hora. Perdona Jan, la mama està aprenent a fer de mare!

Així que el nostre repte a casa, i a l’escola, és que el nen vagi agafant autonomia en els hàbits de vestir. D’acord!

I començo a fer un viatge al passat per recordar algun moment en el que he sentit por per alguna cosa que havia de fer. I li faig la confidència al meu fill. Si, la mama també sent por a vegades. I em respon, i què fas? I li dic, planto cara a la por! Què vol dir això mama? Doncs si sento por per una nova recepta de cuina que vull fer a uns convidats, la practico unes quantes vegades fins que veig que em surt prou bona. El meu fill em mira perplex i se’n va.

Al matí següent, només despertar-se, el meu fill agafa la roba i li diu al seu pare: papa, ajuda’m molt poc eh? Que ho vull fer tot sol! I d’això ja fa uns dies!

Us asseguro que com a mare és una tranquil·litat comprovar que els nostres fills i filles, per petits que siguin, tenen més recursos dels que ens imaginem. I que sovint cal acollir l’emoció i acompanyar en la solució.

5 PASSES QUE M’HAN FUNCIONAT:

1. Ajuda’l a reconèixer l’emoció que està sentint.

2. Comparteix amb ell alguna experiència teva en la que t’hagis sentit semblant.

3. Reforça-li els intents per superar-se amb mostres d’afecte i expressions del tipus: estic molt orgullosa de tu! Em poso contenta quan t’esforces per fer bé una cosa.

4. Evita el MOLT BÉ: a casa no cola... El meu fill diu: perquè em dius “molt bé” si no ho estic fent bé? Sentit comú oi?

5. Ho aplico a totes les edats.

Àngels Martí Pérez

Psicòloga, Terapeuta Familiar & Coach Personal

Especialista en les relacions dins l,àmbit escolar, familiar i laboral

HAS PENSAT EN REBRE LES EMOCIONS COM A CONVIDATS?

 Va arribar a les meves mans un article d’ El Stéphanie Noble  que es titula les emocions com a convidats d’honor. En aquest article compara les emocions com si fossin convidats que vénen de visita.

L’autor ens diu que quan parlem d’emocions, el primer pas és identificar l’emoció i mantenir-nos en certa distancia, l’emoció és un remolí que travessa el nostre cos-ment. Nosaltres la co-creem i mentre estàs pendent d’ella hi afegeixes energia o potser que la teva reacció sigui negar-la, en tots dos casos el que estàs fent és exigir la seva atenció.

El que ens planteja Stéphanie Noble és que tractem a l’emoció com un convidat d’honor, suggereix preguntar-li:

D’on vens?

Quina és la teva intenció?

Que és el que em vols dir?

Que puc fer jo perquè et sentís més còmode?

Explora l’emoció convidat o convidada  amb curiositat amorosa, permet que vingui i que marxi. No t’aferris a ella , ni la retinguis.

Igual com quan tens convidats vols que aquests segueixin les normes de la casa, no t’has d’encarregar de la seva vida o conducta.

 

 

Si els teus veïns es queixen de les festes que fas a la nit, no els hi pots dir: “ jo no puc ajudar-lo”, els meus convidats els hi agrada la gresca i em va fer convidar totes les meves amistats”. No, tu ets el responsable del que passa a casa teva, de la mateixa manera tu ets el responsable de la teva conducta. Aprèn a honrar a les teves emocions-invitats sense permetre que s’imposin. Tu organitzes.

Quan ve una persona convidada a casa no t’impacientis, no diràs : Oh tu aquí una altra vegada¡¡¡. No ha vingut per torturar-te, només ha vingut per informar-te. Només tu pots convertir l’experiència en una tortura.

Sempre honora el teu convidat, decideix si la seva companyia et fa sentir incòmode, tu pots utilitzar estratègies per fer més curta la visita. El teu convidat té certes necessitats així com certa informació per a tu. Com més ràpidament aconsegueixis l’intercanvi de necessitats informació menys temps tens que estar amb l’emoció. Com més temps estiguis patint la seva companyia més temps trigarà abans que marxi. Tu pots decidir

Per exemple, quan un enuig toca a la  teva porta, en vés de dir-te, oh com soc , sempre estic enfadat o enfadada, o qualsevol altra cosa que et diguis, tant sols et pots dir: Hola enuig, que has vingut a fer? Que m’has de dir? D’aquesta manera tindràs informació de l’enuig i et permetrà sortir d’aquesta emoció.

Us animo posar en pràctica aquesta manera de veure les emocions,

The Emotional Intelligence Newsletter.

http://www.stephanienoble.com/pdfs/emotionsashoonredguests.pdf

PROPOSTES SENZILLES QUE AJUDEN A PRACTICAR L’ATENCIÓ PLENA, "MINDFULNESS"

Quantes vegades has fet quelcom de forma automàtica? No recordes on has deixat una cosa, busques les claus i de sobte te n’adones que les tens a la mà , i com aquests, molts d’altres exemples que ens indiquen que no estem en el moment present.  Potser estem capficats per una cosa que ens ha passat, i estem en el passat ,o potser estem pensant en alguna cosa que ens preocupa i ens situem en el futur. Actuar de manera automàtica té un cost.

La pràctica en l’atenció plena ens ajuda a estar en el present , a ser conscients dels nostres pensaments , emocions i sensacions físiques.

Els pares i mares m’han dit sovint que no tenen temps per parar un moment, creieu que és una qüestió de temps o potser és que no s’han proposat buscar-lo?

Una manera fàcil d’entrenar-nos en l’atenció plena és practicar la respiració conscient.  Podem fer respiracions amb plena consciència de quan inhalem i quan exhalem, ens pot ajudar comptar fins a cinc, 1, 2, 3 , 4 ,5 inhalant i 1, 2 ,3 ,4 ,5 exhalant. En  el moment en que ens adonem que estem distrets només cal que tronem a dirigir la nostra atenció a la respiració. Deixar passar el pensament, sense entretenir-nos, ni jutjar-lo ens ajuda a calmar la ment.

Aprendre a relaxar-nos millora la gestió emocional i a reduir la impulsivitat.

Podeu practicar l’atenció plena amb els vostres fills i filles.

Us presento alguns jocs que podeu fer amb els  vostres fills i filles que ajudarà a la pràctica de l’atenció plena d’una manera lúdica.

Poseu-vos en rotllana i col·loqueu un objecte diferent  darrera de cadascú, el joc consisteix en endevinar de que es tracta tocant-lo , sense mirar.

Un altre joc consisteix en posar uns quants objectes en una safata, donem uns 15 segons per poder mirar-los, i  seguidament tapem la safata amb una manta. Haurem d’anotar en un full tots els objectes que recordem. Després tornar a destapar i comprovar els que hem recordat i els que no hem retingut.

Un altre exercici que podem fer és demanar al nen o nena que faci un dibuix de la seva habitació de memòria i després comprovar el què ha fet, quines coses ha dibuixat i quines no.

Un altre joc que us proposo és omplir una safata de llenties seques, cigrons, faves, i pèsols congelats, heu de tenir  també,  quatre recipients, un per cada una de les llegums. Poseu-vos una bena als ulls i sense mirar, heu d’anar diferenciant  cada una de les llegums i col·locar-les en el recipient que els hi toca.

Amb aquests jocs estem entrenant l’atenció plena, i d’aquesta manera estem millorant la capacitat de focalitzar l’atenció, la memòria i les habilitats de control.

Hi ha moltes maneres de fer la pràctica de la respiració amb nens i nenes, amb els més  petits podem aprofitar el moment d’anar a dormir per introduir la respiració,  una manera de fer-ho és que escullin un nino de peluix i se’l col·loquin a la panxa, els animem a que balancegin el nino, agafant aire i deixant-lo anar, així poden notar com el nino es mou. Ho podem fer unes quantes vegades i els podem ajudar repetint les instruccions:  agafa aire, nota com el nino es mou, deixa anar l’aire i observa com la panxa s’infla, després compartim amb ells com se senten.

Us animo que trobeu el moment per practicar l’atenció plena.