Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 21 de juny del 2014

POSAR NOM A LES EXPERIÈNCIES EMOCIONALS

Estratègia del cervell ple núm.  2 

...Veníem dient que el cantó dret del nostre cervell processa les nostres emocions i records autobiogràfics. Ara bé, és el cantó esquerra el que dóna sentit aquests sentiments i records. Així doncs, quan el cervell esquerra actua amb el dret permet explicar i superar experiències difícil. 

Com adults tenim una tasca important a fer, que és la de permetre i afavorir que el menor relati el que li ha passat

Seguint amb les dues parts del cervell, el cantó esquerra serà l’encarregat de poder expressar amb paraules el que li ha passat al menor i ordenar els detalls i el cantó dret permetrà connectar amb les emocions que ha tingut. D’aquesta manera el que estem afavorint  és la integració del cervell.

Posar nom a les  emocions és un primer pas per dominar-les.

Cal tenir en compte que no sempre els menors ens volen explicar el que els hi ha passat o com se senten. Cal que no insistim i ho respectem. Ara bé, pot haver-hi la possibilitat que si l’adult comença a explicar el que li ha passat al menor, aquest es motivi  i  afegeixi els detalls. 

Val la pena tenir en compte que quan el menor està jugant o fent una cosa que l’abstrau pot ser  un bon moment per entrar en el diàleg. Segons ens diu Siegel en el seu llibre: -“els pares experimentats i els terapeutes infantils dirien que algunes de les millors converses amb els menors han estat mentre està passant una altra cosa.”

Posar un nom al que sentim redueix el circuit emocional i a més, ajuda a entendre les emocions i el que ens passa.



Una reacció probable dels pares i mares pots ser la de pensar que poder és millor no parlar amb el nen o nena del que li ha passat per no incidir amb  les emocions desagradables. Aquesta reacció és errònia, ja que el que necessiten els nens i nenes és explicar el que els  hi passat i  d’aquesta manera podran donar un sentit allò que experimenten.

Un altre reacció desafortunada té que veure amb la d’esperar que el menor ja no se’n recordi de les experiències doloroses que ha viscut. Esperar que se’n oblidi és perdre una oportunitat. Quan és permet que el menor parli del que li ha passat i de com s’ha sentit l’estem ajudant a que  aprengui de si mateix.




En la tasca educativa és de cabdal importància que l’adult faci l’exercici d’observar la manera com acostuma a reaccionar amb el menor. Si predomina els seu cantó dret i es desborda en les seves emocions o  predomina el cantó esquerra i reacciona amb rigidesa i li costa connectar amb les emocions.

Continuarà....




Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada