La definició de diccionari de comunicació és la
“transmissió de senyals mitjançant un codi comú entre l’emissor i el receptor”,
és “l’intercanvi de sentiments, opinions, o qualsevol altre tipus d’informació mitjançant
la parla, escriptura o altres tipus de senyals”. Per tant, la comunicació no consisteix només en
l’ús de paraules, sinó que també hi intervé l’expressió corporal: mirades,
somriures, gests, silencis, etc.; en fi, no només es té en compte el QUÈ es diu
sinó també COM es diu.
COMUNICACIÓ
A grans trets, podem dir que en tota comunicació es
precisa d’un emissor (persona que vol transmetre alguna cosa, un missatge) i un
receptor (persona que rep i a qui va destinat el missatge i el descodifica per
tal de proporcionar una resposta). Per tal d’establir una comunicació amb
l’infant, cal que el fem partícip del diàleg i assegurar-nos que ens escolta;
així com també escolta’l amb molta atenció.Cada persona és diferent i les tècniques
utilitzades per establir una comunicació no seran les mateixes, sinó que seran
adaptades a cada situació i persona. Tot i així, a continuació hi ha alguns
consells per tal de facilitar la comunicació i el vincle amb el nen.
- ESCOLTAR: el fet d’escoltar i parar atenció ha de ser recíproc. Ens hem d’assegurar que el nen ens escolta. Si pel contrari està distret fent alguna altra cosa, l’hem de cridar pel seu nom i esperar que ens miri i ens presti atenció per poder-li parlar.Per altra banda, també cal que nosaltres el sapiguem escoltar quan vulgui compartir amb nosaltres les seves històries, descobriments i idees. Doncs parlar els serveix per coneixes a sí mateixos.
- CONTACTE VISUAL: hem de mirar-lo als ulls mentre li parlem i evitar parlar-li d’esquena. Posant-nos al seu nivell aconseguim que l’infant no ens vegi com un gegant i establim una comunicació més propera, a més a més que pot observar millor els gests dels quals s’acompanya la nostra parla.
- DEIXAR TEMPS: hem de deixar-li temps per saber què ha entès i si ho ha entès. Per altra banda, també hem d’evitar respondre per ell i interrompre’l quan parla, deixant-lo acabar el què ens vol explicar.
- MISSATGE CONCRET: el nostre missatge ha de ser concret i senzill; perquè la manera de pensar de l’infant és menys abstracta que la de l’adult. Per exemple: sovint diem “portat bé” enlloc de “no tiris la joguina al terra”, missatge que és més concret i entenedor pel petit.
- SER CORRECTE AL PARLAR: no hem de perdre de vista que els infants es fixen en els patrons dels adults, els imiten. Per tant és necessari que les paraules que utilitzem siguin correctes i actuem educadament, evitant l’ús d’un llenguatge infantilitzat. D’aquesta manera es senten bé i els ensenyem de manera indirecta com s’ha de parlar i comportar. Pel contrari, les paraules grolleres i mal sonants els faran sentir malament, afectant també el seu caràcter i tarannà.
- DIALOGAR: hem d’evitar les amenaces i afavorir el diàleg. Amelia Fuentes Valenzuela explica que “una amenaça és una cosa que segurament com a adult no compliré, fet que sé jo i també el nen i per tant no ens prendrà en serio”; en canvi, una conseqüència és alguna cosa que tant l’adult com l’infant saben que és el resultat d’una acció i que per tant tindrà lloc si s’actua d’una manera determinada. Partint d’aquí, podem afirmar que cal donar oportunitats als nens i evitar les amenaces, per això és molt important explicar-li i anticipar-li les conseqüències dels seus actes. És a dir, si el nen no rep cap explicació en el moment que se li demana de fer o no alguna cosa, la decisió li pot semblar arbitrària i per tant generar el desig de desobeir. En canvi, quan la demanda va acompanyada d’una explicació (si fas això passarà allò) aleshores ja sabrà el perquè i podrà entendre la part bona i la dolenta de la seva conducta.
- GRATIFICAR AL NEN QUAN ES PORTI BÉ: hem de felicitar al nen davant d’un comportament correcte mitjançant gests d’aprovació i d’afecte. Però pel contrari, si el nen no obeeix, aleshores ha de tenir lloc la conseqüència què se li havia advertit. D’aquesta manera es reforça la conducta positiva i s’evita que tingui lloc de nou la desobediència.
Anna Sangrà
Logopeda col.3723
“Estrategias exitosas para hablar con
niños pequeños” de Valia Vincell (especialista en el desenvolupament dels
nens).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada