L’ALUMNE AMB TDAH: UN REPTE PER ALS MESTRES

La tasca del mestre no és fàcil. Sovint poc valorada o fins i tot desacreditada  junt amb unes condicions laborals desfavorables i reducció de recursos, no ens situen en el millor marc per a créixer com a professional i tenir en compte la diversitat de l’alumnat. El professorat, s’ha d’exposar a la dificultat que comporta ensenyar a un nombre important de nens amb característiques, formes d’aprendre, famílies etc. molt diverses.

Els nens amb TDAH per les pròpies característiques del trastorn són un grup d’alumnes d’especial atenció a les escoles i on el mestre esdevé de vital importància en la detecció així com en el procés d’avaluació i tractament.

S’ha de tenir present que la simptomatologia del TDAH varia segons l’edat, així de petits serà més visible l’excés de moviment, i impulsivitat mentre que la desatenció serà d’especial rellevància quan la demanda acadèmica sigui més important, al primer/segon cicle de primària.

Quines són les principals dificultats escolars que poden presentar aquests nens?

• Dificultats en els aprenentatges, lecto-escriptura, mates.
• Dificultats en organitzar carpetes, portar al dia l’agenda, preparar exàmens.

És important que reflexionem en com es senten aquests nens, sovint sempre renyats, castigats, “sempre esta enmig de totes les baralles”, “és un despistat” etc. de ben segur que la mestra sempre l’enxampa parlant, tirant papers etc a classe, doncs per la seva impulsivitat, són poc hàbils en fer que no els vegin o ser capaç d’inhibir una conducta. Per tant, els índexs de fracàs escolar en aquests nens és alta. La seva motivació i autoestima davant la tasca escolar és soviet, molt baixa.

Si es porten malament és perquè està envoltat en una situació que no sap gestionar d’una altre manera, és a dir, no té les habilitats necessàries per a resoldre-la millor. Així doncs ajudem-lo en les habilitats lingüístiques, sòcio-emocionals, a pensar abans d’actuar, a tolerar la frustració etc.

Alhora de donar instruccions és important que hi hagi un contacte ocular i proximitat física cap al nen, assegurant la seva atenció. Seran donades d’una en una i seran concretes, curtes i en un llenguatge positiu, un cop complides seran gratificades al moment.

Les explicacions han de ser motivadores, per exemple acostant el tema al dia a dia del nen i que permetin una participació freqüent. És important assegurar-se que ho està entenent. Si les activitats són llargues, convindria fragmentar-les, igualment que una supervisió i reforç constant.

Es calcula que a cada classe hi pot haver entre 1 i 2 alumnes amb aquestes característiques. Fem-lis possible entre tots una vida acadèmica enriquidora i gratificant, dotem-los de recursos i habilitats necessàries per a poder fer front a les exigències de la vida.

Cristina Marquès Solé

Psicòloga col.18058