Estratègia del cervell ple núm. 2
...Veníem dient que el cantó dret del nostre cervell processa
les nostres emocions i records autobiogràfics. Ara bé, és el cantó esquerra el
que dóna sentit aquests sentiments i records. Així doncs, quan el cervell
esquerra actua amb el dret permet explicar i superar experiències difícil.
Com adults tenim una tasca important a fer, que és
la de permetre i afavorir que el menor relati el que li ha passat.
Seguint amb les dues parts del cervell, el cantó esquerra serà l’encarregat de poder expressar amb paraules el que li ha passat al menor i ordenar els detalls i el cantó dret permetrà connectar amb les emocions que ha tingut. D’aquesta manera el que estem afavorint és la integració del cervell.
Posar nom a les
emocions és un primer pas per dominar-les.
Cal tenir en compte que no sempre els menors ens
volen explicar el que els hi ha passat o com se senten. Cal que no insistim i
ho respectem. Ara bé, pot haver-hi la possibilitat que si l’adult comença a
explicar el que li ha passat al menor, aquest es motivi i
afegeixi els detalls.
Val la pena tenir en compte que quan el menor està
jugant o fent una cosa que l’abstrau pot ser
un bon moment per entrar en el diàleg. Segons ens diu Siegel en el seu llibre: -“els pares
experimentats i els terapeutes infantils dirien que algunes de les millors
converses amb els menors han estat mentre està passant una altra cosa.”
Posar un nom al que sentim redueix el
circuit emocional i a més, ajuda a entendre les emocions i el que ens passa.
Una reacció probable dels pares i mares pots ser la
de pensar que poder és millor no parlar amb el nen o nena del que li ha passat
per no incidir amb les emocions
desagradables. Aquesta reacció és errònia, ja que el que necessiten els nens i
nenes és explicar el que els hi passat
i d’aquesta manera podran donar un
sentit allò que experimenten.
Un altre reacció desafortunada té que veure amb la
d’esperar que el menor ja no se’n recordi de les experiències doloroses que ha
viscut. Esperar que se’n oblidi és perdre una oportunitat. Quan és permet que el menor
parli del que li ha passat i de com s’ha sentit l’estem ajudant a que aprengui de si mateix.
En la tasca educativa és de cabdal importància que
l’adult faci l’exercici d’observar la manera com acostuma a reaccionar amb el
menor. Si predomina els seu cantó dret i es desborda en les seves emocions
o predomina el cantó esquerra i
reacciona amb rigidesa i li costa connectar amb les emocions.
Continuarà....
Montserrat Soler Roca
Psicoterapeuta Familiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada