La
família té una impotència cabdal en el desenvolupament emocional i l’autoestima
de l’infant.
En
la parentalitat, J.L. Linares, comenta que destaquen dos tipus de funcions: la socialitzant
i la nutrient. En la primera hi ha les funcions normatives i protectores i en
les segona hi ha el reconeixement, l’estima i la valoració.
Les habilitats com l’escolta activa, l’empatia i el recolzament afavoreixen la funcionalitat
de la família a diferencia de les
critiques o l’abús de poder que provoquen el distanciament , el rebuig i
generen incomprensió. Els patrons de comunicació que s’estableixen en la interacció
estan relacionats amb la competència familiar.
Cal tenir en compte com poder reduir la interacció des del
poder, Jane Nelsen en suggereix canviar les ordres per preguntes que
convidin a la reflexió, per exemple en vés de dir : ordena l’habitació, potser
podries dir: que pots fer perquè la teva habitació estigui més ordenada?
Un altra manera per evitar la rivalitat és oferir opcions i demanar al menor la seva
col·laboració o ajuda. D’aquesta manera el menor sentirà que pot escollir. La
gran diferencia és que no imposes, et poses al seu lloc i l’hi ofereixes
l’oportunitat de sentir-se bé.
Quan
castiguem per un comportament inadequat no aconseguim que el menor
reflexioni sobre el que ha fet, segurament el que aconseguim és que s’enfadi
amb nosaltres i probablement es comportarà pitjor.
Les alternatives que proposa Nancy Samalin, en el seu llibre “Con el cariño no basta”,
són ajudar als menors a buscar solucions
i permetre que intervinguin en el procés de resolució del conflicte amb
l’objectiu que assumeixi la conseqüència del seu comportament.
Montserrat Soler
Psicòloga col. 3310
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada