EL TEU FILL/A DIU MENTIDES?
Quasi tots els nens menteixen alguna vegada; alguns ho fan amb molta
freqüència i això preocupa a pares i educadors.
Els més petits solen dir mentides del tipus “demà és el meu aniversari”.
Així, entre els 3 o 4 anys confonen la fantasia i la realitat i fan expressions
que no són falses sinó que responen a algun desig “demà el pare em comprarà una bicicleta”.
Entre els 4 i 5 anys ho utilitzen com a forma d’agradar als adults o per no fer-los enfadar, per això menteixen
encara que els enxampis “amb les mans a la massa” En aquests casos, neguen allò evident: acaben de pintar
la paret o trencar alguna cosa i diuen “jo no he estat!”.
A partir dels 5 anys, la mentida és un mecanisme
de defensa o evitació de situacions; evitar un càstig, una responsabilitat,
és a dir, aconseguir alguna cosa és la funció més important que té la mentida.
Cap als 10 anys és quan poden dir coses diferents del que realment ha
passat, per exemple, mentir sobre fets
que han passat a l’escola “No tinc deures!”, quan en realitat si que en
tenen.
És important ensenyar-los a corregir
la mentida, entenent que la confiança és un dels pilars bàsics de les
relacions humanes començant per les persones més properes: pares, germans,
educadors..
Com els hi ensenyem?
- Diferenciar entre veritat i mentida:
Jugar a “això és veritat i això és
mentida”. Li puc dir “ara jo estic parlant amb tu, això és veritat. Si et
dic que estic al carrer, t’estic dient una mentida. Pot servir per als més
petits.
-Ensenyar-los les conseqüències de mentir. En els nens fins als 7 anys pot
servir el conte “del pastor mentider”,
que va cridant de mentida EL LLOP!! EL LLOP!! Fins que ho diu de veritat i
ningú li fa cas i el llop es menja tot el ramat.
-Donar bon exemple, els nens aprenen per imitació.
Cristina
Marquès Solé
Psicòloga col. 1858
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada