Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 26 de maig del 2014

COM EDUCAR DES DE LA PERSPECTIVA DEL CERVELL?

Conèixer el cervell ajuda a que la tasca educativa sigui més fàcil i més eficaç.

Aquest escrit és un resum del que ens aporta el Dr. Daniel J. Siegel i Tina Payne Brysonen el seu llibre “El cerebro del niño”. Us ofereixo la primera part.

Els nous coneixements sobre el cervell ens poden ajudar a que la tasca educativa sigui més fàcil i tingui més sentit.

El cervell està modulat en gran part de les experiències que oferim com a pare i mare. Actualment sabem que el cervell canvia segons la manera que exercim la nostra tasca educativa. Entendre i reaccionar d’una manera més eficaç en les situacions complicades, permet construir una base per la salut social, emocional i mental als nostres fills i filles.



El cervell  està format per l’hemisferi esquerre, que és el que ens ajuda a pensar d’una manera lògica i a organitzar els pensaments per construir frases i l’hemisferi dret  ens ajuda a experimentar les emocions i a interpretar les senyals no verbals.

Alhora també tenim un cervell rèptil que ens permet actuar intuïtivament i prendre decisions relacionades amb la sobre vivència. I un cervell mamífer que ens orienta cap a la connexió i les relacions.

És com si el cervell tingues múltiples personalitats: unes racionals, altres irracionals, unes reflexives i altres reactives. La clau per progressar està en ajudar a  integrar aquestes personalitats o sigui a que treballin juntes com un tot.

Quan els nostres fills i filles se senten superats per les emocions, confusos i actuen de manera caòtica. Quan fan pataletes, rebequeries o mostren agressivitat, en definitiva conductes desafiants, podem dir que hi ha una pèrdua d’integració de les parts del cervell.

Podem saber que el menor es troba en un estat de manca d’integració quan  està en el  caos i/o la rigidesa,i  en canvi quan està en un estat d’integració es  mostra flexible, adaptable, estable icapaç d’ entendres a sí mateix i el mon que l’envolta.

MÈTODE DE CONNECTAR I REDIRIGIR:

1. Primer pas: connectar amb el cantó dret del cervell

Quan un nen està alterat, la lògica no acostuma a ser eficaç fins que no haguem respòs a les necessitats emocionals del cervell dret. Aquesta connexió emocional l’anomenen “sintonització” i és la que permet a l’altra persona “sentir-se sentida”.

Quan el teu fill o filla està desbordat emocionalment, primer de tot connecta amb les seves emocions, utilitza el llenguatge no verbal com abraçades, mirades, gestos empàtics i quan s’hagi controlat, calmat després redirigeix. Responent d’aquesta manera  pots evitar la confrontació i arribar a la simetria.



Després, un cop hagis connectat emocionalment i mostris que l’entens, “et sents frustrat, oi?  Pots imposar els límits; “les mossegades fan mal, per favor vés en compte”, i finalment dirigeix l’atenció cap a una alternativa adequada o canvia de tema.

2. Segon pas. Redirigir  amb el costat esquerra, es quan podem explicar des de la lògica, el raonament, la reflexió.

O sigui que quan el teu fill o filla estigui malhumorat, connecta primer emocionalment, cervell dret  amb cervell dret i després quan hagi recuperat el control i es mostri més receptiu, reflexiona i imposa disciplina, raona des del cervell dret.

Al fomentar la integració en el nostre fill o filla i desenvolupar el seu cervell superior, el preparem per poder identificar les emocions, sensacions, sentiments i pensaments, i d’aquesta manera, controlar-se i connectar amb els demés. En definitiva, fomentar el benestar.

Tingués en compte que les discussions desagradables són també una oportunitat  per connectar amb la ment dels demés i aprendre.


Continuarà...

Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada