Conèixer
el cervell ajuda a que la tasca educativa sigui més fàcil i més eficaç.
Aquest
escrit és un resum del que ens aporta el Dr. Daniel J. Siegel i Tina Payne Brysonen
el seu llibre “El cerebro del niño”. Us ofereixo la primera part.
Els
nous coneixements sobre el cervell ens poden ajudar a que la tasca educativa sigui
més fàcil i tingui més sentit.
El
cervell està modulat en gran part de les experiències que oferim com a pare i
mare. Actualment sabem que el cervell canvia segons la manera que exercim la
nostra tasca educativa. Entendre i reaccionar d’una manera més eficaç en les
situacions complicades, permet construir una base per la salut social, emocional
i mental als nostres fills i filles.
El
cervell està format per l’hemisferi
esquerre, que és el que ens ajuda a pensar d’una manera lògica i a organitzar
els pensaments per construir frases i l’hemisferi dret ens ajuda a experimentar les emocions i a
interpretar les senyals no verbals.
Alhora
també tenim un cervell rèptil que ens permet actuar intuïtivament i prendre
decisions relacionades amb la sobre vivència. I un cervell mamífer que ens
orienta cap a la connexió i les relacions.
És
com si el cervell tingues múltiples personalitats: unes racionals, altres
irracionals, unes reflexives i altres reactives. La clau per progressar està en
ajudar a integrar aquestes personalitats
o sigui a que treballin juntes com un tot.
Quan
els nostres fills i filles se senten superats per les emocions, confusos i
actuen de manera caòtica. Quan fan pataletes, rebequeries o mostren
agressivitat, en definitiva conductes desafiants, podem dir que hi ha una
pèrdua d’integració de les parts del cervell.
Podem
saber que el menor es troba en un estat de manca d’integració quan està en el
caos i/o la rigidesa,i en canvi
quan està en un estat d’integració es
mostra flexible, adaptable, estable icapaç d’ entendres a sí mateix i el
mon que l’envolta.
MÈTODE DE CONNECTAR I REDIRIGIR:
1. Primer pas: connectar amb el cantó dret del
cervell
Quan un nen està alterat, la lògica no
acostuma a ser eficaç fins que no haguem respòs a les necessitats emocionals
del cervell dret. Aquesta connexió emocional l’anomenen “sintonització” i és la
que permet a l’altra persona “sentir-se sentida”.
Quan el teu fill o filla està desbordat
emocionalment, primer de tot connecta amb les seves emocions, utilitza el
llenguatge no verbal com abraçades, mirades, gestos empàtics i quan s’hagi controlat, calmat després redirigeix.
Responent d’aquesta manera pots evitar
la confrontació i arribar a la simetria.
Després, un cop hagis connectat emocionalment i
mostris que l’entens, “et sents frustrat, oi?
Pots imposar els límits; “les mossegades fan mal, per favor vés en
compte”, i finalment dirigeix l’atenció cap a una alternativa adequada o canvia
de tema.
2. Segon pas. Redirigir amb el costat esquerra, es quan podem explicar
des de la lògica, el raonament, la reflexió.
O sigui que quan el teu fill o filla estigui
malhumorat, connecta primer emocionalment, cervell dret amb cervell dret i després quan hagi
recuperat el control i es mostri més receptiu, reflexiona i imposa disciplina,
raona des del cervell dret.
Al fomentar la integració en el nostre fill o
filla i desenvolupar el seu cervell superior, el preparem per poder identificar les emocions,
sensacions, sentiments i pensaments, i d’aquesta manera, controlar-se i connectar amb els demés. En
definitiva, fomentar el benestar.
Tingués en compte que les discussions
desagradables són també una oportunitat per connectar amb la ment dels demés i
aprendre.
Continuarà...
Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada