Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 9 de gener de 2013

LA SÍNDROME POSTVACACIONAL: ALGUNES RECOMANACIONS


LA SÍNDROME POSTVACACIONAL: ALGUNES RECOMANACIONS


QUÈ ÉS?
Conjunt de símptomes físics, psicològics, socials i emocionals que afecten l’adaptació a la rutina diària (feina, escola, estudis de formació,...) després d’un període de vacances.

QUI LA POT PATIR?
Tant nens com adults.

COM ES MANIFESTA?
Amb debilitat generalitzada, astènia, irritabilitat, insomni nocturn i somnolència diürna, dificultat per mantenir la atenció i concentració, baixa tolerància a l’esforç, angoixa, dificultat per prendre decisions, baixa la capacitat per organitzar-se, dificultat per gestionar la pressió de la feina acumulada pel període de vacances més la que es va sumant en el dia a dia, entre d’altres.

QUINA DURADA TÉ?
Sol durar entre 7 i 15 dies. Si s’allarga pot ser motiu de consulta a un professional de la salut.

PER QUÈ PASSA?
Especialment pels canvis de rutina accentuats que hi ha en el període de vacances com les de Nadal, de setmana santa i d’estiu.
En el cas dels nens, s’atura un ritme de tres mesos intensos d’adaptació a l’escola, amb classes, estudis, rutines establertes (deures, activitats extraescolars, activitats de cap de setmana,…). En el cas dels adults, descansen de la tasca laboral i s’obre la oportunitat de vincular-se amb més proximitat i freqüència amb els fills, compren els regals amb els que volen sorprendre, fan trobades amb amistats que estan pendents de dies i dies, sopars,... I el descans laboral comporta estar més actius en la relació tant amb els fills com amb les parelles. Sovint, aquests retrobaments no satisfan les expectatives que es tenia a priori i es pot viure insatisfacció i frustració. Aquestes emocions poden ocasionar discussions, desacords i desavinences que enterboliran un merescut descans.
En el cas dels nens, centrar-se de nou a la rutina escolar esdevé un esforç important, saber esperar a arribar a casa per retrobar-se amb aquella joguina que tant els ha agradat, llevar-se aviat per anar a l’escola, emprendre responsabilitats com preparar la motxilla, el material per les activitats extraescolars,... La majoria de tasques es poden convertir en més feixugues després de les festes.
En el cas dels adults, retornar a la feina es pot convertir en un autèntic malson si a més han vivenciat emocions desagradables que per res han compensat el període de descans.

QUÈ PODEM FER PER INCORPORAR-NOS A LA RUTINA DIÀRIA AMB TRANQUIL-LITAT?
En el cas dels nens, és important anar adaptant l’exigència i el què s’espera del seu comportament de forma gradual. Incentivar el seu esforç per llevar-se més d’hora al matí amb uns minuts més del joc preferit quan arribi a casa. Engrescar-lo amb les activitats que podreu fer el cap de setmana. Animar-lo a fer els deures i que pugui mostrar el què ha fet, estar més pròxims a ells posant especial atenció en les necessitats d’afecte, contacte i comunicació (sobretot després de dies d’estar més hores junts),.. I si aquesta irritabilitat i desídia per tornar a l’escola es manté més enllà de dues setmanes, és convenient consultar a un professional de la salut.
En el cas dels adults convé marcar-se propòsits realistes i ajustats a les possibilitats de cadascú, especialment de temps. És comú apuntar-se al gimnàs amb una amiga o amic, fer dieta, estudiar un idioma, formar-se, començar un projecte artístic, ... Cal aprendre a donar prioritat, diferenciant bé el què m’agradaria fer del què realment vull fer. I per contestar-te pots plantejar-te quin esforç et representa cada propòsit i si estàs disposat a assumir-lo.  A nivell de parella, deixa passar uns dies, fins que realment et sentis adaptat a la feina, baixa el nivell d’exigència en la relació, mostra’t comprensible amb el procés d’adaptació de l’altre. Més endavant  pots aprofitar per reflexionar sobre el que us uneix i quin sentit té per a tu aquest vincle. En funció del què sentis podràs prendre una decisió.

Àngels Martí Pérez
Psicòloga col.9917

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada