Fa
uns dies va venir a la consulta una noia amb malestar emocional. Deia sentir-se
trista, buida i a vegades, angoixada, sobretot quan estava a la feina. Per un
instant, les seves paraules em van fer connectar en un moment en el que
professionalment em vaig trobar fa uns anys i l’empatia va dinamitzar la resta
de la sessió.
Em
dedicava a la psicologia en l’àmbit sociosanitari i ho vaig començar a combinar
amb la pràctica privada ( 3 ó 4 hores a la setmana), que em representava un
gran repte. Els primers anys van resultar plaents, engrescadors i plens d’aprenentatges
significatius que em permetien avançar en el meu fer diari.
L’últim any vaig
començar a experimentar les emocions i estats d’ànims que la noia m’explicava
l’altre dia. Buscava la manera d’afrontar-ho i la solució que buscava era poc
constructiva, o em carregava la culpa a mi o als altres(context laboral). En el
sentit que em deia a mi mateixa, “no saps apreciar la gran comoditat que la
feina et dóna, mira que no adonar-te’n de la sort que tens, aquesta feina la
voldria tothom, tens estabilitat econòmica, un bon horari... I seguia
sentint-me desmotivada. O bé, la culpa la tenia el context laboral, “no donen
valor al què fem, només pensen en estalviar, no escolten...”. I la desmotivació
seguia creixent!
El
moment decisiu va ser després d’un accident de trànsit, quan al tenir la
suficient distància emocional, vaig prendre consciència que el que realment
volia fer amb la meva vida era dedicar-me a la pràctica privada, atenent nens,
adults i famílies. I quin vertigen!!! Encara ho recordo! M’espantava la idea de
fer-me autònom, assumir riscos, buscar la feina... Si, però a on! I com que tots
sabem que després de la tempesta sempre arriba la calma, amb el suport de grans
persones a les que aprecio, i sortint de la zona de confort assumint el risc que
una vida plena té, vaig liderar el meu canvi laboral fent que cada dia fos
únic, engrescador i vital.
Gràcies
per la sessió! Em va permetre recordar la importància de viure la vida que
vols, la que realment vols. T’ho has preguntat alguna vegada?
Àngels Martí
Psicòloga col.9917
Terapeuta Familiar- Coach personal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada