Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de febrer del 2014

EL MIRALL DE QUI ENS ESTIMA: EL VINCLE AFECTIU


El  vincle afectiu, des del naixement,  permet al menor adquirir la seguretat d’una figura estable.  A partir d’aquí se sentirà en condicions per  explorar  l'entorn i , en mica en mica,  anar construint  la seva identitat per arribar  a ser un adult capaç de relacionar-se amb altres persones de forma sana i respectuosa. 
El vincle afectiu permet satisfer les necessitats afectives durant la vida i té com objectiu aconseguir la sensació de protecció i seguretat emocional.
 El tipus  de vinculació que un ha tingut explica i prediu l’estil de vincle emocional que es tindrà d’adult. 
 L’ amor en la parella és semblant al vincle que el menor estableix amb la figura cuidadora principal,  en quan  a la proximitat, la seguretat i l’efecte.



TIPUS DE VINCULACIÓ

VINCLE SEGUR

Les persones amb vincle segur:
·         Viuen les relacions amb alegria i emocions positives.
·         Confien en l’altre.
·         Accepten a la parella amb els  seus defectes.
·         Tenen més capacitat per a resoldre conflictes interpersonals.

VINCLE EVITATIU

Les persones amb  vincle  evitatiu tendeixen a:
·         Rebutjar la intimitat per por a la dependència emocional. Per tant, es mostraran independents i bloquejaran la seva intimitat per una autonomia excessiva.
·         Manca de confiança.
·         Presenten dificultats per a acceptar a l’altre tal com és.
·         Solen tenir dubtes de l’estabilitat de l’amor.
·         Es mostren autosuficients i minimitzen la importància de les relacions.

VINCLE ANSIÒS AMBIVALENT

Les persones amb  vincle  ansiós ambivalent es solen caracteritzar per:
·         Tenir una preocupació obsessiva per la possibilitat de ser abandonada.
·         Ser excessivament dependents.
·         Mostrar un desig  exagerat d’unió i d’exigència de reciprocitat.
·         Sentir desconfiança.
·         Mostrar gelosia.
·         Ser  vulnerable a la soledat.

 VINCLE DESORGANITZAT

·         El vincle desorganitzat és un dels més freqüents en menors  que han patit maltractaments. El menor sent que no existeix cap estratègia organitzada útil per posar fi a les situacions que pateix. A nivell d’estratègies no pot apropar-se ni evitar o escapar-se de la figura de vincle i no els queda més opció que la de congelar-se i dissociar-se com única manera per defendre’s del col·lapse que li genera la situació maltractant.

·         Aquesta desorganització interioritzada dels models parentals contribuirà també a desenvolupar vincles controladors    ( punitius o complaents) que tenen com objectiu tenir sota control la figura de vincle i l’entorn que l’envolta.

·         En Siegel en el seu llibre “el cerebro del niño”[1] diu que un vincle desorganitzat suposa tenir una dificultat per a integrar la coherència de la ment, la qual cosa es mostra en una elevada dificultat per a regular las emociones i la conducta.

·         En José Luis Gonzalo Marrodán[2]  opina que és lògic  plantejar que aquells que  han estat criats per un cuidador sensible i empàtic, presentarà un estil de vincle segur - o amb més probabilitat, un menys insegur, i una capacitat de regulació emocional basada en la minimització del desplaer, l‘acceptació  i modificació de les emocions negatives, reforçant les positives. Es a dir, mostraran una alta Intel·ligència Emocional (IE) i una vivència   d’afectivitat positiva i satisfacció amb ells mateixos.    


1. El cerebro del niño” de Siegel & Payne. Ed Alba

2. http://www.buenostratos.com/ José Luis Gonzalo Marrodán.


Montserrat Soler Roca. Psicòloga. Col·legiada 3310

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada