QUÈ ÉS LA TERÀPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS I REFLEXES PRIMITIUS?

Des de la concepció, els nadons viuen en un medi aquós dins de l’úter matern (lloc on es desenvolupa i comença la nova vida). Per tal de sobreviure al llarg de la gestació i posteriorment, en néixer, puguin respondre de manera immediata al nou entorn, els bebès realitzen uns moviments automàtics que estan dirigits des del tronc de l’encèfal i mitjançant els quals les diferents parts del cervell es connecten per tal d’aconseguir una estimulació i maduració cerebral. Aquests moviments són els reflexes primitius. És gràcies a aquests moviments que el bebè pot descendir pel canal del part, succionar o augmentar el to muscular per tal d’elevar el cap i el seu tronc per exemple.

Però aquests reflexes primitius han de tenir una vida limitada i s’han d’inhibir durant el primer any de vida per tal de donar lloc als reflexes posturals, els quals estan controlats des de parts superiors del cervell. Fet que permet un desenvolupament neurològic. Pel contrari, si un reflex es manté actiu aleshores hi haurà una immaduresa cerebral que podrà evitar un correcte desenvolupament dels reflexes posturals i causar una mala organització i presència de baixes habilitats motores grosses i/o fines. A més a més, tot i que existeixi una adequada habilitat intel·lectual, el procés d’aprenentatge pot estar afectat i ser ineficient; donant lloc a problemes de percepció sensorial, cognició i expressió entre d’altres.

Per tant, els reflexes primitius són respostes musculars involuntàries a estímuls sensorials que apareixen en l’edat fetal. Estan presents en el naixement i són necessaris pel desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. A més a més d’ésser la base de les habilitats motores i dels reflexes posturals. Per tant, la integració d’un reflex suposa l’adquisició d’una nova habilitat.

Però a vegades, si no s’aconsegueix que aquests processos tinguin lloc de manera automàtica, s’ha de realitzar un esforç de manera continua i conscient i aquest fet comporta un esgotament prematur.

Kerstin Linde, és la responsable d’iniciar i desenvolupar la Teràpia dels Moviments Rítmics (TMR). Va descriure una sèrie de moviments actius i passius del cos després d’observar els moviments espontanis realitzats pels bebès. Es tracta d’exercicis que causen un estímul per diferents sentits amb la finalitat d’estimular el cervell i per tant afavorir el desenvolupament neurològic i motor de la persona. Per tant, si els moviments no s’han fet o no s’han realitzat suficient, els reflexes primitius estaran actius. Motiu pel qual gràcies a la TMR i integració dels reflexes primitius es dóna una segona oportunitat al cervell i es permet integra’ls. Observant resultats a nivell motor, emocional, acadèmic o de coordinació entre d’altres.

Si els reflexes no estan ben integrats, poden aparèixer els diferents símptomes (entre d’altres):

- Problemes d’atenció i concentració

- Hiperactivitat

- Dislèxia i dificultats d’aprenentatge

- Enuresis i problemes per controlar els esfínters

- Males postures

- Pobra coordinació mà-ull

- Poc equilibri

- Problemes de lateralitat i moviments creuats

- Problemes de comportament

- Mala lletra

- Problemes per fer la tombarella, saltar o anar en bicicleta...

Es tracta d’una teràpia dirigida tant a nens com a adults, doncs a vegades es mantenen els reflexes al llarg de la vida o es poden tornar a activar després de patir un accident de trànsit, un traumatisme cranial o un conflicte emocional, entre d’altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç: 

http://www.reflejosprimitivos.es/2.html.

Anna Sangrà

Fisioterapeuta i Logopeda col.3723