Total de visualitzacions de pàgina:

14,838

dijous, 26 de setembre del 2013

COM PARLAR ALS NENS? ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ

La definició de diccionari de comunicació és la “transmissió de senyals mitjançant un codi comú entre l’emissor i el receptor”, és “l’intercanvi de sentiments, opinions, o qualsevol altre tipus d’informació mitjançant la parla, escriptura o altres tipus de senyals”.  Per tant, la comunicació no consisteix només en l’ús de paraules, sinó que també hi intervé l’expressió corporal: mirades, somriures, gests, silencis, etc.; en fi, no només es té en compte el QUÈ es diu sinó també COM es diu. 

                    COMUNICACIÓ

A grans trets, podem dir que en tota comunicació es precisa d’un emissor (persona que vol transmetre alguna cosa, un missatge) i un receptor (persona que rep i a qui va destinat el missatge i el descodifica per tal de proporcionar una resposta). Per tal d’establir una comunicació amb l’infant, cal que el fem partícip del diàleg i assegurar-nos que ens escolta; així com també escolta’l amb molta atenció.Cada persona és diferent i les tècniques utilitzades per establir una comunicació no seran les mateixes, sinó que seran adaptades a cada situació i persona. Tot i així, a continuació hi ha alguns consells per tal de facilitar la comunicació i el vincle amb el nen.

  1. ESCOLTAR: el fet d’escoltar i parar atenció ha de ser recíproc. Ens hem d’assegurar que el nen ens escolta. Si pel contrari està distret fent alguna altra cosa, l’hem de cridar pel seu nom i esperar que ens miri i ens presti atenció per poder-li parlar.Per altra banda, també cal que nosaltres el sapiguem escoltar quan vulgui compartir amb nosaltres les seves històries, descobriments i idees. Doncs parlar els serveix per coneixes a sí mateixos.
  2. CONTACTE VISUAL: hem de mirar-lo als ulls mentre li parlem i evitar parlar-li d’esquena. Posant-nos al seu nivell aconseguim que l’infant no ens vegi com un gegant i establim una comunicació  més propera, a més a més que pot observar millor els gests dels quals s’acompanya la nostra parla.
  3. DEIXAR TEMPS: hem de deixar-li temps per saber què ha entès i si ho ha entès. Per altra banda, també hem d’evitar respondre per ell i interrompre’l quan parla, deixant-lo acabar el què ens vol explicar.
  4. MISSATGE CONCRET: el nostre missatge ha de ser concret i senzill; perquè la manera de pensar de l’infant és menys abstracta que la de l’adult. Per exemple: sovint diem “portat bé” enlloc de “no tiris la joguina al terra”, missatge que és més concret i entenedor pel petit.
  5. SER CORRECTE AL PARLAR: no hem de perdre de vista que els infants es fixen en els patrons dels adults, els imiten. Per tant és necessari que les paraules que utilitzem siguin correctes i actuem educadament, evitant l’ús d’un llenguatge infantilitzat. D’aquesta manera es senten bé i els ensenyem de manera indirecta com s’ha de parlar i comportar. Pel contrari, les paraules grolleres i mal sonants els faran sentir malament, afectant també el seu caràcter i tarannà.
  6. DIALOGAR: hem d’evitar les amenaces i afavorir el diàleg. Amelia Fuentes Valenzuela explica que “una amenaça és una cosa que segurament com a adult no compliré, fet que sé jo i també el nen i per tant no ens prendrà en serio”; en canvi, una conseqüència és alguna cosa que tant l’adult com l’infant saben que és el resultat d’una acció i que per tant tindrà lloc si s’actua d’una manera determinada. Partint d’aquí, podem afirmar que cal donar oportunitats als nens i evitar les amenaces, per això és molt important explicar-li i anticipar-li les conseqüències dels seus actes. És a dir, si el nen no rep cap explicació en el moment que se li demana de fer o no alguna cosa, la decisió li pot semblar arbitrària i per tant generar el desig de desobeir. En canvi, quan la demanda va acompanyada d’una explicació (si fas això passarà allò) aleshores ja sabrà el perquè i podrà entendre la part bona i la dolenta de la seva conducta.
  7. GRATIFICAR AL NEN QUAN ES PORTI BÉ: hem de felicitar al nen davant d’un comportament correcte mitjançant gests d’aprovació i d’afecte. Però pel contrari, si el nen no obeeix, aleshores ha de tenir lloc la conseqüència què se li havia advertit. D’aquesta manera es reforça la conducta positiva i s’evita que tingui lloc de nou la desobediència. 
Anna Sangrà
Logopeda col.3723


“Estrategias exitosas para hablar con niños pequeños” de Valia Vincell (especialista en el desenvolupament dels nens).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada