L’altre dia estàvem en un parc infantil, d’aquests plens d’inflables, pilotes i altres estris on els petits s’ho passen d’allò més bé. Un nen de 3 anys, dalt d’un dels tobogans, cridava: “no puc, no en sé, no puc...”. La mare, decidida a afavorir l’autonomia del seu fill, li contestava: “vinga va, que ets valent, que tu pots!”. Fins que una altra mare que rondava per allà li va dir al nen: “i tant que pots, mira, posa el peu en el quadrat verd (esgraons que hi havia a la rampa), ara el peu en el quadrat vermell.... I així fins que el nen va arribar a mitja rampa. Després, tot victoriós per la fita que havia aconseguit, va girar de nou cap amunt buscant nous reptes. Gràcies Anna, em vas ajudar a recordar la importància de diferenciar entre una rabieta i demanar ajuda. Si sí, la mare era jo! Cada dia aprenc més com a mare i com a terapeuta (quina diferència dels continguts teòrics de la universitat!!!).
Goleman explica que la intel·ligència emocional es pot organitzar en cinc capacitats: conèixer les emocions i sentiments propis, manejar-los, reconèixer-los, crear la pròpia motivació, i gestionar les relacions.
Centrem-nos en conèixer les emocions i sentiments propis i manejar-los. La majoria de nens, des de ben petits, intenten demanar ajuda de maneres ben creatives: alguns plorant, altres enfadant-se, altres amagant-se, altres entossudint-se,... Aquesta mostra d’emocions i actituds no deixen de ser una forma “camuflada” de demanar ajuda desesperadament.
Ara bé, les mames i els papes que, amb el xip de que els fills s’espavilin, se superin, aprenguin... poden oblidar que, en realitat, a vegades una rabieta no és res més que una demanda d’ajuda. Solem pensar que està cansat, que ens reclama exageradament, que només fa que cridar l’atenció, o que ens rebutja totalment, que ens absorbeix tota l’energia, que s’avorreix i per això “molesta”, fins i tot, en una apassionada conversa, arribem a pensar que ens la volen boicotejar!
COM PUC DIFERENCIAR UNA RABIETA D’UNA DEMANDA D’AJUDA?
1. DRET A EXPRESSAR LES EMOCIONS: Si acabes de posar un límit, el nen sol mostrar el seu acord o desacord, expressat a través d’emocions i conductes (està enrabiat i pica de peus).
2. ATAC DEL MONSTRE DEL CANSAMENT I L'ABORRIMENT: Si el nen fa hores que juga, no ha menjat massa bé, heu estat tot el dia tancats a casa...
3. NOVES AVENTURES: quan ha d’assolir un repte com menjar un plat nou, iniciar l’escola, començar una nova activitat, ... Es converteixen en oportunitats per conèixer les emocions i sentiments propis del nen/a i manejar-los. Totes aquestes situacions poden generar certa confusió i angoixa en el nen que ho transformarà en plor, desobediència, inhibició... Et sonen aquestes reaccions?
- Respira, compta fins a 3, no! Millor fins a 10.
- Amable i afectuosament posa’t a la seva alçada.
- Mantén el contacte ocular i/o físic.
- Explica-li què passa i què esperes d’ell.
- I sobretot, evita enviar missatges negatius del tipus: ets un feble, que pesat, que inconformista... Totes aquestes etiquetes limiten el nen i les seves possibilitats d’adaptar-se a noves situacions.
Endavant mares i pares, que les dificultats són oportunitats per aprendre i créixer!
Àngels Martí
Psicòloga & Coach de Terapeutes
www.angelsmarti.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada