EL DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL... EL NOSTRE GRAN ORDINADOR

Quan naixem, totes les parts del cervell s’han creat però no funcionen. Han de desenvolupar-se i unir-se entre elles mitjançant el creixement de ramificacions de les cèl·lules nervioses (neurones) i la mielinització de les fibres nervioses. Per tal que tingui lloc aquest desenvolupament és necessària l’estimulació dels sentits i respectar per tant, les diferents etapes del desenvolupament dels bebès.

El científic nord-americà Paul Mc Lean va proposar la teoria del “cerebro triuno”. Segons ell, el cervell humà consta de tres capes que controlen el xassís nerviós central o cervell de peix; el qual està format per la medul·la espinal i el tronc cerebral. Aquestes tres capes són el cervell reptilià, el cervell mamífer i el neocòrtex.

El cervell reptilià es localitza sobre el xassís nerviós (cervell de peix), i aquest cervell en els humans equival als ganglis basals. Les funcions del qual són controlar els reflexes posturals, és a dir, l’habilitat per posar-se de peu, caminar i mantenir l’equilibri. També s’encarrega d’inhibir les reflexes primitius (patrons innats controlats des del tronc encefàlic) i de regular el nivell d’activitat dels nens. Per damunt del cervell reptilià (ganglis basals) es situa el cervell mamífer o sistema límbic, el qual controla les emocions, la memòria, l’aprenentatge i el joc entre d’altres. Finalment, per damunt hi trobem el neocòrtex o cervell humà, la qual ens permet estar al cas de la informació sensorial i el món que ens envolta per tal d’actuar de manera conscient. En la part més frontal del neocòrtex, localitzem el còrtex prefrontal, el qual és molt important per les funcions executives com són l’atenció, la planificació, el judici, el control dels impulsos, el pensament abstracte i la capacitat d’iniciativa.

A continuació els deixo uns enllaços de vídeo o en text on s’explica el desenvolupament del cervell i la teoria del científic Mc Lean.

http://www.youtube.com/watch?v=rw3YiWdH8tM 

http://www.youtube.com/watch?v=McljSubWvr4

http://www.asociacioneducar.com/monografias-docente-neurociencias/r.bidoglio.pdf

http://blogdecatedratecnologiaeducativa.blogspot.com.es/2010/10/el-cerebro-triunotres-cerebros-en-uno.html (en aquest enllaç hi trobareu un vídeo on s’explica breument l’evolució del cervell)

Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col. 3723

QUÈ ÉS LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I REFLEXES PRIMITIUS?

Des de la concepció, els nadons viuen en un medi aquós dins de l’úter matern (lloc on es desenvolupa i comença la nova vida). Per tal de sobreviure al llarg de la gestació i posteriorment, en néixer, puguin respondre de manera immediata al nou entorn, els bebès realitzen uns moviments automàtics que estan dirigits des del tronc de l’encèfal i mitjançant els quals les diferents parts del cervell es connecten per tal d’aconseguir una estimulació i maduració cerebral. Aquests moviments són els reflexes primitius. És gràcies a aquests moviments que el bebè pot descendir pel canal del part, succionar o augmentar el to muscular per tal d’elevar el cap i el seu tronc per exemple.

Però aquests reflexes primitius han de tenir una vida limitada i s’han d’inhibir durant el primer any de vida per tal de donar lloc als reflexes posturals, els quals estan controlats des de parts superiors del cervell. Fet que permet un desenvolupament neurològic. Pel contrari, si un reflex es manté actiu aleshores hi haurà una immaduresa cerebral que podrà evitar un correcte desenvolupament dels reflexes posturals i causar una mala organització i presència de baixes habilitats motores grosses i/o fines. A més a més, tot i que existeixi una adequada habilitat intel·lectual, el procés d’aprenentatge pot estar afectat i ser ineficient; donant lloc a problemes de percepció sensorial, cognició i expressió entre d’altres.

Per tant, els reflexes primitius són respostes musculars involuntàries a estímuls sensorials que apareixen en l’edat fetal. Estan presents en el naixement i són necessaris pel desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. A més a més d’ésser la base de les habilitats motores i dels reflexes posturals. Per tant, la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat.

Però a vegades, si no s’aconsegueix que aquests processos tinguin lloc de manera automàtica, s’ha de realitzar un esforç de manera continua i conscient i aquest fet comporta un esgotament prematur.

Kerstin Linde, és la responsable d’iniciar i desenvolupar la Teràpia dels Moviments Rítmics (TMR). Va descriure una sèrie de moviments actius i passius del cos després d’observar els moviments espontanis realitzats pels bebès. Es tracta d’exercicis que causen un estímul per diferents sentits amb la finalitat d’estimular el cervell i per tant afavorir el desenvolupament neurològic i motor de la persona. Per tant, si els moviments no s’han fet o no s’han realitzat suficient, els reflexes primitius estaran actius. Motiu pel qual gràcies a la TMR i integració dels reflexes primitius es dóna una segona oportunitat al cervell i es permet integra’ls. Observant resultats a nivell motor, emocional, acadèmic o de coordinació entre d’altres.

Si els reflexes no estan ben integrats, poden aparèixer els diferents símptomes (entre d’altres):

- Problemes d’atenció i concentració

- Hiperactivitat

- Dislèxia i dificultats d’aprenentatge

- Enuresis i problemes per controlar els esfínters

- Males postures

- Pobra coordinació mà-ull

- Poc equilibri

- Problemes de lateralitat i moviments creuats

- Problemes de comportament

- Mala lletra

- Problemes per fer la tombarella, saltar o anar en bicicleta...

Es tracta d’una teràpia dirigida tant a nens com a adults, doncs a vegades es mantenen els reflexes al llarg de la vida o es poden tornar a activar després de patir un accident de trànsit, un traumatisme cranial o un conflicte emocional, entre d’altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç: 

http://www.reflejosprimitivos.es/2.html.

Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col.3723

EL DESENVOLUPAMENT MOTOR, UNA IMPREMTA PER TOTA LA VIDA . ... A JUGAR S’HA DIT!

Sovint ens preocupem perquè el nostre fill, alumne o infant que coneixem no té una bona parla o el seu llenguatge és immadur per l’edat que té.  Donem molta importància a la comunicació i no tenim en compte com ha sigut el seu desenvolupament motor, la seva evolució (el seu joc i aprenentatges). És com si un cotxe no s’engega i només ens preocupem de si té o no gasolina i no tenim en compte per exemple, el seu manteniment. 

No hem d’oblidar que quan naixem no sabem parlar, sinó que és amb el temps que ho fem; i prèviament passem per unes etapes de desenvolupament motor (volteig, rastreig, gateig...) gràcies a les quals el cervell va creant noves connexions neuronals i madura. Permetent, entre d’altres, l’aparició del llenguatge.

L’ésser humà neix amb conductes innates, formades per mecanismes genètics i reflexes primitius (moviments esteriotipats), que ens facilitaran i desencadenaran els aprenentatges sempre hi quan els reflexes primitius s’integrin i donin pas als reflexes posturals (regulats des de parts superiors del cervell); fet que permet un desenvolupament neurològic. Però també té uns coneixements específics, superiors (llenguatge oral i escrit, intel·ligència...), els quals depenen dels estímuls que rebem del món exterior i és gràcies a la percepció que els anem incorporant. Però la percepció no és possible sense l’experimentació, la qual comporta un procés de relació–acció entre la persona i el medi que l’envolta; podríem dir que per evolucionar i desenvolupar-nos cal que experimentem amb l’entorn. Doncs la natura és molt sabia i es basa amb la llei de la selva (o la llei del més fort), és a dir, la llei de la supervivència. Per poder sobreviure hem d’integrar els coneixements i així aconseguir desenvolupa’ns, fet que aconseguim mitjançant l’aprenentatge i l’experiència. 

Però perquè aquests processos superiors (cognitius) es puguin duu a terme, és necessari un correcte desenvolupament dels aprenentatges bàsics a nivell corporal, espacial i pràxic (gràcies a les conductes innates, als reflexos primitius: doncs la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat). Així com també disposar d’una societat capaç de transmetre’ls i d’estimular. Per tant, és necessari que tothom passi per unes correctes etapes del desenvolupament motor, perquè qualsevol alteració en alguna comporta que els aprenentatges superiors no puguin progressar. Per exemple, pot comportar, entre d’altres, trastorns de comunicació (del llenguatge i/o parla).

A través del joc és com els nens fan els seus aprenentatges, és com es mouen i com interaccionen amb l’entorn que els envolta. És mitjançant el joc com experimenten i per tant evolucionen. Per tant, la motricitat és necessària per tal d’actuar sobre el medi exterior. Aprendre és actuar i no existeix l’aprenentatge sense cap moviment que l’integri. Schilder deia “la primera forma de coneixement és el moviment”.

A continuació els adjunto un enllaç d’ un nen bebè jugant al terra durant 4 hores, tot i que el vídeo ho resumeix en 2 minuts. Ens mostra la importància de deixar els infants des de ben petits lliures al terra, sense tenir-lo assentats al cotxet o a la cadireta. (http://www.youtube.com/watch?v=8vNxjwt2AqY)

També els adjunto uns links on podreu trobar una breu explicació de les etapes del desenvolupament motor dels nens, per tal de tenir una idea del que hauria de fer cada infant atenent la seva edat. Cal tenir en compte però que cadascú té el seu procés evolutiu i que les edats marcades per a cada etapa són orientatives.

http://www.slideshare.net/eldoave/caractersticas-desarrollo-motor

http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/conocer-las-caracteristicas-del_1880.html

http://jugarijugarcast.wordpress.com/2012/03/08/el_juego/

Anna Sangrà

Logopeda i fisioterapeuta Col. 3723