EL TDAH I LA SÍNDROME POST VACACIONAL

Un cop llegit l’article de l’Àngels Martí sobre la Síndrome Post vacacional, sabem que molts adults i nens, després d’un període de vacances, poden manifestar un conjunt de símptomes que afecten l’adaptació de la rutina.

Els nens amb TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat) constitueixen un grup de població especialment sensible a aquesta síndrome, justament per les característiques pròpies del trastorn.

Per a ells instaurar i seguir unes rutines diàries, els deures, activitats extraescolars etc resulta més complicat del normal, per tant, quan hi ha un canvi accentuat en aquestes rutines, durant el període vacacional, els símptomes com la dificultat atencional i la dificultat d’organitzar-se es veuran agreujats.

Per altre banda, aquests nens no tenen desenvolupades certes habilitats cognitives i això provocarà que en situacions on es superi aquestes capacitats, el nen respongui de forma explosiva. Una d’elles i, potser la més significativa després de les vacances és la dificultat per adaptar-se als canvis.

Altres habilitats on aquests nens presenten dificultats són la tolerància a la frustració i la regulació de les emocions. Així doncs, l’esforç que haurà de fer per reprendre la rutina altre cop i esperar a tornar a casa per poder jugar el pot sobrepassar i generar mals comportaments, explosions emocionals, irritabilitat, negar-se a col·laborar etc.

Tot i que durant les vacances no va a l’escola, està més hores a casa i les activitats varien, és aconsellable que durant aquest període es segueixin, dintre del possible, hàbits establerts a casa i horaris de dormir, menjar. Les activitats de cada dia haurien d’estar programades i, seria bó que s’anticipin al nen, per exemple: “Avui anirem a dinar a casa als avis” per tal d’evitar-li situacions d’incertesa que ell no pot gestionar i això podria generar conflicte. A més, li indiquem amb anterioritat què esperem d’ell, del seu comportament, per exemple:“seurem tots a taula a menjar i després podràs jugar”, per tal de reforçar-lo si el seu comportament és així, per exemple: “mira que gran que ets i que bé et portes ben assegut dinant”.

Per a incorporar-los a la rutina serà previsible, doncs, que necessiti suport i que trigui més que els altres nens a adaptar-se a la normalitat.

Igual que amb els altres nens, incentivar el seu esforç, per mínim que sigui i adaptar-nos al seu ritme.

  

                                                                          Cristina Marquès Solé

                                                                          Psicòloga n.col.18058