És una alteració del
neurodesenvolupament de caràcter crònic. En els últims temps el concepte
d’autisme ha adoptat una nova visió. Ara, quan parlem que un nen/a
presenta les dificultats pròpies de l’autisme, hem de tenir en compte que això avarca
un continu que va des d’una afectació molt profunda en alguns nens a d’altres
que el seu funcionament social i personal és força adaptat. Podem dir que hi ha
una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden
presentar.
A U T I S M E - T E A
Des de l’ infància precoç, abans
dels 12 primers mesos de vida ja podem veure alguns comportaments: nens molt
irritables, no tenen contacte visual, no imiten gestos ni somriures etc. A mida que el nen/a es va fent més
gran veiem com els hi costa iniciar relacions amb els altres nens, no entenen
les emocions que poden sentir els altres etc., amb la qual cosa resulten poc
eficaços socialment. A més, el seu llenguatge literal,
és a dir, tenen molta dificultat per entendre dobles sentits, bromes etc. Com
el cas d’un nen que s’asseu davant meu, i li pregunto, “com estàs?” I em respon:
“assegut!”. El seu llenguatge també és peculiar, pot fer sorollets estranys o
repetir la última paraula que li acabes de dir.
El que també és molt comú en
aquests nens són els interessos restringits i preocupacions inusuals i
intenses. Per exemple: en Marc de 7 anys es passava hores i hores llegint
llibres de minerals. La informació que reben la
processen de forma diferent, els hi costa molt donar importància a allò més
rellevant i donen excessiva importància als detalls.
Davant d’emocions intenses, quan
es posen nerviosos, poden fer moviments ràpids amb els braços com si fossin
ales, donar saltets etc.Les reaccions que poden tenir
davant de qualsevol canvi poden ser exagerades.
A mida que van creixent, a
l’adolescència es torna molt complex, resulten peculiars, es veuen diferents
però no saben perquè, hi ha un desinterès per a comunicar-se, el seu to de veu
no sol ser l’adequat.
El que es coneix com La Síndrome d’Asperger és
quan comparteixen símptomes que hem comentat anteriorment, però sense les
dificultats d’aprenentatge associades (presenten un nivell d’intel·ligència
normal o superior) i sense cap tipus de retard del llenguatge.
El joc simbòlic, consisteix en fer
que alguna cosa que no existeix, i es considera com quelcom que existeix
realment. Els nens sense autisme no tenen problema en el joc simulat, els
sembla divertit donar-li la volta a la realitat i mantenir-se distanciat. Els
hi agrada interpretar el paper de pare/mare o jugar “a metges”.A continuació veurem com un nen
amb autisme intenta establir un joc simbòlic amb la seva germana:
L’Anna té 9 anys i en Joan 7:
-Anna: Vinga Joan! anem a
construir una casa per les meves nines.
-Joan: D’acord, anem a construir
una casa per les teves nines.
En Joan va a buscar uns coixins i
uns llençols, però per ell, quan la seva germana ho té tot a punt per començar,
veu al seu germà, estirat a terra amb el cap sobre el coixí.
-Anna: Mira, l’estanteria és la
nostra casa i l’armari serà l’habitació de les nines. I ara, anirem a buscar
una caixa de sabates per a que les nines puguin dormir.
-Joan: Dormir en caixes? Però si
són per sabates!.
-Anna: Si! És veritat, però ara
les caixes seran per a que hi dormin les nines. Les tovalloles seran els
llençols. Que més Joan?
En Joan se’n va a la cuina i agafa
un plat:
-Joan: I aquest plat, serà el
nostre plat!
Cristina Marquès Solé
Psicòloga col. 18058
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada