ALTES CAPACITATS

Des de finals del segle XIX fins als nostres dies el concepte d’altes capacitats ha vist canvis conceptuals i de definició molt destacables.

Podríem dir que les altes capacitats es relaciona amb una eficiència superior de les àrees funcionals reguladores del pensament que fa que el cervell no treballi més sinó que seleccioni millor els estímuls i les estratègies, inhibint les irrellevants i potenciant les rellevants.

En el sentit més ampli podríem afirmar que entre un 8 i un 12 % de les persones reuneixen els criteris per tenir altes capacitats. Habitualment aquest percentatge passa totalment desapercebut i ignorat.

Les altes capacitats són  multidimensionals amb components de caràcter lògic i deductiu, verbal i no verbal, i amb més o menys creativitat que resulten d’una constant interacció entre les estructures neurobiològiques, l’estimulació de l’entorn i un conjunt de variables personals com les actituds, la personalitat, el temperament, les emocions, la socialització i la sort o l’atzar en un moment concret de la vida.

A la nostra societat existeixen una sèrie de MITES al voltant dels nens amb Altes Capacitats, que sovint distorsionen la imatge i la realitat d’aquests nens. Us comento algunes de les afirmacions que solen donar-se i que no sempre son certes, potser en algun cas si però no sempre és així:

- Només són resultat d’entorns rics culturalment.

- Són fràgils, orgullosos, inestables i solitaris.

- Presenten comportaments semblants que permeten la identificació.

- Destaquen en tot.

- Són superiors intel·lectualment.

- Solen presentar problemes emocionals.

- Tendeixen a l’avorriment.

- No precisen ser ajudats, se’n surten sols.

- Tenen un QI superior a 130.

- Calen docents també amb altes capacitats.

- Sempre tenen molta motivació per sobresortir.

- Tenen o tindran èxit escolar i professional.

Les Altes Capacitats s’expressen de formes diferents: Superdotats i Talents.

-De Talents n’hi ha varis: Acadèmic, artístic, lògic, creatiu, lingüístic, matemàtic, motriu i  social. Destaquen de forma superior en una d’aquestes àrees.

-El Superdotat presenta un rendiment superior en totes les variables cognitives:

Raonament lògic, creativitat, gestió de la memòria, gestió perceptiva, habilitats lingüístiques, habilitats matemàtiques, aptitud espacial, aptitud motora.

Hi ha una sèrie d’indicadors que ens indiquen la possible presència d’Altes Capacitats i que mestres i pares en poden fer ús per a detectar nens amb aquest perfil. Si es detecta que el nen presenta algunes d’aquestes característiques d’aprenentatge o de conducta es recomana poder acudir a un professional que faci la valoració corresponen. Exemple d’indicadors:

- Aprèn ràpidament i comprèn amb facilitat tòpics d'edat avançada.

- Té intuïció i presenta una habilitat superior per veure relacions entre objectes, successos o situacions.

- Mostra gran capacitat per persistir fins a completar una tasca.

- Identifica ràpidament els problemes i pren la iniciativa.

- Aprèn habilitats bàsiques de forma ràpida i amb poca pràctica.

- Es resisteix a practicar destreses ja adquirides perquè les troba inútils.

- És capaç de seguir fàcilment instruccions complexes.

- Construeix i maneja nivells elevats d'abstracció.

- Pot afrontar més d'una idea a la vegada.

- S'imposa a estàndards elevats i és perfeccionista.

- Està orientat a l'èxit i pot inhibir-se en tasques en les que dubta o pot fracassar.

- Demostra tenir sentit de l’humor i gaudeix amb les incongruències i els acudits.

- Pot ser manualment menys destre que els seus companys, cosa que sol ser una font de frustració.

- Pot tenir una autoimatge negativa i patir per una escassa acceptació social per part dels seus companys d’edat.

- Sol presentar estats de concentració passiva (com si d’una desconnexió es tractés o una mena de somnolència)  que li dóna un aire d'estar en un altre món.

-Escolta parcialment les explicacions i sembla no estar concentrat però sempre sap el que està passant. Quan se li pregunta normalment sap les respostes.

Aquests nens a l’escola poden tenir dificultats i no se’ls considera nens amb necessitats educatives especials, però formen part d’un grup que necessiten suport educatiu.

Es necessari establir un pla de treball on aquests nens trobin cobertes les seves necessitats i puguin adaptar-se al context acadèmic, social i personal satisfactòriament.

Cristina Marquès Solé

Psicòloga col.legiada 18058