Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de març del 2014

EL TDAH I LA SEVA RELACIÓ AMB LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I L’ALIMENTACIÓ.

Avui dia ha augmentat el nombre de nens i nenes diagnosticats de Trastorn de Dèficit Atencional amb Hiperactivitat (TDAH) i cada vegada està més de comú sotmetre’ls a un tractament mèdic sense estudiar cada cas de manera particular ni busca’n una possible causa. Segons un estudi, en Estats Units al voltant d’un 9% dels nens han sigut diagnosticats de TDAH, a Xile al voltant d’un 5% i en canvi a França, tant sols un 0’5%. Els psiquiatres francesos veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psio-socials i situacionals; és a dir, enlloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, es centren en el context del nen 


A vegades, el fet que el nen/a es comporti d’una determinada manera, pot ser degut a una pobra estimulació cerebral durant el seu desenvolupament. Tal i com ja vam explicar en articles anteriors, la Teràpia en Moviments Rítmics (TMR) i reflexes primitius es basa en moviments actius o passius del cos sencer que venen a imitar els moviments realitzats pels bebès per tal d’estimular i desenvolupar les diferents parts del cervell, així com augmentar el nombre de connexions neuronals.

Són molts els nens i nenes diagnosticats de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat i que pateixen inestabilitat emocional amb atacs d’ira. Es considera que en molts casos és produeix per una falta d’integració dels lòbuls prefrontals (implicats en els components motivacionals, conductuals, de planificació i seqüenciació dels nostres actes), que no són capaços de controlar o inhibir la sobreactivitat per part del sistema límbic (part del cervell encarregada de gestionar les respostes fisiològiques davant d’estímuls emocionals i també està relacionat amb la memòria, l’atenció, la conducta entre d’altres). El que es vol aconseguir mitjançant la TMR és augmentar el flux d’impulsos als lòbuls frontals i connecta’ls amb la resta del cervell, així com també estimular la mielinització de les connexions neuronals.

Un altre punt que cal tenir en compte en tots aquests nens, és el  tipus d’alimentació que reben. Doncs la ingesta de determinats additius i grasses provoquen reaccions inflamatòries agreujant la hiperactivitat.

Existeixen diferents tipus d’aliments que convé eliminar de la nostra dieta, però tot i així, el més convenient seria dur a terme un anàlisi alimentari personalitzat per saber si existeix alguna altra al·lèrgia o intolerància alimentaria.  Tot seguit els deixo uns enllaços d’articles i estudis realitzats, en els quals es descriu el tipus d’aliments que s’han d’eliminar de la dieta (mercuri, aspartam, colorants artificials...). Així com també algunes recomanacions alimentaries que fan de cares a nens amb TDAH, com per exemple la ingesta de vitamines C, E i el complex B; el peix blau o l’oli d’oliva. Doncs s’ha trobat que millora el seu comportament, regulant-ne la irritabilitat i els estats nerviosos.


Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada